‘El dret català a l’illa de Sardenya’, de Josep Oriol Anguera de Sojo, publicat originalment l’any 1914, és un llibre que reflexiona sobre la presència del dret civil català en aquesta illa de la Mediterrània. “L’illa de Sardenya, en la que hi ha la ciutat de l’Alguer, durant molts segles va formar part de l’imperi català. Jaume II de Catalunya va començar la conquista de Sardenya a l’any 1323”, però “el primer rei espanyol de la dinastía de Borbó, Felip V, la va atorgar a la casa dels Savoia del Piemont”, ha explicat l’historiador i bibliògraf berguedà Ramon Felipó.
Felipó ha escrit el pròleg i ha tingut cura de l’edició d’aquest llibre, fins ara gairebé «impossible» de trobar i que torna a les llibreries aquest 2015 gràcies a la seva iniciativa. “Vaig trobar aquest llibre que va escriure Josep Oriol Anguera de Sojo, fruit d’una estada d’un mes i mig a Sardenya el 2013, i em va semblar molt interessant; perquè recollia les institucions bàsiques amb què funcionaven les ciutats sardes” ha relatat Felipó.
El llibre, a més, “era una publicació escrita el 1914, en un moment molt semblant a ara; de molta ebullició política, de la Mancomunitat de Catalunya, i de moltes ànsies de llibertat nacional: el dret i la llengua eren els puntals bàsics de la nació catalana fa cent anys”, ha considerat Felipó, que ha agraït les facilitats que ha tingut sempre per accedir als arxius algueresos i treballar, gràcies a diferents persones com Baingio Tavera, Gianfranco Piras, i mossèn Antoni Nughes.
“De dret català a Sardenya, de vestigis directes no en queden, va quedar subsumit amb el dret italià amb la unificació d’Itàlia al segle XIX”, ha dit també l’historiador berguedà. Que ha afegit que, no obstant, “la presència catalana a l’Alguer és constant”. Per Felipó, “la ciutat de l’Alguer és una meravella, jo he trobat a l’arxiu que celebraven una processó amb àliga, dimonis amb maça, un gegant, cavallets i trucs, com la Patum; i a més, és fantàstic sentir el parlar d’aquella gent”.
Un element d’identitat
Ramon Felipó considera, d’altra banda, que aquesta reedició és també, però, una manera de recordar que el vell dret privat català és un element més d’identitat. “El dret civil espanyol – en algunes matèries – no va ser mai d’aplicació directa a Catalunya: primer eren les antigues lleis catalanes; després, el costum provat; com a supletoris, el dret romà i canònic o la doctrina; només en darrer terme era vigent el Codi Civil espanyol”, comenta en aquest sentit al pròleg.
Ramon Felipó, vinculat al Dret per professió – és advocat – i família – el seu pare va ser magistrat de l’Audiència Territorial de Catalunya – ha posat sobre la taula, així mateix, que “el dret català és dret romà i canònic, les corts catalanes l’anaven adequant i posant al dia i va estar plenament vigent fins a Felip V, després es van recuperar lleis per la República fins que el general Franco va abolir l’estatut manu militari, fins i tot anul·lant les sentències que és una barbaritat jurídica”.
Podeu escoltar l’entrevista completa que Ràdio Berga i l’AquíBerguedà.cat ha fet a Ramon Felipó aquest dimarts, a continuació:
