La distància és relativa als ulls de cadascú. Com tot. La mort és el final absolut per un ateu o la porta a la propera reencarnació per un hindú. I és el mateix trànsit.
Com la distància entre Berga i Barcelona: 100 quilòmetres. Qualsevol urbanita de costa us haurà dit: “Vius molt lluny” o “Berga és molt amunt”. Majoritàriament (crec) els d’aquí afirmem: “Baixar a la capital és un moment”. Amb cotxe, perquè les carpetes bus i tram-tren queden per un altre Aquí.
En els últims dies hem acollit, a mode destacat entre força altres, un xou amb el gran David Cols i una conferència inèdita, Les veus dels gols del Barça, juntes: Pou vs Torquemada. Aquests dos actes, presentats a la zona metropolitana, haurien comptat amb una segura representació berguedana entre encorbatats i bohemis de façana. Un cop més, no és probable a l’inrevés: la llunyania física també és un estat mental.
Som menys, però en proporció demogràfica som bastant més actius. Amb pocs mitjans, com sap l’ànima transgressora del Late Show: Terra de futurs. Un espectacle per anar-lo polint però exportable a qualsevol teatre “pro”. Com la xerrada entre les dues patums de la ràdio i el futbol. A una llibreria de l’Eixample, d’aquelles amb més flors que llibres, l’haurien retransmès en directe les dues cadenes. Deu ser el mal d’alçada.
