Agents dels Mossos d’Esquadra de la Divisió d’Investigació criminal (DIC) de la Regió Policial Metropolitana Nord, conjuntament amb agents de la comissaria de Berga, van detenir dimecres de la setmana passada 28 d’octubre, vuit homes com a presumptes autors dels delictes d’estafa continuada, blanqueig de capitals i pertinença a grup criminal. Els arrestats formaven part d’un grup criminal que realitzava estafes telefòniques a persones d’edat avançada.
El 28 d’octubre els agents van fer dues entrades i escorcolls a Berga, als domicilis de tres dels arrestats. Hi van trobar dispositius electrònics d’alta gamma, com mòbils o tauletes, dos patinets elèctrics i material informàtic. El jutge va enviar a presó al líder de la banda i va decretar llibertat amb càrrecs per als altres integrants del grup. Dels 8 detinguts, 7 van ser a Berga.
L’estratègia dels lladres els va donar 50.000 euros en tres mesos
La investigació va començar el mes de juny quan es va detectar que s’havien produït tres fets consecutius en una mateixa localitat en pocs dies. La detenció del líder del grup el passat mes d’agost, com a conseqüència d’un altre fet delictiu, va comportar que aflorés informació que relacionava l’organització amb aquesta activitat criminal i la seva participació en un total de 29 fets.
Les indagacions policials van conduir els agents a determinar que, a causa d’una activitat professional anterior, un dels integrants del grup havia obtingut dades de caràcter personal de diverses persones. Això els permetia fer-se passar per empleats de l’entitat bancària de les víctimes i realitzar trucades per alertar-les que havien estat objecte d’un càrrec fraudulent al seu compte corrent. “El fet que els seus interlocutors disposessin de dades de caràcter personal els donava credibilitat i es creava un clima de confiança amb els estafadors”, expliquen els Mossos.
Aleshores els demanaven més dades relacionades amb els seus comptes, suposadament per poder fer les gestions per retornar-los els diners que els havien sostret. Un cop aconseguides, les utilitzaven per comprar dispositius electrònics de gamma alta, principalment mòbils i tauletes, que posteriorment revenien a un preu per sota de mercat amb la finalitat d’obtenir diners en metàl·lic. En altres ocasions feien traspassos de diners des del compte de la víctima a d’altres comptes. Amb aquesta tipologia delictiva els estafadors van aconseguir prop de 50.000 euros en tres mesos.
Les víctimes, principalment d’edat avançada, vivien a Catalunya tot i que també n’hi trobem en d’altres punts de l’Estat espanyol. En la majoria de casos l’estafa se situava entre els 1.000 i els 7.000 euros, encara que fins i tot hi ha un cas de sol·licitud d’un préstec de 10.000 euros que la pròpia entitat bancària va aturar per la desconfiança que els va generar l’operació.
La jerarquia dins el grup criminal
Els rols dels integrants de l’organització estaven perfectament delimitats: el líder era el cervell del grup i qui havia dissenyat l’estafa i la seva posada en escena. En un segon nivell s’hi situaven tres membres del grup que seleccionaven les víctimes i s’encarregaven de fer les trucades amb la finalitat d’obtenir les dades d’interès per executar l’estafa. També compraven els dispositius electrònics que es revenien posteriorment.
En el tercer nivell hi havia els quatre integrants restants de la banda, que feien del que es coneix com a “mules econòmiques”. La seva funció consistia en fer les extraccions de diners en caixers automàtics i disposar de comptes corrents als quals poder fer les transaccions des dels de les víctimes.
