L’oposició, visiblement molesta, retreu a la CUP menyspreu a l’hora d’aprovar el pressupost per al 2021

No hi ha hagut grans sorpreses. La majoria necessària per aprovar el pressupost per al 2021 a l’Ajuntament de Berga estava vista per sentència, i el ple d’aquest dimarts al vespre l’ha ratificat. La CUP i ERC, que ja havien treballat i consensuat les previsions per al proper any des del minut 0, hi han donat el vistiplau definitiu.

El PSC “es menja l’orgull”

La simbòlica sorpresa ha estat a l’oposició: el vot del PSC ha estat una abstenció que, segons el regidor Abel Garcia, pretén “complir la paraula” que va donar fa uns dies, abans que es fes públic el treball conjunt i silenciós entre ERC i la CUP. Aleshores el regidor socialista va anunciar que estava disposat a facilitar l’aprovació del pressupost sense condicions “per responsabilitat” i avui, malgrat que era més que sabut que la majoria estava feta, s’ha mantingut en l’abstenció, tot i lamentar el “menyspreu” que ha notat per part de l’equip de govern aquestes últimes setmanes.

Segons ha descobert el regidor Garcia, aquest mateix matí el regidor d’Hisenda li ha enviat un correu electrònic amb l’estat del compliment dels compromisos presos fa un any per tal que el vot socialista servís per aprovar el pressupost del 2020. “A la falta de compromís i el menyspreu s’hi suma un nou nivell: la falta de respecte i la presa de pèl”, ha etzibat Garcia. La rèplica del regidor d’Hisenda ha estat que “no era tant el temps del correu, sinó el contingut” i ha afegit que considera que “hi ha un grau bastant alt de compliment”. Garcia ha defugit de la discussió, però sí que ha dit que “és públic i notori els acords que es van prendre i cadascú pot jutjar-ho”.

El pla de xoc, plat estrella de la sessió

Per la seva banda, Junts per Berga ha ofert la possibilitat de sumar vots positius al govern fins a l’últim minut. El principal grup de l’oposició ha plantejat a la CUP la idea d’ampliar els 20.000 euros que, provisionalment, proposaven destinar al pla de xoc per a la reactivació econòmica de la ciutat després de la pandèmia. La fórmula era traient els diners del fons de contingència, la partida que cada any es reserva per emergències. La CUP s’hi ha negat, per enèsima vegada, i ha defensat que, gràcies a aquests diners per emergències, es va poder actuar en l’enderroc que es va produir aquest estiu al barri vell. Amb aquesta negativa, el vot de Junts per Berga també ha quedat cantat: no.

Des de l’equip de govern, la regidora de Promoció Econòmica, Roser Rifà, s’ha pronunciat públicament per primera vegada sobre el pressupost del 2021. Ho ha fet per defensar que la modificació del pla de xoc a mesura que vagi avançant l’any és “la millor solució” per a l’escenari actual. La regidora ha insistit que, malgrat que ara sigui difícil d’imaginar, mantindran la Patum, les festes i les fires fins a l’últim moment: “Si després resulta que les condicions ho permeten, com explicaríem a la ciutadania que no tenim aquests diners i que allò no es pot celebrar, però no pel Covid, sinó per una decisió política?”.

L’oposició ha replicat que la seva proposta no era suspendre les festes, sinó rescatar els diners de contingència. Malgrat tot, no hi ha hagut acord. Ara bé, tot i l’estira-i-arronsa entre uns i altres, el resultat era clar des del minut 1 del ple.

La CUP i ERC, camí de les noces

L’aprovació del pressupost aquest dimarts ha estat un nou capítol del serial polític que ha començat aquesta tardor i que ha d’acabar amb el ple que ratifiqui la forma com els dos regidors d’ERC entren a formar part del govern en coalició amb la CUP fins les eleccions del 2023.

Minuts després que els cupaires Marià Miró i Aleix Serra expliquessin el detall del pressupost que ja s’ha avançat als mitjans aquest matí, el portaveu d’ERC, Ramon Camps, ha fet oficial el seu vot favorable. Els motius, a banda que era una proposta consensuada al 100%, són que les previsions entén que “ataquen els problemes més urgents de la ciutat”. I entre aquests problemes, ha exemplificat el barri vell, les escoles públiques i el manteniment dels carrers.

Camps també ha recordat que l’augment de l’IBI que es va aprovar fa unes setmanes ha servit per augmentar el múscul de l’Ajuntament (del pressupost de 17,5M del 2020 s’ha passat a un pressupost de 18,7). I en aquest sentit ha afegit que ara es veu reflectit en accions concretes: “Aquests recursos s’acaben destinant a coses que la ciutat necessita”.

El portaveu republicà ha reconegut, això sí, que el problema que reivindicaven l’any passat i que va propiciar el seu ‘no’ al pressupost 2020 segueix existint: convé refinançar els crèdits per ajustar millor els ingressos i les despeses i no tenir problemes amb proveïdors. Malgrat tot, Camps considera que s’està treballant en aquesta línia i, tot i que “no és la manera” que li hauria agradat, ho veu com “un pas endavant” que “aclareix com ho afrontarem l’any 2022”.

El refinançament del deute

En aquest aspecte, just després d’acabar el ple de pressupostos n’ha començat un altre per informar d’un pla de viabilitat necessari perquè l’Ajuntament tingui “una bossa de diners propis necessària per funcionar correctament, segons la normativa actual”, tal com ha explicat la interventora municipal. Aquest nou pla ha de permetre posar-se al dia, finalment, amb proveïdors, i poder pagar les obres a curt termini. Com? Doncs refinançant el retorn dels crèdits que l’Ajuntament té pendents de liquidar i que, de seguir amb les condicions actuals, ofegarien severament el dia a dia dels propers dos anys.

El regidor Miró ha assegurat que el ministeri d’Hisenda els adverteix reiteradament que l’Ajuntament no compleix alguns aspectes del pla d’ajust del 2012, que fixa de manera estricta -i en base a la realitat d’aquell moment- quines mesures econòmiques s’han de seguir per posar-se al dia amb proveïdors. Quan hi hagi aquest pla aprovat i quan es disposi de la liquidació del 2020, l’Ajuntament ja té concertades reunions amb bancs i sondeja la possibilitat d’accedir a una línia de crèdit de la Diputació a interès 0. Sigui com sigui, la idea de renegociar les condicions de retorn del deute és ferma perquè, entre d’altres coses, suposarà tenir més marge de maniobra per fer els deures ordinaris amb els proveïdors.

X