Nou alt càrrec berguedà a la Generalitat de Catalunya. Aquest dimarts s’ha fet oficial el nomenament de Francesc Xavier Güell i Cardona com a nou director general de Centres Concertats i Privats del departament d’Educació. Amb el nomenament, Güell passa a formar part del departament que lidera la consellera Esther Niubó i que, aquests dies, amb l’arrencada del curs escolar, es troba en el focus mediàtic.
En les darreres eleccions catalanes, Güell figurava a la llista del PSC i Units, liderada per qui ha acabat sent president de la Generalitat, Salvador Illa. El berguedà era el número 47 de la llista de la coalició a la demarcació de Barcelona.
Àmplia trajectòria en el món de la docència
Nascut a Berga l’any 1970, Güell té una extensa trajectòria en el món docent. Va dirigir el batxillerat de l’Escola Sant Francesc de Berga i, més tard, l’Escola Xarxa. En paral·lel, ha estat professor docent investigador a la Universitat Internacional de Catalunya, responsable de la Política Lingüística del mateix centre i docent col·laborador a l’Escola Fedac-Xarxa de Berga.
També en l’àmbit de la docència, ha impartit classes d’Economia i Organització d’Empreses a batxillerat, de Formació i Orientació Laboral a formació professional, de Gestió Empresarial al grau superior d’Administració i Finances, i de Comunicació Escrita i Oral al grau d’Educació de la Universitat Internacional de Catalunya. També és president de l’Associació Bastiments, Educació i País, que defensa explícitament en el seu manifest l’escola concertada i privada.
Primera espasa de l’antiga Unió Democràtica de Catalunya al Berguedà
Güell va ser durant anys una de les cares més visibles d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC) al Berguedà. Va presidir la secció local del partit a Berga i el 2015 va ser escollit com a president comarcal de la formació, en un moment molt delicat. El partit acabava de patir la dimissió de tres quartes parts de la seva executiva comarcal, després d’un no massiu al full de ruta que presentava el partit i que no incorporava el camí cap a la independència.
Al cap d’uns mesos, a les eleccions al Parlament del 27 de setembre del 2015, Güell va ser el número 25 de la llista d’Unió per Barcelona que liderava Ramon Espadaler. Aquells comicis van suposar la pèrdua de representació de la formació, que tot just va recollir el 2,5% dels vots emesos arreu del país i no va treure cap diputat. Al cap d’uns mesos, el partit va iniciar el procés de dissolució i, d’aquí, en van sorgir diverses escissions. Güell va optar per Units per Avançar, juntament amb el cap de files, Ramon Espadaler.
El berguedà continua formant part de la formació que, des de fa uns anys, ha anat renovant l’aliança per concórrer a les eleccions catalanes amb el PSC. De fet, Güell és el secretari d’Organització d’Units i ha estat un nom habitual en les llistes que la coalició ha presentat a les catalanes, tot i que mai a la part alta de la candidatura. I en aquestes últimes ha repetit, al número 47, i el nou govern de Salvador Illa ha decidit concedir-li un dels alts càrrecs.
Públicament contrari a l’APEU
Més enllà de la política, l’última aparició pública de Xavier Güell al Berguedà va ser el febrer. El berguedà va ser un dels rostres que va comparèixer públicament com a membre del moviment ‘No a l’APEU, sí a Berga’, que va néixer per oposar-se a la creació d’una Àrea de Promoció Econòmica Urbana al carrer major, el carrer del Roser i carrers adjacents.
