La Custòdia

L’hora d’agafar el testimoni

L’hora d’agafar el testimoni

Setmana gran per al teixit econòmic del Berguedà. Allò que tant han somiat els últims mesos, allò que s’ha resistit sistemàticament les últimes dècades, ara és més a prop que mai. La patronal comarcal (ACEB) i l’Agència de Desenvolupament han pactat la priorització d’una vintena d’accions de la Visió ACEB per desenvolupar en els pròxims cinc anys. Però aquest pacte ara mateix és un dossier (que ja és més del que hi havia) i una fotografia en un jardí. Perquè passi d’això, cal que darrere hi hagi una partida de diners que n’assegurin l’execució.

I en això últim és on hi haurà el quid de la qüestió en les pròximes setmanes. A l’horitzó hi ha un ple del Consell Comarcal que ha de servir per ratificar l’acord entre ACEB i Agència però, sobretot, que serveixi per aprovar una modificació de crèdit que posi diners en un calaix, el de la promoció econòmica, que al pressupost comarcal aprovat fa poques setmanes era una partida acabada en un zero solitari i irritant.

El Consell ha de tocar partides. Els impulsors del pacte tenen clar que qui ha de liderar l’execució ha de ser l’administració pública i, com que es tracta d’un pla comarcal, a qui li pertoca entomar el repte és a la casa gran de la zona, és a dir, al Consell. Perquè, fins ara, la patronal ha fet el pas imprescindible de posar sobre paper allò que molts diuen que pensaven, però fins ara no havien enllestit. Però ara, tot i que volen ser-ne partícips, entenen que qui ha d’agafar el testimoni és el sector públic.

I alerta perquè aquesta setmana ha quedat palès que la pressió cap al govern comarcal no és només del sector privat. El mateix president de l’Agència, Lluís Vall, que també és conseller comarcal, ho va dir ben clar a la reunió que va ratificar l’acord amb la patronal: “Si no som capaços de posar els diners que blindin l’acord, no cal que ens hi posem”. És un missatge directe als companys de govern i exemplifica les diferències entre dos ens que pengen de la mateixa família i que, de fet, fins aquest mandat compartien cap.

El pacte concreta que s’enllestirà el polígon d’Olvan al 100%, que es crearan les reclamades finestretes que facilitin l’aterratge a les persones que es vulguin establir al Berguedà i que busquin casa i feina, i que es farà pressió conjunta per apropar el tren fins a Sallent, per trobar aliats nòrdics per enllestir la C-16 i per completar el desplegament de la fibra d’alta velocitat a tots els pobles de la comarca. Aquestes són només algunes de les accions i, de fet, el pacte és tot just una priorització d’un terç de les accions que la patronal va posar sobre la taula fa més mig any. Però el consens per tirar-ho endavant -que tan utòpic semblava l’octubre passat- ara deixa motius evidents que és més a prop que mai.

L’oposició de Berga bull per la residència; i les xarxes, per Israel

A escala municipal, aquesta setmana hi ha hagut ple a l’Ajuntament de Berga i ha tornat a ser una sessió farcida de temes més tècnics que no pas executius. Bé, també hi ha hagut una moció sobre el conflicte israelià que ha encès les xarxes: la CUP i ERC han validat la proposta del Casal Panxo de fer boicot a les empreses, organitzacions i entitats israelianes que no condemnin la vulneració de drets que el govern del país està exercint sobre el poble palestí.

El boicot és una contradicció que el mateix govern ha reconegut, ja que ICL, una de les empreses de les mines de Sallent, és israeliana. De tota manera, i tractant-se d’una moció, en aquesta comarca l’estrany seria que passés d’un titular.

Una part dels crítics de les xarxes amb la moció sobre Israel, demanaven si no hi havia més temes que aquest al ple. Sens dubte. I de fet, un d’ells va ser intermitent durant tota la sessió: la gestió de la Residència Sant Bernabé. Junts per Berga va exigir un ple extraordinari per debatre sobre el futur model de gestió. El cas és que de debats en fan a cada ple, molt més curts del que serien en un ple monogràfic, però els fan. I igual, si tan urgent és trobar una solució -que ho és-, més que debats caldrien remeis.

També sobre la residència, el PSC va insistir que l’Ajuntament està en una situació il·legal amb Sumar, i el nou regidor de Municipalitzacions, Ramon Camps (ERC), va dir que, perquè la residència no passi a tercers, només hi ha dues solucions. La primera és dotar el patronat de l’estructura que no té; i la segona és cobrir aquesta estructura amb una empresa externa, Sumar, que és exactament el que s’està fent. El cas és que, per poder fer això últim i mantenir un mínim control validat per la normativa vigent, cal ser accionista de l’empresa. I l’Ajuntament encara no ha pogut comprar l’acció ni està garantit que ho pugui fer. I, de moment, ja sumem tres pròrrogues per tapar el forat (la darrera, fins al 31 de juliol).

L’hospital, totalment net per primer cop des del setembre

La millor notícia de la setmana és a l’hospital, i això és doblement bo. Per primer cop des del setembre passat, no hi ha cap ingressat per Covid-19 al centre. L’únic que hi havia ha donat negatiu, però dimecres encara no se li havia pogut donar l’alta.

L’endemà, dijous, es va inaugurar a l’entrada nord del centre un pati de pedres acolorit. És una obra de Berni Puig, apadrinada pels Departaments de Cultura i Salut, que vol acostar l’art als hospitals de la Catalunya central en senyal d’agraïment per la lluita incansable contra la Covid-19. El que us veuen com un detall cap a professionals i pacients, altres ho veuen com un malbaratament de diners. Per si no ens coneixíeu, som el Berguedà.

La Custòdia

Comentaris