Només quatre parades i una increïble sensació de buit. El Mercat Municipal arriba als quaranta anys de forma discreta i sense celebracions, lluny dels seus anys d’esplendor. El futur és pessimista: abans de final d’any, tancarà la botiga de queviures del Joan Bernat, ja només quedaran tres paradistes i no hi ha gaires ganes de festejar l’aniversari.
Tots els ajuntaments han promès reformes i millores al Mercat, però cap no ha complert. El de la CUP tampoc. El regidor de Promoció Econòmica, Francesc Ribera, admet el “fracàs” i diu que el problema ha estat que l’Ajuntament no ha aconseguit trobar els 200.000 o 300.000 euros necessaris per fer les obres. “Tenim el projecte de mínims fet, ara només necessitem els recursos per tirar-lo endavant”, assegura el regidor.
El pitjor és que, si el Mercat no es reforma, ni tan sols hi poden obrir parades noves. Tal com està ara, ni la instal·lació elèctrica ni les mesures contra els incendis no compleixen la normativa i, per això, l’Ajuntament no pot donar-hi llicències. Consta, com a mínim, que una operadora de telefonia hi ha volgut obrir parada en els últims mesos, i no ha pogut.
Al Mercat, amb ganes de seguir però poc optimistes
Al Mercat Municipal, la percepció generalitzada dels clients és la de desimplicació del consistori. “Sense un mercat potent, sense cinema i amb una piscina pública inestable, com podem considerar-nos una ciutat?”, diuen unes clientes. La Cristina i l’Andreu són un matrimoni que fa pràcticament tota la compra al Mercat. Diuen que la gent gran “no pot pujar les escales o li fa respecte una rampa tan llarga”.
L’Antònia regenta una parada des de fa 16 anys i recorda que temps enrere van proposar una reducció de l’espai del mercat, replegant les botigues actives, de tal manera que no transmetés una imatge de buidor.
Amb més crítica ho veu el Joan Bernat. Fa 30 anys que te treballa al Mercat i diu que cada govern, després de les eleccions, ha anat a “vendre’ls la moto” i que, al final del mandat, “de la moto ja no en queda ni el sidecar”. Però ell també al·ludeix a una manca d’interès generalitzada de la ciutadania.
A la fruiteria La Valenciana, que té 65 anys, creuen que l’Ajuntament hauria de fer més promoció del Mercat. Ells mantenen el seu racó decorat tot l’any. “Anem fent; per sort, de gent no ens en falta”, diuen.
Punt de vista actual del Mercat des de l’accés del Mossèn Huch. LÍDIA LÓPEZ
El que proposava la CUP al programa electoral
Ribera apunta que la situació actual del Mercat parteix d’una “manca prolongada d’inversió” que s’ha traduït en una “devaluació del valor” del lloc així com en “un aspecte vell i obsolet”.
Al programa electoral del 2015, la CUP proposava una consulta entre els paradistes per decidir si renovar el Mercat en la ubicació actual o bé traslladar-lo a la plaça Viladomat, a l’edifici del sindicat, i deia que seria “una prioritat prioritat el fet d’executar l’alternativa escollida durant aquesta legislatura”.
Ara, Ribera diu que el trasllat és “inviable”, perquè s’hauria d’enderrocar el sindicat, fer-hi un edifici nou i la inversió seria “encara més elevada”.
Però, per pagar la reforma al lloc actual, tampoc no han sortir els diners. L’Ajuntament no ha volgut treure’ls de fons municipals: “En cap cas traspassarem la nostra línia vermella d’alimentar el deute amb el ‘ja ho trobarem’ que s’ha aplicat històricament”, diu Ribera. Però tampoc no ha rebut cap subvenció per al Mercat ni de l’Estat ni de la Generalitat ni de la Diputació, perquè “hi ha hagut necessitats que han passat per davant”, com el canvi de lluminàries, el condicionament del Pla de l’Alemany o el clavegueram de la Rasa dels Molins.
Ni tancar el Mercat ni fer-hi un pàrquing
L’Ajuntament no es planteja tancar el Mercat, perquè els paradistes tenen contractes en vigor per als pròxims deu anys, i els hauria d’indemnitzar. A més, creu que seria una pèrdua per al comerç local i per a les relacions socials a Berga.
I tampoc no veu amb bons ulls la idea del PDeCAT de fer-hi un pàrquing. “El Mercat, ja en té de pàrquing”, recorda Ribera. I diu que, a més, adaptar l’espai seria molt car, perquè faria falta construir-hi rampes d’accés, redistribuir l’espai i contractar personal.
Ribera reconeix que no es pot deixar el Mercat Muncipal de Berga com està, perquè “la degradació anirà in crescendo i, a més, s’estaran malbaratant uns recursos a mantenir operatiu un espai amb molt poc ús”. Però, per ara, no hi ha cap altra opció sobre la taula. El Mercat haurà de continuar esperant, com en els últims 40 anys.
Persianes baixades, l’aspecte que mostren la major part de les parades. LÍDIA LÓPEZ
