El santuari de Queralt va publicar una revista des del 1952 fins al 1965, titulada precisament Queralt. Recollia textos religiosos i litúrgics i tota l’actualitat de la vida del santuari i de la comunitat catòlica de Berga.
Però també es va convertir en una referència de l’actualitat berguedana. Contenia notícies sobre la vida social i política de l’època, amb els límits de la censura, i permet fer-se una idea de les coses més importants que passaven a Berga. Per les seves pàgines, hi va passar mossèn Josep Armengou i Feliu, que hi tenia una columna.
Tots els números de la revista es poden consultar a l’Arxiu Comarcal del Berguedà, que els ha digitalitzat i també els ha fet disponibles online.
Els anuncis i la vida de l’època
Una passejada per les seves pàgines fixant-se només en la publicitat permet imaginar —o recordar— com eren les botigues de l’època a Berga. Algunes encara existeixen i són referents del comerç, i moltes d’altres ja han desaparegut.
L’Aquí Berguedà ha repassat tots els números, i n’ha seleccionat 20 anuncis de 20 comerços diferents, que són un catàleg de la vida de Berga entre els anys 50 i els 60.
1. Les germanes Noguera, contra la «cellulite»
Durant dècades, la perruqueria de les germanes Noguera, de la plaça Viladomat, va ser un sinònim d’elegància a Berga. Però, als anys 50, es presentava com més que una «perruqueria per a senyores», era també un «institut de bellesa» que presentava un novedós «procediment contra la cellulite«.
2. Les Aromes del Queralt, la «primera marca de Berga»
Les Aromes del Queralt s’anunciava sovint com «la primera marca de Berga«, i sempre mostrava l’ampolla tan característica del licor. En aquest anunci, garantia «satisfacció» a qui la posés a taula.
3. Comprar un pis com una inversió
L’agent de la propietat immobiliària José Mas Soler anunciava els seus serveis prometent que «les inversions immobiliàries són més segures i produeixen més». L’oficina era a l’avinguda José Antonio, que és com es va anomenar durant el franquisme el passeig de les Estaselles.
4. Hotel de Queralt: «servei excel·lent, situació magnífica»
A la revista Queralt, mai no hi faltava l’anunci de l’hotel del santuari. En aquesta versió, ja dels anys 60 i en català, hi destaquen les fotografies, que permeten veure com era l’hotel de Queralt per dins. Es presentava com a «reial», i com la millor opció per a bodes i banquets. Oferia també serveis d’hostatgeria amb «pensió completa».
5. Cal Passasserres: «Un lloc ideal per a l’estiueig!»
El preciós edifici que corona el passeig dels Abeuradors, a la Valldan, és ara un habitatge particular, però, durant dècades, va ser l’hostal Passasserres. Molts berguedans el recordaran com un restaurant de banquets, perquè allà s’hi van fer centenars de bodes, batejos i comunions. Però era també un hostal, un «lloc ideal per a l’estiueig», com diu aquest anunci, i prometia «cuina selecta«.
6. Fonda Sant Antoni, a la plaça de les Fonts
La fonda Sant Antoni va ser durant anys un lloc mític de Berga, com a restaurant i com a hostal, a la plaça de les Fonts. En aquest anunci, més orientat al públic de Berga, hi destacaven els serveis de cuina i ressaltaven l'»especialitat en plats típics mariners«. Però va ser un lloc d’estada per a moltes persones: per exemple, l’escriptora Aurora Bertrana i el seu pare Prudenci s’hi van allotjar un estiu.
7. Transports Cuberas, l’enllaç de Berga amb Barcelona
Situada a l’edifici emblemàtic de Cal Cuberas, obra noucentista de l’arquitecte Emili Porta (1930), l’empresa Transports Cuberas oferia un «servei diari» des de Berga fins a Manresa i a Barcelona. A l’anunci que publicaven a la revista Queralt, hi ressaltaven les oficines que tenien també al carrer Guimerà de Manresa i al carrer Roger de Flor de Barcelona.
8. Farràs, segell de qualitat
Els magatzems Farràs, oberts el 1910, són un dels establiments més antics i emblemàtics de Berga. En aquest anunci, amb una corona i una garlanda, mostraven la classe que tenia la botiga, que destacava (i encara destaca) pels «articles de qualitat«.
