El rugbi torna a bategar al Berguedà. Un grup d’amants d’aquest esport han creat un moviment social que en les pròximes setmanes es convertirà en un nou club esportiu.
De moment, aquest estiu han organitzat entrenaments mixtos al camp de futbol d’Avià per a totes les edats. I la rebuda que ha tingut l’experiment ha estat la dosi definitiva per empènyer la constitució del club.
L’Aleix en serà el president. Explica que anys enrere ja havia intentat crear un club, però ara hi ha un equip humà molt més gran que aleshores que empeny amb força.
On entrenaran
En aquests primers entrenaments, hi han anat sobretot adults. Però l’Aleix apunta que un dels grans reptes de l’entitat és engrescar nens i crear una escoleta de rugbi a la comarca.
L’altre cavall de batalla dels impulsors del club és trobar un espai estable on fer els entrenaments. De moment, aquest estiu han pogut anar a Avià, gràcies a la complicitat del club del poble, la Unió Esportiva Avià.
Però el cas és que, durant la temporada, els camps de futbol dels grans nuclis de població (Berga, Gironella, Puig-reig i Avià) estan saturats, i trobar un horari on poder encaixar els entrenaments és gairebé missió impossible. Per això estan explorant alternatives com Olvan (que tot i ser de terra és cèntric i ben comunicat), Vilada o Sant Jordi (Cercs).
Un somni fet realitat
Tenen unes setmanes per negociar-ho. Al juliol, es van entrenar a Avià, a l’agost descansen i la idea és que al setembre es reprenguin les preparacions. En l’últim entrenament de l’estiu, una cinquantena d’adults es van enfrontar en un partit de tres parts.
Un d’ells era l’Arnau. És de Berga i va jugar a rugbi quan estudiava, al Ripollès i a Girona. El cas és que tornar a Berga va allunyar-lo de l’esport perquè per jugar a rugbi s’havia de desplaçar a comarques veïnes i “era molt complicat”. Assegura que “muntar un club aquí és una cosa que sempre havia somiat”.
La Marina, la seva cosina, comparteix aquest somni. També va tastar el món del rugbi quan va marxar de Puig-reig, el seu poble. Havia jugat tota la vida a bàsquet i el rugbi la va enganxar de seguida. Va començar jugant en les lligues més baixes i va anar escalant fins a ascendir a la primera divisió espanyola amb el Sant Cugat.
Després va tenir una petita lesió que la va fer recular algunes categories. Ara ha tornat a viure a Puig-reig i, per proximitat, ha jugat l’última temporada a Manresa. El nou club al Berguedà li obre les portes a poder-se entrenar encara més a prop.
L’emoció de tornar a jugar
El Tom té 38 anys. És anglès i va arribar a Catalunya fa dos anys i mig amb la seva dona, que és catalana. “Volíem un canvi de vida”, explica. Van viure un any i mig a Barcelona i ara, des de fa un any, són a Berga.
A Anglaterra havia jugat 12 anys a rugbi, però des que és a Catalunya no hi havia tornat. Havia provat altres esports, com les curses de muntanya i el tenis taula, però ara torna a jugar a allò que sempre ha volgut.
“S’han de provar coses noves”
La Lídia ha jugat a bàsquet i a handbol. Té 17 anys i el rugbi sempre i ha cridat l’atenció: “Amb el meu germà a vegades mirem partits a la tele”. Però fins ara no havia fet mai el pas de jugar-hi perquè fer-ho implicava haver-te de moure de comarca. “He vingut a gairebé tots els entrenaments”, apunta. I afegeix que el que més li agrada de l’esport és que “jugues amb gent de tota mena i no et discriminen pel fet de ser dona”.
No ho havia fet mai i tot just n’està aprenent. Hi ha coses que veia per la tele que, ara, sobre el camp, són diferents. Però li està agradant i cada dia està més orgullosa de la decisió que va prendre a principis d’estiu: “Sempre s’han de provar coses noves”.
