L’emblemàtic Forn Santa Anna ha abaixat persianes aquest setembre, la botiga de moda Ariadna&Joana es traspassa i dos establiments més tanquen per jubilació. Cada cop hi ha més locals buits al barri vell i, al mateix temps, menys persones circulant per davant de les botigues. L’opinió general dels botiguers és que fa molts anys que la zona necessita un revulsiu i no el troba: cal millorar els accessos, facilitar nous aparcaments i, sobretot, esprémer les possibilitats d’un carrer connectat a un dels llocs més coneguts de Catalunya, la plaça de Sant Pere.
Albert Dorna, propietari de la Dolceria Pujol, veu cada cap de setmana com turistes d’arreu venen a Berga però marxen ràpid: “Arriben a la plaça, es fan quatre fotos, miren cap al carrer dels Àngels, veuen que la meitat dels locals són buits i giren cua”. Però Dorna també és un enamorat del casc antic i assegura que creu en el carrer Major: “Això algun dia tornarà a revifar”. És dels que pensa que convertir el convent de Sant Francesc en un pol cultural pot ser el revulsiu que necessita la zona, però “cal posar-hi fil a l’agulla”.
La majoria de botiguers coincideixen que fa molts anys que cal “una empenta institucional”, però també un canvi de mentalitat dels berguedans. “Volem un carrer Major arreglat i ple d’aparadors oberts, però a quin preu?”, es pregunten des de Ca l’Huch. En els darrers anys, internet i les grans superfícies han fet mal al petit comerç però hi ha un sector de la població que segueix apostant per la proximitat. El problema és que, actualment, fins i tot competir contra la resta de comerços de proximitat de la ciutat és complicat per als comerciants del carrer Major. “Tens una botiga al passeig de la Pau o al carrer del Roser on pots aparcar davant, o bé una al carrer Major on has de deixar el cotxe a Sant Francesc, si trobes lloc. Per a molts, la decisió és senzilla”, reflexiona Lluís Toran, propietari de la Cansaladeria Rosell.
L’aparador del Berguedà ha quedat en una idea
L’actual govern de la CUP va dedicar un apartat del seu programa electoral a la recuperació del carrer Major com a pol comercial de la ciutat. Entre d’altres idees, proposava convertir-lo en “un aparador del Berguedà” fet a base de “comerços amb més potencialitat a la comarca”. Partint d’aquesta idea, la CUP prometia buscar recursos per “incentivar la instal·lació d’aquests comerços, amb condicions molt favorables” i amb un mirall clar: Tolosa (País Basc), que ha aconseguit revifar el carrer comercial més emblemàtic del seu barri vell.
La idea que el carrer Major ha de ser sinònim de comerç de proximitat sedueix a gairebé tots els botiguers. Però en aquests tres anys de mandat, la CUP no ha concretat aquesta promesa del programa electoral. Un dels establiments més a favor de la idea de convertir el carrer Major en un aparador del producte de proximitat és la Cereria Sant Roc. Fa pocs mesos que ha canviat d’ubicació: de la plaça Doctor Saló al bell mig del carrer Major. “Volíem un espai més gran però teníem clar que havia de ser al barri vell. No trobem sentit a la nostra botiga, si no és aquí”, explica Roger Cortina, el propietari.
Cortina assegura que, a banda del seu, hi ha una sèrie de negocis que “casen molt amb el carrer Major” i convé que les institucions els localitzin per posar-los les coses fàcils. Però l’amo de la cereria també recorda que l’abandonament del carrer Major és “un mal de fa molts anys” i recorda que antigament les escoles o el centre d’estudis musicals l’Espill hi portaven el moviment que avui en dia es troba a faltar.
La decadència dels edificis encareix les obertures
Les ordenances fiscals d’aquest 2018 han inclòs una novetat important per al barri vell: l’impost per obrir una botiga al carrer Major passa a ser de 50 euros, mentre que a la resta de la ciutat val 500 euros. El govern de la CUP pretén facilitar l’obertura de nous establiments en una zona que “necessita especial cura”, segons va reconèixer en el seu moment el regidor de Promoció Econòmica, Francesc Ribera.
