L’alcalde de Cercs, Ferran Civil, també vicepresident primer de la Diputació de Barcelona ha estat condemnat a 1 any de presó i 8 d’inhabilitació per haver autoritzat la construcció d’unes naus industrials en uns terrenys no urbanitzables del municipi. La magistrada del jutjat penal número 1 de Manresa, que va jutjar Civil ara fa un mes, el condemna per dos delictes contra l’ordenació del territori.
Ferran Civil pot presentar un recurs contra la sentència a l’Audiència de Barcelona. En cas que no guanyi el recurs i es confirmi la sentència Civil no ingressaria a presó perquè la pena és inferior als dos anys i no té antecedents, però sí que hauria de dimitir del seu càrrec de la Diputació i no es podria tornar a presentar a l’alcaldia de Cercs a les eleccions municipals del maig del 2015.
Penes per al secretari, l’arquitecta i l’empresari
La sentència també condemna el secretari de l’Ajuntament, Pau Llorens; i l’arquitecta municipal, Carme Casas, a 7 anys d’inhabilitació. No podran ocupar un càrrec públic durant aquest temps. A més, se’ls condemna a 6 mesos de presó i a una multa de poc més de 2.000 euros.
Amb aquestes mateixes penes la jutgessa condemna també l’empresari que va construir la nau en terrenys no urbanitzables al municipi de Cercs, Pedro Miguel Acebillo.
Arguments de la sentència
La magistrada imposa als processats les penes mínimes perquè entén que les naus industrials «van ser fetes en l’intent de solucionar una malmesa economia, sense que existís ànim de lucre propi dels tres acusats consistorials».
Segons creu provat la magistrada, el 2006 el propietari de l’empresa, dedicada a l’elaboració de productes agroalimentaris, va iniciar la construcció de tres naus industrials de 300 metres quadrats en uns terrenys no urbanitzables -que més tard van ser declarats d’interès natural- «amb el coneixement i consentiment de l’alcalde», que abans que s’iniciés la construcció va assegurar, segons la sentència, que no hi hauria obstacles de l’ajuntament -malgrat conèixer que era sòl no urbanitzable de valor agrícola i ramader.
Al maig de 2007, afegeix la sentència, l’arquitecta municipal «va emetre un informe on va fer constar que les obres sol·licitades s’ajustaven a les noves normatives urbanístiques vigents i que, per tant, es podien autoritzar si ho considerava oportú l’ajuntament». Posteriorment, el secretari municipal va emetre un informe jurídic en relació amb la petició d’obres inclosa en l’expedient, en què va donar per bo el dictamen de l’arquitecta municipal.
Un cop fets els informes tècnics i jurídics, l’alcalde de Cercs va dictar al maig de 2007 un decret que concedia directament la llicència per construir una nau d’ús industrial agroalimentari en sòl no urbanitzable d’interès natural, paisatgístic i forestal de 300 metres quadrats de planta baixa i altell de 240 metres quadrats. L’alcalde va signar el decret, segons la magistrada, «malgrat conèixer perfectament o acceptar a causa del seu càrrec que ni la normativa urbanística vigent des de gener de 2007 ni l’anterior derogada admetien aquella nova edificació».
