Llogar un pis a Guardiola o a Bagà és uns 80 euros més car que abans de l’esclat de la pandèmia. Ho reflecteixen les dades públiques del Departament de Territori recollides a través de les fiances dipositades a l’Incasòl. El preu mitjà de lloguer a Bagà l’any 2019 rondava els 340 euros, mentre que el 2022 —l’últim any natural del qual es tenen dades— el preu mitjà s’havia enfilat per sobre dels 425 euros (427,76 €). A Guardiola, dinàmica semblant: el 2019 el preu mitjà del lloguer era de 330 euros i l’any passat, el 2022, per primera vegada va superar els 400 euros (412,70 €).
Els lloguers de menys de 350 euros passen a la història
A Guardiola, fins a l’any 2020, la majoria de contractes de lloguer que es formalitzaven se situaven per sota dels 350 euros mensuals. Cada any se’n solien signar entre 15 i 20. El 2021 encara se’n van signar una quinzena per sota dels 350 euros, però ja n’hi va haver 10 per sobre d’aquest llindar. Tot plegat va fer de pròleg d’un 2020 en què la majoria de contractes signats ja van superar els 350 euros, fet que va fer enfilar el preu mitjà per sobre dels 400.
A Bagà, fins al 2018 gairebé tots els nous lloguers signats eren inferiors a 350 euros. El 2019 comencen a signar-se contractes per sobre d’aquest topall, tot i que lleugerament (quan se’n formalitzen més és durant el primer semestre i el preu mitjà de tots ells —els que costen més de 350 euros al mes— queda clavat als 360 €). El 2020 els contractes de més de 350 euros ja són majoria al registre de l’Incasòl i el 2021 el preu mitjà de les noves signatures ja frega els 390 euros. L’any passat, el 2022, la tendència es consolida i se superen els 425 euros de lloguer mitjà.
I aquest any, el 2023, el preu mitjà ha seguit enfilant-se. A Bagà, entre abril i juny, es van formalitzar 7 contractes de lloguer superiors a 450 euros. La mateixa xifra (7) que els nous contractes d’entre 350 i 450 euros. A Guardiola, el 2022 encara s’havien signat contractes de lloguer per menys de 350 euros. Aquest any, ni rastre al registre de l’Incasòl.
I venen de la Cerdanya: “Has de treballar tres i quatre vides per pagar una hipoteca”
El Martí i la seva parella, la Sílvia, treballen a la Cerdanya i fa quatre anys que busquen un lloc per viure-hi. Tot i que han repassat la comarca de punta a punta, no l’han trobat. Expliquen a l’Agència Catalana de Notícies que, al final, han decidit anar a viure a l’altra banda del Túnel del Cadí, a l’Alt Berguedà. Aquí hi han trobat una casa a un preu més assequible. Com a mínim, quatre cops més barata que a la Cerdanya.
“A la Cerdanya has de treballar tres i quatre vides per pagar una hipoteca”, lamenta el Martí, que assegura que la comarca s’ha centrat en el turisme d’alt poder adquisitiu i ja no construeix primera residència. “De totes les noves promocions que hi ha a la comarca, no n’hi ha cap que sigui de primera residència”, subratlla. A la seva parella, la Sílvia, que és nascuda a la Cerdanya, aquesta situació li produeix “ràbia i tristesa”. “Estic enfadada perquè sembla que allà no ens hi vulguin”, lamenten.
Això porta ceretans al Berguedà i, de retruc, també fa enfilar els preus del lloguer a l’Alt Berguedà, amb poca oferta. L’alcalde de Guardiola de Berguedà, Ferran Sayes, celebra que hi hagi gent que vingui a viure al municipi. De moment, no parla de problema, però té clar que no volen convertir-se en una prolongació de la Cerdanya o en una ciutat dormitori amb nouvinguts desvinculats de la vida al poble. “No volem reproduir el model, hem de defugir d’això”, subratlla.
A Bagà, l’últim poble abans de travessar el túnel cap a la Cerdanya, la situació és més complicada perquè hi ha poc habitatge i en mal estat. Aquí també s’hi suma el problema dels pisos turístics, ja en tenen més de mig centenar, i tot plegat ha fet encarir el preu de l’habitatge. “Els joves d’aquí han de marxar a altres poblacions”, lamenta l’alcalde, Lluís Casas. I, de fet, per posar-hi remei, l’alcalde assegura que es planteja apujar l’IBI als pisos turístics.
