Quan arriba la temporada d’hivern, i les pistes d’esquí del Pirineu comencen a obrir, el flux de trànsit entre Barcelona i les zones de muntanya augmenta, sobretot en caps de setmana i dates assenyalades. Els conductors utilitzen les vies de comunicació principals, entre elles, la C-16, que recorre el Berguedà de punta a punta. Amb tants vehicles a la carretera, durant l’operació sortida, se solen formar cues quilomètriques a la part de la carretera sense desdoblar, i als últims trams d’autovia, fins a arribar a Berga, on es passa de dos carrils per sentit a només un.
Aquestes retencions no són pas un fenomen nou, sinó que abans de l’arribada de l’autovia a la comarca, ja eren un clàssic de cada cap de setmana. Els conductors més ‘espavilats’ utilitzaven les carreteres interiors de les poblacions que tenien variant per tal d’esquivar una part de la cua, però, en tornar-se a incorporar a la carretera, un cop superat el poble, és on es provocaven les retencions per tal de trobar el forat entre els vehicles per col·locar-s’hi.
Actualment, aquesta pràctica s’ha traslladat de Berga en amunt, però no només segueixen aquest sistema els conductors coneixedors de la zona, sinó que les noves tecnologies també fan que molts usuaris es desviïn per carreteres alternatives, i acabin saturant-les. Cada cop és més freqüent utilitzar aplicacions per calcular itineraris amb cotxe utilitzant el GPS del telèfon mòbil. És el cas de l’arxiconeguda Google Maps. Per obtenir el recorregut més ràpid, Google Maps utilitza les dades del mapa (mirant les vies més ràpides) i les combina amb informació del trànsit en temps real, obtinguda a través de les dades que generen els propis terminals que utilitzen l’aplicació.
Aquest fet fa que, quan la C-16 està col·lapsada, Google Maps proposi, en temps real, als usuaris itineraris alternatius que esquiven la via principal (teòricament més ràpids que quedar-se a la carretera saturada). Aquestes vies alternatives però, no estan del tot preparades per absorbir un gran volum de trànsit (per exemple, travessar la ciutat de Berga) o tampoc estan en bones condicions (la C-1411z entre el castell de Berga i el túnel de Cercs). Ja que, com dèiem, l’ús d’aquests dispositius està força estès, molts conductors canvien d’itinerari (per recomanació de l’aplicació de Google Maps) i aquestes carreteres queden congestionades en pocs minuts.
Aquest fet el podem comprovar a través de les dades que oferia l’aplicació Google Maps durant l’operació sortida del Pont de la Puríssima d’aquest any. Si ens fixem en el recorregut de Gironella a Berga, que habitualment és de 10 minuts utilitzant l’autovia, veiem que l’aplicació ens proposa utilitzar la carretera vella per Cal Rosal ja que ens costaria 24 minuts recorre els 10 quilòmetres que separen les dues poblacions, a diferència de l’hora i quatre minuts que tardaríem, si anem per l’autovia, a causa de les retencions. No obstant, el temps de 24 minuts per Cal Rosal ja és sensiblement superior al que tardaríem un dia sense cues.
Si seguim el nostre recorregut cap a més al nord, posem Bagà, el navegador ens ofereix travessar la ciutat de Berga pel mig, i utilitzar la carretera del Castell de Berga fins a reincorporar-nos a la C-16 després del túnel de Cercs. Teòricament, un itinerari més ràpid que utilitzar la carretera principal.
Com s’ha explicat, aquesta informació es mostra a molts conductors a la vegada, i que, per intentar arribar a la seva destinació el més aviat possible, segueixen les indicacions del navegador. Això fa que aquestes vies que no estan preparades per absorbir un volum de trànsit semblant, s’acabin saturant i perjudicant als usuaris que realitzen trajectes per l’interior de la població. Aquest seria l’aspecte del trànsit de Berga un dia de col·lapse a l’autovia C-16.
El possible desdoblament de la carretera solucionarà el problema? El temps ho dirà. De moment, les noves tecnologies, i Google Maps en particular, han traslladat, amb més intensitat, el col·lapse de la C-16 cap a l’interior de Berga.
