Una nit al polígon d’Olvan que desperta l’autoestima de les empreses del Berguedà

Més de 350 comensals escenifiquen la recuperada Nit de l'Empresa, que serveix per inaugurar la flamant nova nau de Macusa a Olvan i per reivindicar el potencial del teixit econòmic de la comarca.

Feia sis anys que les empreses no es trobaven en una gran gala i la posada en escena d’aquest dijous a la nova nau de Macusa, al polígon d’Olvan, ha evidenciat que ho necessitaven. Una llarga estona a peu dret per saludar-se i posar-se al dia, un sopar de gala vestit i pensat per impressionar, i un còctel final —l’entrega dels premis Berguedà Futur— necessari per anar a dormir amb les piles carregades i amb una dosi d’autoestima col·lectiva.

La primera sorpresa de la jornada és l’impressionant nau de Macusa. L’empresa ha anat creixent en les últimes dècades fins a convertir-se en un referent de la fusta constructiva. La nova nau que inauguren ara servirà per ampliar la producció que seguirà fent en la resta d’espais i per créixer, des d’Olvan, en el sector de la bioconstrucció.

A la Nit de l’Empresa, però, l’interior de la nau s’ha convertit per un dia en un senyor restaurant. Una vintena de pins rodegen la zona de les taules, que, per cert, en general, s’han organitzat amb la idea que els comensals tinguin coses a dir-se: hi ha sectors agrupats com el metall, la bioconstrucció o el turisme i la restauració, taules de joves, i famílies que han vingut a celebrar l’èxit del seu negoci, entre d’altres.

En total, uns 350 comensals. La gran majoria, empresaris, però també alguns polítics que, avui, quedaran en un segon pla. Amb la panxa plena, comença un acte en què l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà (ACEB) projectarà vídeos que recolliran veus de 26 empreses diferents. Construcció, turisme, indústria, joves i sector agroalimentari. Cinc motors econòmics radiografiats a través de projectes reals que triomfen a la comarca, un lloc que gairebé tots reconeixen que tendeix a travar més que no pas a facilitar la seva activitat econòmica.

Canvis de rols poc habituals

A banda d’empresaris, també hi ha polítics. Molts alcaldes. Consellers comarcals. Representants de la Diputació. Fins i tot, parlamentaris. A l’hora de menjar, seuen en taules on també hi ha empresaris. Però a l’hora de les fotografies i els parlaments, aquesta vegada els toca seguir asseguts en un pati de taules i cadires fosc i als peus d’un escenari ple de llum que enfoca l’èxit dels privats. La patronal obre i tanca l’acte, sense convidar a parlar els polítics, i són els mateixos empresaris els que donen els colossals trofeus als guardonats.

El president de la patronal, Josep Maria Serarols, puja a l’escenari després d’una introducció del presentador, el periodista Xavi Rossinyol, que rememora fets històrics del Berguedà amb emotivitat per contextualitzar el moment actual de les empreses. Serarols li agafa el relleu i enceta la seva intervenció amb una llista llarguíssima d’agraïments. No es deixa a cap polític, abans d’entrar en matèria i verbalitzar un dels conceptes que més ha fet ressonar l’ACEB públicament en els últims anys: la col·laboració publicoprivada.

Serarols recalca que la patronal que presideix ha destinat tot el que ha pogut a buscar encaixos amb l’administració pública per reforçar la comarca, però també assenyala que en molts casos l’administració, des de tots els nivells, s’ha oblidat de l’empresariat berguedà o, com a mínim, no ha fet “l’única cosa que els demanem: que facilitin”. El president apunta que “és inexcusable que es tardi mesos a donar llicències d’obra” i esgarrapa un aplaudiment general que l’obliga a aturar uns instants la seva intervenció. A les taules dels polítics, no hi ha grans moviments, més enllà d’algun tímid aplaudiment. El president també aprofita la seva intervenció per insistir que “el polígon d’Olvan és urgent, amb negreta i majúscules” i per assenyalar que els amfitrions de la gala, Macusa, són l’exemple que “el polígon és futur”.

Tres grans premis i un aterratge somiat a Olvan que s’apropa més que mai

En total, més enllà dels testimonis que apareixen als vídeos, l’ACEB premia tres empreses: Paulig, Algèmica i Technic22-eProject4.

A Paulig, li premien la trajectòria, l’arrelament al Berguedà, la creació de nombrosos llocs de treball —més de 300— i la diversificació de la producció.

Ignasi Montagut, de Paulig, va recollir el premi amb membres de l’empresa. MARC CANTURRI

A Algèmica —que ha creat complements alimentaris que busquen l’origen de les malalties per evitar que es cronifiquin—, la capacitat d’interpretar les necessitats de la societat per fer la transició de farmàcia tradicional a un projecte que té cura de les persones de manera integrativa i consolidant una marca comercial pròpia des del polígon de la Valldan amb prestigi arreu de l’Estat.

Maria Cosp, d’Algèmica, durant la seva intervenció, després de recollir el premi. MARC CANTURRI

I a Technic22-eProject4 —una empresa d’enginyers que construeixen maquinària al polígon de la Valldan—, la capacitat per dissenyar i desenvolupar solucions tecnològiques i robòtiques d’alta complexitat i el seu paper fonamental per enfortir el sector del metall a la comarca.

Representants de Technic22-eProject4, recollint el premi. MARC CANTURRI

L’últim projecte a recollir el guardó és Paulig, un gegant comarcal que és sabut que està interessat a convertir-se en veí de Macusa i aterrar al polígon d’Olvan. El seu director d’operacions, el berguedà Ignasi Montagut, cola en el seu discurs un subtil agraïment a Josep Maria Serarols: “Ningú com tu ha treballat perquè Paulig creixi al Berguedà”. L’ACEB fa anys que és el principal lobby per al desenvolupament del polígon d’Olvan. Minuts més tard, preguntat per l’Aquí Berguedà, Montagut nega que l’aterratge a Olvan estigui tancat. Això sí, sobre la possibilitat que els 42 milions que la multinacional reserva per créixer a Espanya s’inverteixin al Berguedà, assegura que “estem més a prop que mai”.

Per tancar la nit, Albert Vilardaga, membre de la junta de l’ACEB, celebra que l’empresariat s’hagi trobat després de sis anys i destaca que la Nit de l’Empresa hagi servit per “fer pinya”. Insisteix en la importància que la zona sigui capaç d’atraure activitat econòmica, constata que el teixit econòmic hi posarà el coll, però insta l’administració pública a fer el mateix.

I amb música i gintònics, acaba una nit que aconsegueix que molts empresaris marxin eufòrics i una mica més convençuts del valor berguedà: “Demà les màquines de la comarca produiran més que mai, amb la injecció d’avui”.