Encara que ja faci més d’una dècada que vaig penjar el fulard, cada any, quan tomba el juliol, m’enyoro d’allò que vaig viure durant enèsims estius a la Llar del Pare Coll o per mar, ciutat i muntanya durant les rutes de Camells.
En el meu cas, el fulard era verd amb un rivet blanc, en el meu cas, el fulard era el de Colònies a Borredà; un lloc on els dies màgics et fan créixer, aprendre, superar i viure allò que no es pot sentir enlloc més.
Sé que això no només passa amb el fulard blanc i verd sinó que amb els fulards de tots els colors de l’arc es viuen experiències similars, perquè això de les colònies, les rutes i casals és un gran invent. A Colònies a Borredà vaig aprendre que no s’hi val dir ‘això no ho sé fer’, que el treball en equip és clau per arribar el màxim de lluny possible i que el lideratge positiu pot amb tot i més. També vaig aprendre a escoltar, a mirar amb altres ulls, a respectar la natura, a abraçar la creativitat i a ser responsable i coherent.
A ser part d’un tot que ens ho ha donat tot. Les persones que han tingut la sort de ser monitores sabran de què parlo. També sentiran que, per molt que hagin passat a la reserva, dins el seu cor hi ha una flama que no s’apagarà mai més.
