El darrer dibuix de la Generalitat per a l’estació de busos tampoc agrada a l’associació de veïns de la Rasa dels Molins. Alguns representants de l’entitat ja van ser a la reunió a tres bandes d’aquest dijous amb el Departament de Territori i l’Ajuntament, i van expressar-hi els dubtes que els generaven les propostes anteriors i que tampoc s’han resolt amb aquesta última. El principal focus de queixa no té relació ni amb els sorolls ni amb la contaminació de l’ambient, sinó amb els problemes de seguretat i mobilitat que intueixen a la zona. El govern de Berga, per la seva banda, veu l’últim dibuix amb bons ulls.
En una conversa amb l’Aquí Berguedà, els representants veïnals insisteixen que els problemes per accedir a la zona de la futura estació no es resolen amb la darrera proposta. Es fixen en especial en la cruïlla del passeig de la Pau i el Pere III, que ara -amb turismes- ja és un gir a la dreta just, i que dedueixen que encara serà més complicat quan constantment hi passin autobusos.
A banda, els genera molts dubtes que quatre de les set andanes de la futura estació siguin al lateral del Pere III, i no pas en un recinte tancat de l’estació. Entenen que aquesta fórmula s’assimila molt a l’actual al passeig de la Pau i que, fins i tot, la podria agreujar perquè el Pere III és de doble sentit, mentre que el carril de l’actual parada de busos al Passeig de la Pau és de sentit únic. “Ens dona la sensació que s’està traslladant el problema del passeig de la Pau a una altra zona de la ciutat”, asseguren.
El moment de buidar el maleter de l’autobús
Un altre dels aspectes que, d’entrada, preocupa l’associació veïnal són els problemes de seguretat per als usuaris del bus, quan baixin del vehicle. Recorden que el maleter d’un autocar s’omple tant per la banda dreta com per la banda esquerra. Per tant, quan s’ha de buidar, les portes s’obren per tots dos cantons i això fa que els viatgers hagin d’agafar el seu equipatge tant per la dreta com per l’esquerra.
Si el bus estaciona en una de les quatre andanes del lateral del Pere III hi veuen un risc per a la seguretat dels usuaris perquè els que tinguin la maleta al cantó que toca a la carretera hauran d’envair-la per recollir-la. Aquest fet ja passa al passeig de la Pau, però els veïns creuen que, ja que s’està dissenyant una estació nova, aquest aspecte es podria resoldre i, així, evitar situacions perilloses.
“Una estació que neix petita”
Els representants veïnals també critiquen que, amb els anys, s’ha passat d’una estació de 9 andanes a una de 7, que no té marge per fer-se gran. Consideren que, en algun moment, caldrà més espai i no es podrà fer créixer i, a banda, troben a faltar més zones d’aparcament, tenint en compte totes les que es perden amb les andanes del lateral del Pere III i que només se’n contempla una dotzena dins el recinte de l’estació. A banda, tampoc hi veuen la zona pels taxis que inicialment sí que s’hi contemplava.
El polèmic informe del 2014: què ha canviat?
Els veïns també van exposar, aquest dijous, davant la Direcció General d’Infraestructures de la Generalitat que un informe de fa 8 anys emès pels tècnics de la mateixa casa apuntava que la Rasa dels Molins era la pitjor de les opcions per alçar-hi l’estació de busos.
Les altres alternatives eren a la Font del Ros i l’espai que actualment ocupa l’edifici del CAT. Aquesta última també tenia més punts en negatiu que en positiu, però els veïns van expressar el seu malestar per no haver explorat les altres alternatives i haver tirat pel dret cap a la Rasa dels Molins, malgrat els punts negatius que ja s’hi associaven fa vuit anys.
En l’informe del 2014, les úniques variables de la Rasa dels Molins que aprovava l’informe eren l’accessibilitat, l’ocupació d’espais amb usos compartits i la proximitat respecte a la ubicació actual de la parada (passeig de la Pau). La resta de variables es projectaven en vermell, en major o menor grau de desaprovació.
En canvi, la ubicació de la Font del Ros tenia molts més indicadors positius. Els únics punts en vermell eren l’ocupació d’espais amb usos compartits, la generació de terres a tractar i el cost de manteniment. Altres aspectes com la integració urbana, el recorregut dels busos, les places d’aparcament, l’aprofitament dels carrers existents o el termini de finalització de les obres apareixen com a punts a favor de la Font del Ros.
La centralitat de l’estació, també en dubte per als veïns
A banda de tot això, els representants veïnals de la Rasa dels Molins també apunten que el creixement natural de la ciutat és cap a la zona de la Valldan. I alerten que, amb els anys, la centralitat de l’estació que es defensa com a argument a favor de la Rasa dels Molins es podria anar diluint, ja que la ciutat té tots els números de créixer per l’altre extrem.
