Surt un nou número de L’Erol, la revista cultural del Berguedà, que dedica part de la publicació a la figura de Mossèn Josep Armengou. Màrius Moneo fa un repàs a la seva trajectòria, a la vida i obra del berguedà Mn. Armengou (Berga 1910-1976).
En aquest Erol número 106 també hi trobem un article de Gener Aymamí que parla de ‘Notes sobre el troglodisme al Berguedà’, que anomena coves de la comarca. Un altre article és de Josep Busquets sobre ‘Montbenet, el primer monestir femení de Berga’. També hi podem llegir un text de la historiadora Dolors Santandreu que parla de ‘La vila de Berga al segle XV: dificultats i intents de redreç: forn, fira i mercat’. I entre d’altres articles, L’Erol parla de ‘Els turcs i cavallets a l’Alguer i Berga, passant per Solsona, Barcelona o…València’, arran d’una investigació del bibliògraf Ramon Felipó.
Felipó ha donat a conèixer que a principis del segle XVII a la ciutat de parla catalana de l’Alguer (a l’illa italiana de Sardenya) es ballaven els turcs i cavallets. Per Corpus hi havia el mateix tipus de folklore que a Berga i que en altres ciutats dels Països Catalans, tot i que a la capital del Berguedà és on els turcs i cavallets han perdurat amb el pas dels anys i s’ha conservat i mantingut el ball fins l’actualitat. Malgrat amb el pas dels anys desapareguessin, Felipó ha trobat molt interessant l’existència dels turcs i cavallets (o cavalls cotoners) a l’Alguer, on també tenien, com a imatgeria, ha assenyalat, la figura del diable.
La descoberta que va fer Felipó a l’Alguer li ha permès elaborar un article a L’Erol documentant la figura dels Turcs i Cavallets. A l’Alguer va consultar els llibres de clavari, que són els llibres de comptes municipals on s’hi anoten les diferents intervencions. Va trobar una entrada del 1611 i del 1612 sobre les quantitats que es pagaven per ballar els cavalls cotoners i els turcs. I una altra entrada del 1649 que feia referència a les despeses per pintar els camals dels cavallets. Aquesta dada sobre els camals demostra, segons Felipó, tot i que no s’ha pogut constatar, que els cavallets que hi havia a l’Alguer segurament eren molt semblants als de Berga: «no he trobat dades concretes però se suposa que s’assemblaven perquè als llibres de clavari de Berga també es parla de camals».
Felipó al final del seu article agraeix l’ajut de Mossèn Nughes, arxiver del bisbat i de la catedral de l’Alguer, de Gianfranco Piras, arxiver de l’Ajuntament de l’Alguer, i de l’historiador Antonio Serra.
