Teatre al carrer: La Closca aterra a l’amfiteatre del Lledó, amb l’Escola de Música i el Conservatori

Hi porta l'obra "Sempre sobre mullat. Una història sobre bruixes", escrita per la berguedana Laura Corominas. I ho fa amb banda sonora que interpretarà els temes musicals a l'amfiteatre, mentre La Closca actua.

La companyia teatral La Closca presenta un nou espectacle, molt diferent que els que ha portat a terme fins ara. La companyia berguedana portarà a l’aire lliure, a l’amfiteatre del Lledó, l’obra «Sempre sobre mullat. Una història sobre bruixes», escrita per la també berguedana Laura Corominas i dirigida per Ivan Otaola. L’espectacle combina el realisme màgic amb diferents disciplines artístiques com el teatre de text, gest, el circ i la música. De fet, hi haurà banda sonora, a càrrec de l’Escola de Música de Berga i el Conservatori de Música dels Pirineus, i dirigida per Judit Marmi. Se’n faran dues funcions i totes dues aquest cap de setmana: dissabte 16 a les 10 de la nit; i diumenge 17, també a les 10. L’espectacle té la col·laboració de l’Ajuntament de Berga.

La Closca presenta l’espectacle deixant clar que va «més enllà» del que ha fet fins ara. «Ens hem proposat fer quelcom diferent, desafiant els límits preconcebuts i explorant temes profunds i impactants, com és el de les bruixes», explica la companyia en un comunicat. Per això també s’ha decidit traslladar l’obra al Lledó, per «traslladar el públic a un món diferent, un imaginari que convida a la reflexió i que aborda temes profunds i poderosos».

Les entrades es poden adquirir anticipadament a Ticketara.com o directament a taquilla, abans de l’inici de l’espectacle. El preu de les entrades és de 13 euros en venda anticipada i 15 euros a taquilla.

Sinopsi

Plou i fa sol. A l’entrada d’un bosc, hi ha un vell saüc travessat per un llamp. Revetlla, que va patir del mateix mal, es pentina recolzada al tronc socarrimat. Sota una bauma, Calèndula, Honestedat i Sense Nom s’unten les aixelles, el pols i l’anus per provar de volar. Dulcamara, capritxosa com ella sola, corre perseguint la lluna i Belladona, que hi viu enfilada, només fa que rumiar la manera de baixar-ne. Al bell mig de l’arboreda, Joana fa l’amor amb una bèstia. I el poble, que viu ben a prop de totes aquestes dones, té fam, té fe, té por, té foc. I és foc. Ja només plou. I ho fa sempre sobre mullat; sempre, sobre les mateixes.