Bagà no és Sants

Els usuaris de Movistar a l’Alt Berguedà han passat gairebé dos dies sense cobertura ni internet. És inexplicable. La companyia de telefonia diu que ho va reparar al final del dia, però que el recanvi també va fallar, i això va demorar la solució unes 24 hores més. També diuen que els recanvis tarden unes sis hores a arribar. Però és que, posant-hi totes les excuses possibles, segueix sent indefensable.
Hi va haver una avaria a quarts d’1 del migdia de dimarts. La primera reparació es va fer aquella mateixa nit, i va fallar. I la solució definitiva no va arribar fins a les tres de la matinada de dimecres a dijous, gairebé 40 hores després de l’esclat del problema.
En l’àmbit particular, veure’s afectat per una avaria així és un trasbals; però encara ho és més, si t’hi va la feina. Molts negocis del nord de la comarca van estar hores sense poder cobrar amb targeta: demanaven als clients que paguessin en efectiu i no era fàcil, tenint en compte que els caixers de molts bancs tampoc funcionaven. Tampoc es podien tramitar reserves. Correus no podia repartir. I no és precisament un problema d’un carrer d’un municipi. Entre Gósol i la Pobla de Lillet hi ha 40 quilòmetres i la incidència afectava a tots dos llocs i a tot el que hi ha entremig.
Internet té un pes massa important a les nostres vides per deixar que aquestes avaries s’allarguin més d’un dia. Perquè si la incidència hagués estat en una illa de pisos del barri de Sants… Ja m’enteneu.
I això és pecat de la companyia, però el pastís de la culpa segur que també té un bocí reservat per a l’administració. Si passem l’any empenyent les empreses a llançar-se al món digital, amenaçant-les que, si no ho fan, estan sentenciades, alimentant aquest monstre telemàtic i enganxant-hi tota la ciutadania, cal aturar-ho tot quan hi ha una zona que queda desconnectada. I hauria de ser igual que fos a Gisclareny o al mig de la Diagonal de Barcelona. Però ja ens coneixem.
I quan parlo de les administracions, no em refereixo només als alcaldes. Cal que la pressió a les grans companyies també vingui de les grans administracions. Però a Barcelona sempre ha costat el que no està escrit tenir-hi veu. Això sí, aquesta setmana també s’ha conegut que, per primera vegada en els últims deu anys, el Berguedà tindrà una diputada al Parlament. És la fins ara delegada del Govern a la Catalunya central, Alba Camps, que es converteix en la primera política de Puig-reig en aconseguir cadira al Parlament.
Hi ha 135 cadires a la sala gran del Parlament i ha calgut esperar més de deu anys per tornar a veure’n una d’ocupada per una berguedana. L’equilibri territorial també va d’això. Que Camps sigui al Parlament és una notícia que no hauria de ser notícia, però que, si ho és, ha de saber-se aprofitar des de tots els colors polítics, no només des d’Esquerra.

Sense seqüeles de Corpus

Fa just una setmana les xarxes bullien per notícies que suggerien que l’augment de casos que hi havia hagut a la comarca era causa de l’activitat als carrers els dies de Corpus. A principis de setmana hi havia dos grans punts calents a la comarca: Berga i Puig-reig. A la resta, verdor absoluta. A Berga s’hi havien trobat 19 positius en una setmana i a Puig-reig 11, i coincidia que també s’havia hagut de confinar un grup d’institut de Berga i un altre de Puig-reig.
Tots dos brots es van controlar en poques hores, de manera que la situació no era preocupant, malgrat que els esbiaixats indicadors -que algun dia hauríem d’aprendre a analitzar- es van disparar. El risc de rebrot va arribar a ser el més alt de Catalunya, i això és llaminer per titular, però també arriscat. Cinc dies més tard d’aquell pic del risc de rebrot, els indicadors han caigut en picat i van pel camí de tocar a terra. Tant és així que, si es confirma l’evolució, aquest cap de setmana el Berguedà es pot convertir en una de les comarques del país amb menys afectació de coronavirus.
Fa cinc dies érem just a l’altre extrem del rànquing, si ens fixàvem només en xifres. A Barcelona no, però aquí el risc de rebrot és més risc que rebrot. Perquè som mons diferents. Per les coses bones i per les dolentes.

X