L’edició del primer volum del dietari del berguedà Mossèn Armengou queda aparcada

Tot i l’interès de l’Ajuntament de Berga per editar el dietari de Mossèn Armengou, no podrà ser, com a mínim de moment. Malgrat la previsió inicial era poder presentar el primer volum del llibre del dietari manuscrit i inèdit de mossèn Josep Armengou, nascut a Berga el 1910, i que va morir el 1975, desavinences entre els seus tres hereus n’han fet aturar l’edició.
‘Crònica menuda de la ciutat de Berga’ és un recull social de Berga des de l’any 1948 fins al 1975, un treball d’un personatge clau en la història de la capital del Berguedà. D’aquí la importància d’aquesta publicació. Un projecte de moment, frustrat, per discrepàncies familiars, segons ha remarcat l’alcalde, Juli Gendrau, i la regidora de Cultura, Carme Barniol.
Gendrau ha afegit que la transcripció i el pròleg del llibre estan a punt, però ha explicat que en tota edició d’una obra hi ha uns drets d’autor que tenen una propietat i en aquest cas han topat amb un problema a l’hora de resoldre els drets d’autor “per desavinences entre els hereus”. Sense autorització, l’edició no pot tirar endavant. De moment el projecte està aparcat i no se sap si es podrà reprendre. Això és el que espera l’Ajuntament de Berga, que lamenta que la manca d’acord hagi paralitzat l’edició d’una obra amb què s’hi treballava des del 2006 a tres bandes: Ajuntament de Berga, hereus de Mossèn Armengou i Arxiu Comarcal del Berguedà.
Segons Barniol han estat ‘massa interlocutors’ i això ha fet que el procés fos difícil, complicat i no arribés a bon port. I entremig, també han topat amb altres entrebancs, com ara la falta de pressupost, i per això es va pensar en l’edició de dos volums del dietari, perquè la despesa no fos tan alta. En aquest sentit, val a dir que l’Ajuntament de Berga va haver de renunciar l’any passat a una subvenció de 5.456 euros de la Generalitat perquè l’edició de ‘Crònica menuda de la ciutat de Berga’ no estava enllestida. Tot i no poder comptar amb aquest ajut, l’alcalde de Berga, Juli Gendrau, no considera que s’hagin deixat perdre una subvenció: «es perd si executés l’obra i et gastes uns diners, però en aquest cas no hem fet res».
Per això, al no poder comptar amb la subvenció, el consistori havia previst pagar l’edició amb fons propis, 8.000 euros. Segons l’Ajuntament, que s’encarregava de fer fer l’edició del llibre i la distribució, podia recuperar una part de la inversió feta pel primer volum i finançar-ne el segon.