La recollida i la gestió de la roba usada, una de les principals potes d’acció de la Fundació Horitzó en els últims anys, canviarà de mans en els pròxims mesos. El Consell Comarcal del Berguedà ha aprovat aquest dimecres l’adjudicació del nou contracte de roba usada i voluminosos a l’altra fundació de la comarca, La Llar, que és qui s’ha endut el concurs, malgrat que Horitzó també s’hi havia presentat.
Com el contracte de recollida de residus, el de roba usada i el de voluminosos serà pels vuit anys vinents amb l’opció de prorrogar-lo a dos anys més, fins als 10. L’import anual és de 220.000 euros, sense IVA, i la previsió del Consell és que la fundació adjudicatària comenci a prestar el servei a principis del 2025.
El conseller de Residus, Jesús Calderer, ha defensat que, amb el nou concurs, el servei de recollida de voluminosos arribarà a tots els municipis que han delegat la gestió dels residus al Consell (tots menys Gironella i Puig-reig, que tenen contracte propi). Fins ara, la recollida de voluminosos només es feia als 12 municipis on hi havia porta a porta, i ara es farà als altres 17 municipis perquè el nou contracte inclou la dotació pressupostària per fer-ho.
Pel que fa a la roba usada, la Fundació La Llar haurà de ser capaç de recollir la roba dels contenidors, transportar-la a la planta de triatge i assegurar-se del tractament i la gestió de residus a través de gestors autoritzats.
L’adjudicació del nou contracte a La Llar s’ha aprovat per unanimitat en un ple telemàtic i ha requerit que, durant el debat del punt, diversos membres del ple n’haguessin de marxar per incompatibilitat, atès que són patrons de la fundació adjudicatària. Es tracta del president, Ramon Caballé, i l’alcalde de Berga, Ivan Sànchez. També ho hauria hagut de fer l’alcalde de Gironella, David Font, però no ha pogut participar a la sessió.
La proposta més econòmica s’endú el servei
El mateix conseller de Residus ha assegurat que el concurs per adjudicar el servei ha estat «un frec a frec» entre les dues entitats que s’ha decantat per molt pocs punts. Calderer ha detallat que la Fundació Horitzó, amb l’experiència històrica de gestionar el servei a la comarca, és qui va guanyar la part tècnica i, per tant, qui va presentar la millor oferta pel que fa al servei. Ara bé, el conseller ha afegit que «hi va haver molt pocs punts de diferència» i això va fer que La Llar capgirés el concurs a la part econòmica, oferint assumir-lo per menys diners que no pas Horitzó.
Sobre això, tant el conseller com el president, Ramon Caballé, han coincidit en la roda de premsa prèvia al ple que haurien preferit una entesa entre les dues fundacions. «Nosaltres vam decidir políticament que era un concurs reservat al tercer sector, però nosaltres no podem decidir qui es presenta i qui no a un concurs públic, i no hi hem entrat», ha dit Caballé. I ha afegit que «potser en aquest cas prevèiem que només s’hi presentaria Horitzó, però si la Llar ha decidit fer-ho, qui ha d’explicar-se no som nosaltres, sinó la fundació».
Horitzó ha defensat públicament en reiterades ocasions que la recollida i gestió de la roba és una de les grans eines que té per poder donar feina a persones amb problemes de salut mental. Sobre això, Caballé ha estès la mà a donar-los un cop de mà, si cal, però amb matisos: «L’administració hi és per ajudar a tothom. Ara Horitzó és Centre Especial de Treball i té un finançament que abans no tenia que confiem que els ajudi a tirar endavant. A més, és cert que Horitzó és una fundació que mai ha requerit d’ajudes extres perquè sempre ha fet un molt bon treball intern de gestió. De les pedres n’han fet pans. El que està clar és que no podem donar xecs en blanc, no rescatarem per rescatar, hem d’estudiar la solució del moment i també la del futur».
