Berga, Cultura

Els Pastorets de la Farsa, l’espectacle que no es veu des de platea

Els Pastorets de la Farsa, l’espectacle que no es veu des de platea

A una hora de l’inici de l’obra, els primers dimonis ja estan a punt i corren esvalotats per l’interior del Teatre Municipal. A l’escenari, comencen les proves amb els decorats que, més tard, faran treballar de valent a una desena de tramoies. És la nit de Nadal i són els preparatius de la primera de les cinc funcions que el teatre acollirà durant les festes. Com sempre, la il·lusió dels petits es barreja amb l’experiència i la traça dels més veterans. Aquest any, però, tot és una mica diferent. Hi falta un element insubstituïble. Són els primers Pastorets de la Farsa sense la Montserrat.

La Montserrat formava un tàndem perfecte amb l’Angelina“, afirma l’actual president de la Farsa, Pep Salat. Totes dues s’encarregaven des de feia anys de dirigir l’entramat. La Farsa, però, fa dos mesos que treballa en una representació amb forma de repte. “La Montserrat era capaç de fer tantes coses que ens hem hagut de repartir la seva feina entre tots”, explica Salat.

A aquesta hora, l’espai més saturat del teatre és la zona del vestuari i el maquillatge. És important que la cinquantena d’actors que sortiran a l’escenari estiguin a punt aviat perquè anar amb a contrarellotge no faria altra cosa que augmentar els nervis. Els que ja ho estan són a l’antic vestíbul del cinema, una sala que serveix per descongestionar els voltants de l’escenari durant l’obra, ja que s’hi mantenen a l’espera tots aquells actors que tard o d’hora hauran de donar la cara davant el públic.

pastorets-maquillatge

Estic amb tu

El maquillatge previ a la representació / Marc Canturri

La majoria dels tramoia arriben amb més parsimònia. Saben el que els espera perquè es coneixen l’obra de pe a pa. Alguns, perquè fa anys que fan de tramoia; d’altres, perquè són personatges que actuaran en alguna de les altres quatre funcions de la Farsa d’aquest Nadal. S’encarregaran d’apujar i abaixar els decorats, o bé d’entrar i treure els elements de l’escenari entre quadre i quadre.

S’acosta l’hora de l’espectacle. Les portes del teatre ja s’han obert i la platea es comença a omplir tímidament. Avui, hi haurà el públic més exigent de les festes i això posa un punt més de pressió als actors. “La gent que avui seurà a platea són persones que venen cada Nadal perquè, si no vinguessin, el Nadal no seria el mateix, i això fa que se sàpiguen l’obra millor que nosaltres”, comenta Salat.

pastorets-tramoia

La feina de tramoia / Marc Canturri

La majoria de personatges ja són al vestíbul de l’antic cinema, però encara n’hi ha alguns que aprofiten per repassar les seves intervencions. El Garrofa i el Pallanga d’avui, per exemple, són a la taula de l’apuntador. “Ho he dit bé això?“, diu un d’ells. Me’ls miro i em cau la baba. Fullejant el guió he vist que, amb el permís de Satanàs, són els grans protagonistes de l’obra. A més, però, a ells se’ls hi exigeix una habilitat extra: han d’esgarrapar les rialles d’un públic que costarà de convèncer.

Només falta un quart d’hora per les 10 de la nit i la Farsa al complet és al vestíbul de l’antic cinema. Al centre de la sala hi ha l’Angelina, que es disposa a fer el discurs previ a la representació. És un dels moments de la nit, i més aquest any. Com era d’esperar dedica el discurs a la gran absent, la Montserrat. No hi ha manera més eficaç d’encoratjar i motivar els actors per tal que donin el millor d’ells mateixos. Després d’una sèrie de tandes d’aplaudiments, el parlament de l’Angelina acaba amb una frase que marcarà la nit: “Avui, els Pastorets han de ser una Montserrat“.

pastorets-discurs

El discurs escoratjador de l’Angelina / Marc Canturri

Tot a punt. L’Angelina dóna els últims consells als personatges protagonistes a l’escenari. Mentrestant, dues plantes més amunt els tramoia repassen el full de ruta. M’expliquen que l’escena estel·lar per a ells és el primer canvi de decorats, quan es passa de l’infern al bosc. Es necessiten entre vuit i deu persones que faran que les quatre capes del bosc baixin mentre les quatre de l’infern pugen.

Ara sí. Comença l’obra. Des de la primera fins la darrera intervenció, l’Angelina és al costat de l’escenari, prop dels actors. Amb el guió a la mà, se’ls mira i vocalitza tot el que surt de la seva boca. De tant en tant, somriu satisfeta. D’altres cops, fa que no amb el cap. Això últim, però, ho fa quan els actors no la veuen. Acabat el quadre, és la primera en anar-los a animar per tal que l’obra no es desmarxi. Són comptades les vegades que això passa, però la figura de l’Angelina és clau en cadascuna d’elles.

La representació avança i, passada la mitja part, arriba el moment més especial de tots. Les sis persones que han fet de Garrofa en els darrers 25 anys surten a l’escenari davant la sorpresa del públic i fins i tot alguns dels actors. Dediquen quinze garrofes a la Montserrat i emocionen tot l’edifici. La màgia dels Pastorets fa que vegi un Satanàs visiblement afectat després de les garrofes, capaç de saltar a l’escenari i dedicar una escena memorable a algú que segur que l’està veient. També se’l miren els seus companys de teatre, tant o més impressionats que el públic de la platea.

pastorets-satan

L’escena final de Satanàs / Marc Canturri

Me n’adono que realment estic presenciant dos espectacles. Un, el que també veu el públic de la platea, acaba amb llargs aplaudiments i sentides emocions. L’altre, el que passa als voltants de l’escenari, conclou amb crits i càntics d’eufòria i coca per a tothom. És la primera funció del Nadal i, com sempre, hi ha coses a millorar. Però l’Angelina li posa un notable alt, així que el repte s’ha superat sense problemes. Paraula d’Angelina, desig de Montserrat.

Els Pastorets La Farsa

Comentaris