9. Tomàs Pujol, calçats de totes classes
Pocs anys abans, el 1902, es va fundar la casa de calçats Tomàs Pujol, desapareguda a principis dels 2000. Va ser durant anys un establiment mític i de referència per a generacions de berguedans, i aquí s’anunciava destacant l'»elegància», l'»economia» i la «durada» de les sabates.
10. Farmàcia Cosp, la mítica farmàcia de la plaça de Sant Pere
La farmàcia Cosp, ara al passeig de la Pau, va ser durant dècades la farmàcia de la plaça de Sant Pere, just al costat de l’Ajuntament: era on ara hi ha la pizzeria Vidalba. Els comerços van ser els primers a tenir telèfon a Berga, i tots tenen números baixos i curts: la farmàcia Cosp tenia el 135.
11. Tintoreria Fontquerni: l’evolució del castellà al català
A mitjans dels anys 60, es comencen a veure alguns anuncis en català a la revista Queralt. Aquí, a l’esquerra, hi ha l’anunci que publicava la Tintoreria Fontquerni en castellà —»Un lavado perfecto…?«—, i a la dreta, com es va traduir al català en els últims números de la revista.
12. Ballús, al servei de l’automòbil
Ballús, que ja s’anunciava als anys 50 com una societat anònima, és encara ara una de les empreses més potents del Berguedà «al servei de l’automòbil«. En aquella època, destacava també el «servei d’òmnibus» i la concessió de Ford. Molts anuncis reproduïen els rols de gènere d’aquell temps, però el dibuix que es veu aquí planteja dubtes: és una dona a l’espera que l’home tracti del cotxe, o és una petita revolució, perquè la dona és la conductora que porta el cotxe al taller?
13. Sistach: la revolució de les ràdios i les rentadores
Els magatzems Sistach, que eren al carrer del Roser, presentaven dues grans novetats: les ràdios Telefunken del 1953, i una rentandora que l’anunci deia «que rentava» —segurament, perquè les primeres no acabaven de funcionar—. És la dona qui renta, i tenir una rentadora, segons l’anunci, era l'»aspiració màxima de les mestresses de casa».
14. Domènec Roca, des del 1945
L’empresa familiar Domènec Roca, que encara ara treballa en la distribució alimentària, anunciava a la revista Queralt la seva botiga del carrer del Roser 48, al costat del carrer Cervantes. L’anunci es dirigia també a les dones, que eren les que anaven a comprar, i els recomanava que compressin bescuits Queralt i «xacolata» (amb a) Pi.
15. Pastisseria Pujol: ametlles garrapinyades
Un comerç històric encara en plena forma, la Pastisseria Pujol —ara, Dolceria—, anunciava una especialitat: unes ametlles garrapinyades que havia batejat amb el nom de «Nostra Senyora de Queralt».
16. Dolceria Currubí: bodes i batejos
Una altra pastiserria, un tros més avall al carrer Major, la Currubí, anunciava altres especialitats, sares, pastes de te i pastes de nata, i es prestava a assistir bodes i batejos.
17. Gràfiques Molins, especialista en plomes
Abans dels ordinadors, el paper i els instruments per escriure eren un gran negoci, i era molt habitual veure a la revista Queralt anuncis de botigues que venien plomes estilogràfiques. En aquest, Gràfiques Molins es presenta com especialista en la matèria i distribuïdora autoritzada de Montblanc i Super T.
18. Parera, sastre i modista
Parera, sastre i modista, oferia els seus serveis al carrer del Roser. Aquest anunci destaca per la vinyeta central, perquè era poc habitual veure dibuixos i humor en la publicitat de l’època. Aquí, un detectiu mira amb lupa una americana abandonada al terra, veu que és de «bona confecció«, dedueix que el propietari és algú «de bon gust» i conclou que es va comprar a la Sastreria Parera.
19. Casa Sagal: tocineria i matança al carrer del Balç
La tocineria Casa Sagal era al carrer del Balç número 3, i sempre s’anunciava a la revista Queralt, amb el dibuix del porc. «Feien matança cada setmana i manipulaven el porc en un cobert davant de la seva tocineria, i al costat de la casa del Paco Solanes, que sempre anava vestit d’indiano», recorda Climent Vilella.
20. Casa Macià: les últimes novetats en electrodomèstics
Una altra de les botigues mítiques dels electromèstics de Berga va ser la Casa Macià. En aquest anunci, destacava les rentadores i les «neveres elèctriques«.
