La coronació de la Mare de Déu de Queralt, el 1916, va ser un gran esdeveniment. Berga es va transformar, fins al punt que va veure inaugurar una de les primeres oficines de la llavors Caixa d’Estalvis i Pensions de Catalunya i Balears i una nova il·luminació per als seus carrers. També va rebre més d’una desena de visites il·lustres, la que més la Infanta Isabel, anomenada popularment ‘La xata’, acompanyada del ministre de Gràcia i Justícia, Antonio Barroso, tots els bisbes de Catalunya, inclòs el de Solsona d’aleshores, Francesc Vidal i Barraquer, el batlle de Barcelona, el president de l’Audiència Territorial de Catalunya, el rector de la Universitat de Barcelona, senadors i diputats a Madrid. Ho explica en detall l’historiador i bibliògraf Ramon Felipó en un extens article al nou número de la revista Erol. Ramon Felipó hi exposa, a més, una important troballa feta a l’Arxiu General de Palau, del Palau Reial de Madrid. El bibliògraf berguedà ha trobat el document que dóna títol ‘reial’ al Santuari de Queralt.
A Ràdio Berga i a l’AquíBerguedà.cat, hem entrevistat a Ramon Felipó aquest matí de dimecres. Felipó ha relatat que “va ser el rei Alfons XIII, qui va donar el títol de ‘reial’ al santuari”. D’aquest gest se’n conserva el document i també les cartes d’agraïment a la Casa Reial de polítics i religiosos, així com l’intercanvi d’impressions entre ells, després que el monarca espanyol d’aleshores enviés representació a l’esdeveniment de la coronació, en aquest cas a la Infanta Isabel. Són uns documents que es conserven a l’Arxiu General de Palau, del Palau Reial de Madrid i que Felipó ara ha recuperat. En podeu veure un exemple a continuació.
Concretament, l’intercanvi de cartes es va produir entre Manuel Farguell de Magarola, diputat a Corts, i mossèn Ramon Sensada amb el marquès de Torrecillas, que era el cap de la Casa Reial.
Pel que fa el títol de ‘reial’ per al Santuari, Ramon Felipó ha destacat que fou “d’anada i tornada”. Ha dit als micròfons de Ràdio Berga i de l’AquíBerguedà.cat, de fet, que la distinció va quedar abolida després de la proclamació de la Segona República el 1931, però va recuperar-se durant la dictadura posterior, com la resta de títols d’aquesta naturalesa. I és, hores d’ara, plenament vigent. Ramon Felipó ha relatat, a més, que “en els actes del cinquantenari de la coronació hi va haver polèmica sobre si calia o no utilitzar el ‘reial’ cada cop que s’anomenés el santuari”. Felipó ha dit que “és una distinció important”, que s’hauria atorgat també a Montserrat i que a nivell de tot l’estat espanyol “s’utilitza molt més” en els santuaris que el posseeixen.
Mantellina d’Isabel II per a la mare de Déu de Queralt
Ramon Felipó també ha destacat que al santuari de Queralt es conserva una mantellina que li va regalar Isabel II d’Espanya a la mare de Déu berguedana. “És una mantellina amb brodat d’or, i es conserva al santuari, on en té cura com d’altres elements valuosos de la mare de Déu, el capellà custodi del santuari, actualment, en Mossèn Barniol”, ha reflexionat Felipó.
Aquesta donació fou anys abans de la coronació, que Ramon Felipó considera com “l’esdeveniment més important que hi ha hagut a Berga els darrers 100 anys”.
“Ara sembla estrany però, llavors, quelcom com la coronació de la verge de Queralt, va sortir als diaris de Madrid, com el Nuevo Mundo o l’ABC, amb l’ús d’aquest títol de ‘reial’ i donant-hi la importància que la titulació suposava”, ha remarcat Felipó.
