Salut

Guillem Gonfaus: “El personal de l’hospital hem arribat a un nivell de formació brutal gràcies al que aprenem dia a dia”

Guillem Gonfaus: “El personal de l’hospital hem arribat a un nivell de formació brutal gràcies al que aprenem dia a dia”
CEDIDA

Una seixantena de treballadors de l’hospital Sant Bernabé s’han contagiat de COVID-19 des de l’esclat de la pandèmia. Fins ara, 28 d’ells ja han donat negatiu i bona part s’han pogut reincorporar a la feina.

Un d’ells és el Guillem Gonfaus. Té 41 anys i treballa a l’hospital des de fa 23 anys. Habitualment entre setmana és al servei de diàlisi i el cap de setmana, a urgències.

Vas ser dels primers en haver de deixar la feina uns dies.

Sí. Vaig passar una conjuntivitis, però en aquell moment encara no se sabia que podia ser un símptoma de COVID-19. La conjuntivitis comuna ja t’obliga a quedar-te a casa una setmana i, durant aquests dies a casa, hi va haver una alta incidència de casos al centre que va fer que la direcció ordenés a tot el personal que es fes la prova. Me la vaig fer i vaig donar positiu.

T’ho podies imaginar?

La veritat és que no. Crec que he estat una de les persones que ha passat el virus més lleument. Vaig tenir 4 o 5 dies, com a molt, de mal de cap i mareig. Vaig tenir febre un dia, però va ser testimonial. Res més. Parlant amb companys, n’hi ha que han patit símptomes similars a causa de l’estrès diari que es viu a l’hospital i no han passat el virus.

Suposo que la situació a casa canvia totalment quan et donen el resultat de la prova.

Totalment. La primera setmana vam fer vida normal. Però des del moment que vam saber que havia donat positiu, vam dividir la casa en zones per mi i zones per a la resta. Per sort, tenim una casa amb dos lavabos: un va quedar per mi i l’altre per ells. Fèiem els àpats separats i pràcticament l’única zona que fèiem servir tots era un terrat a l’aire lliure.

Vius amb molta gent?

Amb la meva dona i els meus dos fills, de 4 i 7 anys. Els primers dies d’aïllament patia especialment per ells, però quan van haver passat els 15 dies i vèiem que no s’havien donat símptomes, ens vam anar relaxant. Després el patiment era un altre.

Quin?

Patia per l’hospital. Com t’he dit, ho he passat relativament bé. Van ser 4 o 5 dies de malestar i prou. Des d’aleshores m’he trobat bé però no podia tornar a treballar perquè encara podia ser portador del virus. Sabia que la situació a l’hospital era delicada però no podia anar-hi a donar un cop de mà. Va ser molt dur. Fins que vaig donar negatiu.

Hi ha alguna cosa que et reconforta durant l’aïllament.

L’atenció del CAP i la direcció de l’hospital, sens dubte. Quan t’envien a casa, fan un seguiment brillant. Et truquen cada dia, s’interessen pel teu estat. S’han portat tots molt bé i han estat molt per nosaltres. Per a molta gent l’hospital de Berga mai ha tingut un bon nom, i la prova que confirma que s’estan fent les coses bé és que ara sembla que comencem a valorar el que tenim a casa.

El retorn a la feina devia ser especial.

Està clar. Vaig treballar la setmana 0 i vaig tornar-hi al cap de quatre. L’hospital havia canviat totalment i per als companys era important veure que hi havia persones, com jo, que ho havíem passat i tornàvem

Com havia canviat l’hospital?

Les mesures de prevenció eren totalment diferents. Al principi hi va haver un ‘boom’ molt gros i no se sabia pràcticament res sobre com afrontar-ho. Era una cosa que no coneixia ningú i que s’ha hagut d’anar aprenent dia a dia. Ara hi ha unes mesures molt més estrictes. Crec que els treballadors de l’hospital hem arribat a un nivell d’autoformació brutal gràcies al que hem anat aprenent dia a dia. Si més endavant ens trobéssim en alguna cosa similar, almenys ja sabríem per on començar a batallar-hi.

Al servei de diàlisi, per exemple, com són els protocols?

Atenem pacients amb patologia renal. Normalment venen tres cops per setmana a fer el seu tractament. Abans venien en dos torns. Ara estem fem el possible per separar al màxim les visites. Hi ha un protocol constant abans d’entrar. I, com la resta d’unitats, funcionem de manera autònoma, de manera que només estem en contacte amb persones de la nostra unitat.

Les dades ens diuen que fa setmanes que s’han frenat els nous contagis entre el personal.

Això és de les coses més positives que de moment podem dir. Sumat també al fet que molts tornem a treballar. Això dona múscul humà a l’hospital i és vital per tornar a respirar. Però, a més, s’han resolt problemes inicials com el del material, que era tot un maldecap les primeres setmanes.

Gràcies, en part, a la solidaritat que surt directament del poble.

Totalment. Gràcies a ells també aconseguirem superar-ho. Se’ls ha d’agrair aquesta solidaritat infinitament. Mentre era a casa, companys van posar a disposició de l’hospital per fer material de protecció. Ha col·laborat moltíssima gent i això és vida per a tots.

El pic d’ingressats va ser a principis d’abril. Ara fa dies que s’ha estabilitzat entre 40 i 45. S’ha relaxat una mica el dia a dia a l’hospital, tal com semblen indicar les dades?

Relaxar-nos no ho farem fins d’aquí sis mesos, com a mínim. Però cada dia estem més formats, i això ajuda a millorar la situació. Però la relaxació és una paraula prohibida: ens pertoca no fer-ho perquè, a la mínima que ho fem, això tornarà a rebrotar. El personal només es relaxarà quan hi hagi una manera real de prevenir el virus. Estem molt escarmentats i sabem que hem de treballar amb el màxim de cura.

coronavirus COVID-19 Entrevista Guillem Gonfaus Hospital de Berga infermer

Estic amb tu

Comentaris