A l’Escola de Gironella, els Pastorets són un dia en família. A diferència del que passa a la majoria d’escoles, qui actua sobre l’escenari és la família i qui s’ho mira des de la platea són els alumnes, és a dir, els nens del centre. Aquest any la funció va ser dimecres passat, en horari lectiu, amb una quarantena de familiars implicats en la representació i més de 200 butaques plenes de nens i nenes al Local del Blat.
La idea de fer una obra per als nens va sortir fa cosa de 9 anys en una reunió de pares i mares. “Va ser una cosa esbojarrada que s’ha anat fent gran a base de voluntaris”, explica Imma Casas, una de les mares del centre. S’ha fet gairebé cada any des d’aleshores. Només hi va haver un any sabàtic, el 2018, i aquest Nadal s’ha pogut reprendre.
Una de les claus que fa possible la funció és que va més enllà dels pares. Hi participa qui vol: avis, tiets, cosins i, sobretot, germans. Alguns alumnes que acaben la primària i se’n van a l’institut, però els queda un germà o germana al centre, opten per pujar a l’escenari per Nadal, i sumar-se als pastorets escolars. És una manera de recordar el que en el seu moment van viure des del pati de butaques.
Entre les quaranta persones implicades en la representació hi ha de tot: des d’actors i actrius de totes les edats fins a una comissió de maquilladors, un grup d’apuntadors, gent encarregada del vestuari i, com no, la gent dels decorats. Els primers anys de funció, l’obra va fer-se al local parroquial, on tradicionalment s’havien fet els pastorets de Gironella. Però les mancances de l’espai van empènyer l’AMPA a proposar un canvi d’ubicació i passar a fer els pastorets al Local del Blat.
La directora del centre, Olga Núñez -que en el seu moment va veure néixer la iniciativa com a mare-, ho defineix com “una tarda al·lucinant”. Explica que totes les mestres que han passat per l’escola des que els pastorets es fan queden “meravellades” i que els alumnes “se senten orgullosos del que fan els seus pares”.
Des de l’AMPA, Imma Casas reitera que no hi ha directors, sinó “un grup de familiars molt engrescats en tirar endavant una obra de teatre”. I afegeix que “tots som aficionats i la majoria no tenim ni idea de fer teatre, però sí d’organitzar-nos”. I amb organització, any rere any, consoliden uns pastorets singulars, on els de casa es colen en l’horari lectiu per pujar a l’escenari i donar la benvinguda al Nadal i als dies en família que venen.
Els assajos i l’actuació, en imatges (cedides)
