El Col·legi d’Arquitectes diu que la nova C-16 hauria de tenir en compte un futur desdoblament total

Calvet, presentant la barrera mòbil de la C-16 en roda de premsa, l'any 2019. MARC CANTURRI

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya creu que el carril reversible amb barrera mòbil per a la C-16 entre Berga i Bagà és “positiu per millorar la capacitat i la seguretat de la via”, però compta amb algunes mancances. Per això, el president del Col·legi a les comarques centrals, Miquel Sitjà, ha enviat una carta al conseller de Territori, Damià Calvet, exposant les consideracions que fan els arquitectes de la zona.

Entre aquestes consideracions, destaquen els dubtes del col·lectiu d’arquitectes sobre la compatibilitat de la barrera mòbil amb un futur desdoblament total de l’eix E-9, des de Barcelona fins al túnel de Puymorens (França). “El projecte de desdoblament real hauria de plantejar-se en la ambició d’un eix E-9 fins a l’Arieja, buscant la complicitat francesa d’aquesta infraestructura estratègica”, assegura Sitjà en la carta.

En aquesta línia, el president de la demarcació considera que la millora de la C-16 “no ha estat una reivindicació històrica del territori, sinó una conseqüència necessària per resoldre els conflictes que ocasiona el turisme en caps de setmana i festius”. I afegeix que “es fa estrany prioritzar l’actuació a la C-16 per davant d’altres més necessàries pel territori”. Com a exemples, Sitjà parla de la supressió del peatge de la C-16, la construcció de la variant de Sagàs, la consolidació del polígon d’Olvan o el desdoblament de l’Eix Diagonal entre Manresa, Igualada i Vilafranca del Penedès.

Segons diu, les esmentades són actuacions que “tan el Berguedà com el Bages entenen com a prioritàries per al desenvolupament de les seves economies”. En canvi, autovies com la C-16 “milloren les comunicacions dels territoris que travessen, però a la vegada generen que el trànsit de pas no interaccioni amb els municipis i el territori afectat, creant barreres físiques i econòmiques”.

Per tot plegat, Miquel Sitjà i, per extensió, els arquitectes del Col·legi consideren que és “un projecte tècnicament complex, molt elaborat, i que per a la seva importància pel Berguedà mereixeria disposar de més temps per a l’anàlisi”. Sitjà recomana “un debat previ més extens” i “una àmplia participació del territori que segur que enriquiria la solució final”.

Les complicacions de l’accés ‘Berga centre’

Tal com ja ha exposat el grup municipal d’Esquerra a Berga (ERC), el Col·legi d’Arquitectes també ha posat de relleu l’impacte que l’enllaç ‘Berga Centre’ pot tenir en el territori. La carta de Sitjà a Calvet recalca que la doble rotonda a banda i banda de la carretera no encaixa dins el planejament urbanístic actual (POUM) i suposa “una solució impròpia i gens integrada a nivell topogràfic ni residencial”. I conclou: “Berga no es pot permetre perdre un accés centre, però cal una millor solució, donat que la proposada no és la indicada”.

L’altre enllaç que genera complicacions, sota el parer dels arquitectes, és el de la carretera que porta a Vallcebre, Saldes i Gósol. En aquest punt de la C-16 es pretén ampliar el túnel existent amb el perill que en el turó que travessen els cotxes hi ha el Castell de Guardiola de Berguedà, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. A banda, tampoc s’han tingut en compte els dos ponts medievals-romànics que passen per sobre del riu Llobregat i el riu Saldes. Finalment, els arquitectes consideren que no s’ha tingut en compte la zona urbana del Collet i la seva connexió amb Guardiola, així com tampoc els camins ramaders que hi ha actualment.

Massa temps d’obres

Finalment, Miquel Sitjà exposa la seva preocupació davant el termini previst per a les obres: “Suposa estar un any i mig, com a mínim, amb complicacions i restriccions per al trànsit, sobretot de dilluns a divendres”. A més, el president de la demarcació recalca que “no hi ha rutes alternatives que facin més fàcil la mobilitat local”.

L’objectiu de la carta adreçada al conseller no és que es facin servir com a al·legacions, sinó que serveixin com a reflexió per millorar la solució projectada. Per elaborar l’escrit, Sitjà ha recollit les apreciacions dels arquitectes del Col·legi que hi han volgut dir la seva.

X