El Punt Jove de Berga i l’Associació Governador Francesc Puig de Sorribes, d’Amics del Castell de Berga, han impulsat del 29 de juny al 10 de juliol un camp de treball d’arqueologia al Castell de Sant Ferran de Berga, dirigit a joves majors de 14 anys d’edat amb l’objectiu de contribuir a la rehabilitació del patrimoni històric de la ciutat i afavorir la descoberta i el coneixement d’aquest entre la ciutadania. Han estat una desena de dies i una quarantena de voluntaris, i la feina ha tingut els seus fruits. Així ho ha explicat l’arqueòleg Pere Cascante, que ha dirigit l’activitat, a Ràdio Berga i a l’AquíBerguedà.cat.
S’hi han localitzat restes de l’antiga església parroquial de Santa Eulàlia, que ja es coneixia segons documentació cartogràfica que l’entitat Àmbit de Recerques del Berguedà, que edita la revista L’Erol, havia recuperat d’arxius militars. “Hem buscat el perímetre d’aquesta església que estava documentada i acotada, i que sabem que era una església de dimensions importants, de pla basilical amb tres naus i tres absis, semblant a la de Sant Vicenç de Cardona”, segons ha destacat el propi Cascante.
D’aquesta manera, s’han trobat diverses restes en bon estat que, a més, ajudarien a donar una millor idea de la topografia d’aquest edifici, que va perdre el culte quan el seu paper va traslladar-se a l’actual Església Parroquial de Santa Eulàlia, i que al segle XVIII va passar a ser una caserna militar i la casa del governador, fins que va ser enderrocada a principi de segle passat i va acabar de desaparèixer després, als anys quaranta amb la construcció de l’hotel, segons n’ha dit Cascante.
“Les cales que s’han fet i que han donat positiu, els sondatges arqueològics, corresponen bàsicament als fonaments de parets principals i elements que donen una idea de l’església i les seves dimensions”, ha dit Cascante. S’ha tingut especial cura a la cara nord d’on se sap que hi havia un mur i on s’ha localitzat un enllosat molt ben fet. Així mateix, també s’han localitzat estructures de forma corba, que fan pensar que podria tractar-se de la capçalera, d’una absidiola, i vestigis de la torre de la pólvora, entre d’altres. També s’ha treballat en la recerca de la porta i el mur sud.
“El que es conserva millor és la part nord, mentre que en la part central als anys quaranta s’hi va fer una piscina en ubicar-hi un hotel, i ha quedat totalment arrasat; de la mateixa manera que majoritàriament ha passat amb la part sud que havia estat utilitzat com a cantera”, ha detallat Cascante.
La idea del camp de treball que va acabar divendres i que aquest diumenge ha viscut una jornada de portes obertes amb visites guiades, és poder-se repetir en una nova edició l’estiu vinent per tal d’acabar de delimitar bé diverses troballes. Però també “fomentar l’entusiasme entre l’arqueologia entre els més joves” i ajudar a conèixer millor el patrimoni històric del castell, n’han dit els seus responsables.
FOTOS: Camp de treball al Castell de Sant Ferran, dimarts passat. AUTORA: Pilar Màrquez
