Berga només conserva el Via Crucis de Divendres Sant de totes les seves tradicions religioses

La tradició religiosa de la Setmana Santa al Berguedà ha anat perdent elements a mesura que han passat els anys. Dècades enrere, era molt habitual de veure processons que ara han quedat gairebé desaparegudes per complet, a diferència del que ha passat en moltes d’altres poblacions, sobretot del sud de l’Estat, però també de l’àrea metropolitana de Barcelona, on la Setmana Santa es manté molt viva.
Aquí, a Berga, només es conserva el Via Crucis que es fa divendres Sant, i que cada any reuneix desenes de persones. Però no és pas precisament l’acte religiós que, antigament, acumulava més devots. Els feligresos berguedans participaven en massa en la processó dels Dolors, que tenia lloc cada Dijous Sant. Hi havia quatre imatges: el Sant Crist, el Natzaret, la Mare de Déu dels Dolors i el Sant Sepulcre
A banda del Via Crucis i de la processó dels Dolors, a Berga se solia fer un Misteri Vivent. Era com un pessebre vivent, però amb els quadres de la passió i mort de Jesucrist. Això es va deixar de fer abans de la Guerra Civil, i és una tradició que mai des de llavors s’ha tornat a recuperar.
Les tradicions religioses de la Setmana Santa del Berguedà van xocar durant els anys 50 i 60 del segle passat amb les de nombrosos immigrants que arribaven a la comarca procedents de la zona d’Andalusia. Així, es va donar el cas d’alguna persona que sortia al balcó a cantar saetes quan passava la processó de Setmana Santa per casa seva.