El Berguedà dóna nous fruits paleontològics. S’han trobat diverses restes òssies que inclouen un fragment de vèrtebra corresponent al fòssil més modern de titanosaure a Europa. L’animal va viure a la conca pirinenca entre 220.000 i 130.000 anys abans que els dinosaures s’extingissin del planeta i l’estudi de la fauna d’aquesta zona dóna suport a la hipòtesi que la desaparició dels dinosaures va ser un fenomen sobtat i no gradual. Així ho constaten dos treballs recents publicats a la revista Historical Biology i Spanish Journal of Paleontology per investigadors de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. Un d’ells és el berguedà Josep Marmi.
Es tracta de la resta més recent d’aquest grup a tot Europa. La troballa d’aquest fòssil i de les altres restes estudiades va tenir lloc en diferents campanyes de prospecció durant els anys 2012 i 2013 en diversos punts propers a la ciutat de Berga i la Nou del Berguedà. Segons ha detallat a Ràdio Berga i a l’Aquí Berguedà Josep Marmi, la vèrtebra es va trobar en el que es coneix com el ‘gres dels rèptils’ a prop de la serra de Queralt. El gres de rèptils és un estrat geològic que es va dipositar poc abans del límit K‐T que coincideix amb l’extinció dels dinosaures arreu del món. La vèrtebra es va trobar envoltada d’una matriu molt compacta de sediment i va ser necessari estudiar la forma del fòssil prèviament amb un escàner d’alta resolució abans de procedir a la seva restauració. L’anàlisi histològic de la resta suggereix que la vèrtebra va correspondre a un individu adult. No obstant, ja que es tracta d’un os molt fragmentari, no ha estat possible assignar‐lo a una espècie concreta.
Els titanosaures formen part d’un dels grups més grans i més diversos de dinosaures sauròpodes (animals herbívors de grans dimensions que es caracteritzaven per tenir un coll i una cua llargs, i un crani relativament petit en comparació amb la resta del cos). Al sud d’Europa va ser un grup molt abundant durant el Cretaci superior, fa entre 100 i 66 milions d’anys, moment en que els dinosaures van desaparèixer de la superfície de la Terra. Només un petit grup va sobreviure, donant lloc a les aus que actualment coneixem.
Altres restes fòssils
Els investigadors descriuen diverses restes fòssils d’altres grups faunístics trobades en aquesta mateixa zona, entre les que hi ha plaques de tortuga de riu d’una família extingida (els botremídids), una dent de cocodril, un fragment de diàfisis que podria correspondre a un teròpode i diverses restes d’hadrosaure.
Tradicionalment, la disminució dels titanosaures al sud‐oest d’Europa es creia relacionada amb l’entrada d’hadrosaures, sovint coneguts com a dinosaures “bec d’ànec” per la forma del seu crani. De tota manera, els dos estudis reflecteixen que, a nivell de grans grups faunístics, no es va produir una davallada significativa de la diversitat de dinosaures al nord‐est d’Iberia, almenys fins els darrers centenars de milers d’anys abans de l’extinció. “Això dóna suport a les hipòtesis que proposen que l’extinció dels dinosaures no avians va ser sobtada enlloc de gradual”, ha comentat Josep Marmi.
