Els anticossos contra el coronavirus es mantenen almenys 20 mesos després de la malaltia, i l’obesitat, l’edat i ser fumador s’associen a una menor resposta d’anticossos. Aquestes són les principals conclusions d’un estudi publicat a la revista BMC Medicine, que ha estat coliderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), l’Institut Català de la Salut (ICS) a la Catalunya Central i l’IDIAP Jordi Gol (IDIAP JG), amb la col·laboració de la Fundació Privada Daniel Bravo Andreu (FPDBA).
Els resultats canvien en funció del grup que s’agafa com a mostra
En un estudi recent, realitzat en una cohort de població catalana entre els 40 i els 70 anys d’edat, es va determinar que una de cada tres persones no vacunades ja no tenia anticossos detectables un any després de la infecció. “Però és important fer aquest tipus d’estudis en diferents cohorts”, al·lega la investigadora Carlota Dobaño. “La cohort de personal sanitari descrita aquí inclou gent més jove i més exposada al virus, que van patir una infecció simptomàtica, i en la qual hem pogut prendre mostres regulars al llarg de gairebé dos anys”, afegeix.
Els anticossos cauen, però 9 de cada 10 persones en continuen tenint al cap de 20 mesos
L’equip investigador va avaluar la persistència d’anticossos del virus en mostres de 247 persones amb infecció simptomàtica i encara no vacunades, preses en vuit moments diferents entre l’estiu del 2020 i el novembre del 2021. Els resultats mostren, com s’esperava, una caiguda gradual i considerable en els nivells d’anticossos, però més del 90% de les persones participants continuava tenint anticossos en tot moment de l’estudi. Fins i tot en les 23 persones que encara no s’havien vacunat al novembre del 2021, la seropositivitat es va mantenir en un 95%.
Només es van observar vuit reinfeccions durant el període de seguiment, la qual cosa suggereix que la immunitat és robusta i duradora fins i tot enfront de les noves variants com ara alfa i delta. Anna Ruiz Comellas, investigadora de l’Institut Català de la Salut a la Catalunya Central,recorda que “no obstant això, aquest estudi es va realitzar abans de l’arribada de la variant òmicron”. Per la seva banda, Gemma Moncunill, coautora sènior de l’estudi juntament amb Anna Ruiz Comellas, comenta que “el novembre del 2021 observem un augment en IgM i IgA, segurament un reflex d’infeccions asimptomàtiques a l’inici de la sisena onada a Catalunya”.
L’edat i l’addicció al tabac poden reduir els anticossos
L’anàlisi de mostres preses just abans de l’inici de la vacunació confirma l’observat en estudis previs: l’edat i ser fumador s’associen amb menors nivells d’anticossos, mentre que l’hospitalització i uns certs símptomes (febre, pèrdua de gust i olfacte) s’associen amb nivells més alts. “Això explicaria també per què en aquest estudi estem veient una seropositivitat tan duradora, ja que totes les infeccions registrades en personal sanitari van ser simptomàtiques”, assenyala Dobaño.
Els resultats suggereixen que mantenir nivells detectables d’anticossos (particularment IgG anti-Spike) confereix protecció contra la reinfecció, fins i tot en absència de vacunació. No obstant això, assenyala l’equip investigador, cal recordar que aquest estudi es va realitzar abans de l’arribada de òmicron, i que les persones prèviament infectades també es beneficien de la vacunació, ja que la immunitat híbrida és la que millor protegeix enfront de la infecció i la malaltia.
Un terç de la població mundial no s’ha vacunat cap cop
Gairebé el 35% de la població mundial segueix sense rebre ni tan sols una dosi de vacuna contra el coronavirus, per la qual cosa la seva immunitat enfront del virus depèn exclusivament de la infecció. Per tant, conèixer quant dura la resposta immune després de la infecció per SARS-CoV-2 i quina efectivitat té són elements clau per guiar decisions sobre com controlar aquesta i futures pandèmies per coronavirus.
