La Generalitat estudia recuperar la línia de tren fins a Berga amb un nou model de vehicle. Es tracta d’un tren tramvia, inèdit a Catalunya, però que funciona en d’altres països, com Alemanya. Són trens que viatgen entre ciutats, però, que, quan entren en via urbana, circulen com un tramvia. És a dir, amb un carril propi, aturant-se al semàfors, i a menys velocitat, entre 50 i 60 quilòmetres per hora.
De moment, el Govern ja té decidit incorporar quatre noves línies de tren tramvia al pla d’infraestructures del transport de Catalunya per als pròxims vint anys. Una de les quatre línies uniria Tarragona amb Reus, Vila-seca, Salou i Cambrils. Una altra aprofitaria l’antiga via de Renfe entre Lleida i la Pobla de Segur. La terceria uniria Martorell i Igualada, passant per Sant Esteve Sesrovires, Masquefa i Capellades. I l’última connectaria l’aeroport de Girona amb el centre de la ciutat, i arribaria fins a Flaçà, al nord del Gironès.
Les quatre línies costarien 600 milions d’euros, i el Govern estaria disposat a assumir la inversió en els pròxims 20 anys.
La línia Manresa-Berga està pendent d’estudi, i encara no se sap si s’incorporarà o no al pla d’infraestructures. Per això, l’entitat Via Lliure es mostra prudent davant de la notícia, i el president, Carles Solà, recorda que, de moment, l’únic compromís ferm del Govern és fer arribar el tren fins a Sallent.
El nou model de tren, una barreja entre els ferrocarrils convencionals i els tramvies urbans, no és el que més preocupa als que reclamen l’arribada del tren al Berguedà. Qualsevol model pot ser bo si recupera la línia fins a Berga.
Al costat de la línia Manresa-Berga, també estan pendents d’estudi altres línies, com de Mollet a Caldes, la d’Olot a Girona, la de Flaçà a Palamós, i una alta amb trajecte per concretar a les Terres de l’Ebre. Via Lliure demana al Govern que no faci els estudis pensant només en si al Berguedà i a la resta de comarques afectades hi viu o no molta gent, i recorda que la Generalitat estudia altres línies de tren en zones molt més despoblades, com el tros que va de la Pobla de Segur fins a Andorra.
Fins ara, el Govern sempre ha desestimat recuperar el trens fins al Berguedà, perquè diu que, amb la població que té la comarca, el ferrocarril tindria molt pocs usuaris, i no seria rendible.

