Una vintena de directors i directores d’escoles del Berguedà han signat un manifest conjunt per mostrar el seu rebuig a la sentència que els obliga a impartir un 25% de les classes en castellà. El text, al qual ha tingut accés l’Aquí Berguedà, s’ha escrit en el marc de la vaga convocada precisament per refusar l’ordre de fer una quarta part de les classes en llengua castellana.
Els centres signants han estat les escoles de Gironella, la Pobla de Lillet, ZER Alt Berguedà (Vallcebre, Gósol i Sant Julià de Cerdanyola), ZER Berguedà Centre (Vilada i Borredà), ZER Baix Berguedà (Olvan i Montmajor), Cal Bassacs, Santa Eulàlia, Sant Jordi, la Valldan, Avià, Sant Joan, Bagà i Guardiola.
El text exposa que «la sentència no respon a un problema pedagògic o de manca de coneixement de la llengua castellana per part dels joves, quan acaben l’educació obligatòria», sinó que és «un problema polític en què algú vol utilitzar el sistema educatiu per treure beneficis polítics». En aquest sentit, els directius recalquen que «els infants i joves parlen l’idioma que volen» i asseguren que «el fet d’utilitzar el català com a llengua vehicular permet que tothom tingui la possibilitat de conèixer bé els dos idiomes i pugui triar el que vulgui per expressar-se».
A més, els directors i directores apunten que no ho fan «per caprici», sinó «per equilibrar una realitat social en què l’idioma majoritari en l’entorn dels infants i joves (mitjans de comunicació, jocs, sèries…) ja és el castellà».
També assenyalen que durant tots aquests anys la realitat del català i el castellà no ha estat una cosa imposada ni forçada: «Els dos idiomes han conviscut de manera pacífica i harmònica». I critiquen que «fa vergonya haver-ho de dir, però no es discrimina a cap persona per parlar castellà, no es deixa d’atendre a cap família per parlar en castellà, ni es prohibeix a ningú parlar en castellà».
El manifest sencer diu així:
El passat 21 de gener, el TSJC va declarar ferma la sentència que obliga als centres educatius de Catalunya a impartir un 25% de les classes en llengua castellana.
Actualment, l’alumnat de primària fa 25 hores lectives setmanals i el de secundària 35. Això voldria dir que a l’escola hauríem de fer 6.25 hores lectives en castellà i a l’institut 8.75.En realitat aquesta sentència no respon a un problema pedagògic o de manca de coneixement de la llengua castellana per part dels joves quan acaben l’educació obligatòria. En realitat es tracta d’un problema polític en què algú vol utilitzar el sistema educatiu per treure beneficis polítics.
Perquè la realitat dels centres és que els infants i joves parlen l’idioma que volen i, justament, és el fet d’utilitzar el català com a llengua vehicular el que permet que tothom tingui la possibilitat de conèixer bé els dos idiomes i pugui triar el que vulgui per expressar-se.
I actuem d’aquesta manera, no per caprici, sinó per equilibrar una realitat social en la que l’idioma majoritari a l’entorn dels infants i joves (mitjans de comunicació, jocs, sèries,…) és el castellà.
Però és que, a més a més, encara que el català sigui la llengua que s’utilitza (bé, que s’hauria d’utilitzar) a la majoria de classes, els dos idiomes han conviscut durant molts anys i conviuen d’una manera pacífica i harmònica. Fa vergonya haver-ho de dir, però no es discrimina a cap persona per parlar castellà, no es deixa d’atendre a cap família per parlar en castellà, ni es prohibeix a ningú parlar en castellà,… La llengua ha estat, és i confiem que ho segueixi sent, un mitjà de comunicació i de convivència.
És per tot això que manifestem el nostre rebuig a la sentència i ens comprometem a vetllar perquè el català segueixi sent la llengua vehicular a les aules.
