Aquest dissabte mossèn Ramon Barniol (Avià, 1935) ingressa al Seminari de Solsona. El fins ara capellà de Queralt, deixa el santuari després de 27 anys custodiant-lo. Ho fa amb gairebé 87 anys i amb la idea de retrobar-se amb vells companys al Seminari, del qual va ser-ne responsable durant anys abans d’aterrar a Queralt.
Fins ara ha estat mossèn Barniol qui s’ha encarregat d’oficiar les misses de cada diumenge al santuari, excepte en comptades ocasions que problemes de salut li han impedit. A partir d’ara, correspon al Bisbat de Solsona buscar-li relleu i nomenar un nou capellà custodi de Queralt, tot i que el propi Barniol confessa que n’hi ha pocs i “costarà”.
Sigui com sigui, el que està garantit és que, de moment, les misses del diumenge al santuari continuaran. Les oficiarà el rector de Berga, Jaume Prat, que fa uns mesos va agafar el relleu de Marc Majà, que curiosament és l’actual rector del Seminari de Solsona i, per tant, Barniol hi coincidirà en la seva nova etapa.
27 anys com a capellà del santuari
Mossèn Ramon Barniol ha estat capellà de Queralt durant els últims 27 anys. Abans havia estat rector de Mollerussa, responsable del Seminari de Solsona i mestre d’Escola Professional. En la seva carta de comiat [al final de notícia], Barniol explica que va ser mossèn Ballarín qui el va engrescar a substituir-lo, l’any 95. De fet, la relació entre Ballarín i Barniol remunta de molts anys més enrere, ja que el fins ara capellà de Queralt va ser qui va recomanar a Ballarín que escollís el santuari per encetar una nova etapa i marxar del Seminari per desavinences amb l’aleshores bisbe, Vicente Enrique Tarancón.
Sobre Queralt, Barniol reivindica el santuari com “la joia del Berguedà, malgrat que alguns que estan en llocs de poder no ho reconeguin”.
El comiat de mossèn Ramon Barniol de Queralt diu així:
Després de vint-i-set anys com a capellà de Queralt arriba el dia que amb els meus vuitanta sis aniversaris, que us he de dir un molt afectuosament adéu queraltines, queraltins i veïns d’AVIÀ.
He estat queraltí des de nen i ara des de Solsona ho continuaré sent-ho. Queraltí des de nen. Cada matí la mare em venia cridar per llevar-me. I tot vestint-me resàvem “ l ‘Adéu m’encomano…”I quan arribàvem a la “Déu vos salve Maria… del pare nostre” em posava dret i obria la finestra des de la qual veiem el Santuari i continuàvem l’ “l´avemaria. Acabàvem enviant un petó a la Mare de Déu i fent-nos una forta abraçada.
Una de les festes més esperades era la d’aquell diumenge que tota la família pujàvem a Queralt. Hi pujàvem una mica carregats perquè ens emportàvem el dinar i les mudes. Anàvem a Missa i després podíem comprar-nos una taronjada per tenir un àpat més complert a la Font del Bou.
Qui té “la culpa” de ser capellà de Queralt? Doncs Mn. Ballarín, alies“el Ciències”, que estava al Seminari de Solsona, com a professor i gran formador. Jo allà hi acabava els estudis i la carrera. Teníem de bisbe, “el Tarancon”, llavors bisbe d’extrema dreta, que va fer fora el Ballarín el qual dolgut em confessà la marxa obligada i em demanava quina parròquia em semblava més a la mida per a ell i la seva mare. Jo no en vaig dubtar, li vaig recomanar Queralt. I així va ser durant anys i panys fins que el 1995 que em demanà substituir-lo. I aquí vaig venir. Com hi he estat? La convivència amb la Mestressa i el poder tornar moltes nits a casa, durant pocs anys amb la mare, durant més temps amb el germà i cunyada i sempre les meves nebodes que m´han més que bé.
Què en puc dir de Queralt? Doncs que és la joia del berguedà, encara que alguns que estan en llocs de poder no ho reconeguin. Repeteixo, per l’entorn geogràfic i per tenir-hi la Mare de Déu.
Altres coses que avalen Queralt
*Les visites. Digueu-me si alguna hi he pujat i no hi heu trobat algú més.
* La devoció.
+ Aquesta massa extraordinària i tot. Doncs que un matí trobo una senyora rentant-se els peus una mica ensagrentats a la font. Endevino el que passava: doncs que havia pujat descalça a Queralt. No vaig estar de dir-li “Tant sacrifici no cal, senyora”. Em contestà: “Si sabés la gràcia que m´ha fet la Mare de Déu, n´hi ha per pujar-hi a genollons”
+Parlant amb un home sobre el tema de la generositat, que tant ens costa. Testimoni seu: “La Mare de Déu ens fa recordar dels germans necessitats que massa sovint oblidem. Jo per recordar-me’n m’he compromès en una subscripció on cada mes aporto una quantitat a favor d’uns desafavorits.
+Una parella. Estem contents del nostre nou pis, perquè des de casa veiem Queralt. “Feu-hi els comentaris que vulgueu”
+I qui és el qui pujant de Manresa cap a Berga quan albires Queralt et diu “Ja som a casa!” I de vegades se t’escapa una Avemaria.
*Què s´hi ha fet a Queralt en aquests últims anys? Doncs, gràcies a les vostres ajudes i amb el recolzament de ja Junta força obres.Hem mirat que tothom es trobi bé al Santuari. I la Mestressa, encara més.
Què us demano? Doncs, que us continueu tenint Queralt com a casa vostra per què allí hi tenim la segona mare.