La nova ordenança redueix les despeses inicials dels emprenedors, però el veritable problema no és l’impost si no l’adaptació dels edificis. “El que guanyes per un lloc ho perds per un altre”, afirma Ariadna Herrada, propietària de la botiga Joana&Ariadna i membre de la junta de Berga Comercial. La normativa vigent és molt estricta amb els locals comercials i la majoria d’edificis del carrer Major són molt antics i no la compleixen.
En aquest sentit, Herrada seria més partidària de plantejar una adaptació de la normativa, tenint en compte la singularitat de la zona. De fet, la seva botiga de roba es traspassa. Té una carrera universitària i li ha sortit una oferta que li impedeix seguir portant la botiga. Té diverses propostes sobre la taula i no li sorprèn: “Agafar una botiga que ja està engegada és molt més senzill perquè ja compleix la normativa i et pots limitar a omplir-la de material“.
En la mateixa línia que l’Ariadna, els propietaris d’una de les botigues més emblemàtiques de la zona, Cal Cisteller, creuen que les despeses inicials acaben fent enrere molts joves emprenedors a l’hora d’obrir negocis al carrer Major. “L’institució ha de posar totes les facilitats del món a aquesta gent. Els inicis sempre són complicats, però a base d’hores de feina van sortir les coses”, expliquen. Fa molts anys que venen al carrer dels Àngels i les han vist de tots colors, però la situació actual els preocupa: “Al vespre traiem el cap aquí a fora i tornem cap a dins de cop. En pocs anys ha quedat tot apagat i, si no ens espavilem, en quatre dies no hi quedarà ningú”.
El mercat municipal
Mentrestant, a pocs metres del carrer Major, el Mercat Municipal també va perdent comerciants. Abans de final d’any tancarà la botiga de queviures i només hi quedaran tres parades. El PDeCAT fa mesos que proposa convertir l’espai en un aparcament -una idea que engresca gairebé tots els comerciants del barri vell-, però la CUP s’hi oposa rotundament.
El govern assegura que adaptar l’espai seria molt car i és partidari d’una reforma del mercat que, de moment, no arribarà perquè no han trobat els 200.000 euros necessaris per fer-la. Ho va explicar fa unes setmanes a l’Aquí Berguedà el regidor de Promoció Econòmica, Francesc Ribera. Tampoc es plantegen tancar el mercat perquè els paradistes tenen contractes en vigor per als pròxims deu anys i els haurien d’indemnitzar.
Des del carrer Major, tot plegat es mira amb un punt d’incredulitat. Tots els botiguers i comerciants coincideixen que calen millores en els accessos i, sobretot, més places d’aparcament. “És evident que allà dins hi ha gent amb contracte vigent, però aquí al carrer Major també hi ha molts locals buits on hi encaixarien perfectament. Es pot buscar un acord per reubicar-los“, suggereix Lluís Toran, de la cansaladeria Rosell.
Una altra idea que guanya força entre els comerciants és la d’oferir el servei de pàrquing a una gran empresa del sector. És a dir, que l’empresa construeixi la infraestructura i, a partir d’aquí, que els clients de les botigues obtinguin descomptes per aparcar-hi. “Si cal, ja els pagarem nosaltres l’aparcament, però almenys que puguin deixar el cotxe a prop”, reclamen. Toran, per exemple, admira l’aparcament que hi ha a la zona comercial de Puigcerdà: “No te l’acabes”.
L’èxit de la restauració
Però no tot són males notícies. Si alguna cosa ha triomfat al carrer Major en els darrers anys, són els nous establiments del món de la restauració. Un d’ells és El Kóm, que s’ha fet un lloc a la plaça del Forn a base de cerveses d’importació de qualitat. El propietari, Pere Gendrau, creu és bo que el carrer Major aposti per la restauració sense deixar de banda el comerç: “Tots dos sectors s’acostumen a retroalimentar molt bé”.
Ara bé, Gendrau considera que “el comerç tal com l’enteníem fa vint o trenta anys ha canviat” i cal que el carrer Major faci aquesta evolució: “Calen comerços que tinguin un valor afegit i que siguin compatibles amb les estones d’oci dels berguedans que venen al carrer Major a passejar i a gaudir”.
