És l’únic debat obert inèdit dels que queden fins a setembre. Tota la resta, segons costum: eleccions catalanes el 12 de maig (l’any passat van ser les municipals), la Patum a finals d’aquest mes, unes altres votacions (europees en aquest cas) el 9 de juny, els Elois al juliol i de cap a l’agost.
Amb els primers fuets patumaires encenent-se, el món pràctic s’aturarà. Els electes al Parlament s’estaran discutint sobre com ho fan, qui va sobre i qui a sota. I des d’aquí, una agenda atapeïda per la tria de diputats europeus entre el sarau del foc i una matinal d’aigua (o no).
Amb l’estiu arrencat, tornarà a Berga la segona festa ancestral i ben oposada a les tendències actuals. Els rucs protagonistes de l’aiguat plovent des de balcons podran ser considerats objecte de maltractament pels animalistes. Per les ruixades i sobretot perquè alguns dels sagals els munten com si fossin una motocicleta peluda i amb potes. Ningú entendria la Patum sense foc ni els Elois sense aigua.
A veure com ho faran ara amb les manques líquides actuals. I la mala notícia és la de costum: entre votacions, festes i vacances, perdin tota esperança per resoldre res fins a setembre. Govern en funcions i Berga festiva. Per tant, els desitjo un bon estiu a la piscina del veí, ara de tots. Comunisme de piscina és l’altra novetat.