Els promotors de la central hidroelèctrica de la Baells preveuen començar les obres entre el 2029 i el 2030, segons ha sabut l’Aquí Berguedà. El gegant energètic Capital Energy, de Madrid, i l’elèctrica pública austríaca, Verbund, estan treballant conjuntament per desenvolupar el projecte, que contempla la construcció d’una bassa de 5 hm3 al pla de Clarà, al municipi de la Nou, i una central hidroelèctrica al peu de l’aigua de la Baells.
Capital Energy va començar els tràmits fa dos anys, però ara Verbund n’ha agafat les regnes: hi està donant suport tècnic, hi posarà diners i, si tira endavant, farà les obres i gestionarà la central. Com va avançar diumenge l’Aquí Berguedà, la Generalitat també està estudiant participar-hi a través de la seva nova operadora d’electricitat verda, L’Energètica.
Quines fases ha de superar el projecte
Ara mateix, Verbund està redactant l’estudi d’impacte ambiental, que analitza les conseqüències que pot tenir a la Nou i a la zona de la Baells, i proposa mesures per compensar-les. Un primer document inicial ja advertia d’un «impacte moderat» en la geologia, pels «moviments de terres»; en la flora, perquè afecta «hàbitats d’interès comunitari», i en la fauna, per l’efecte de les línies elèctriques sobre les aus.
Si el ministeri per la Transició Ecològica hi dona el vistiplau, llavors ja podrà fer el projecte constructiu i, finalment, començar les obres.
Una central de mida mitjana-gran: 539 MW de potència
Verbund és l’elèctrica número 1 d’Àustria, però té plantes de producció d’energia per tota Europa i, en concret, 130 centrals hidroelèctriques.
D’aquestes, 7 són centrals de bombeig, com la que planegen fer al Berguedà, amb una potència mitjana de 328 MW. La de la Baells seria de 539 MW, o sigui que seria d’una mida entre mitjana i gran.
La central s’aturaria si les reserves de la Baells baixen del 20%
La planta de la Baells formaria part d’una nova generació de centrals hidroelèctriques, que es coneixen com a reversibles o de bombeig, en què l’aigua no es perd riu avall, sinó que va pujant i baixant entre dos pantans, i es reaprofita.
De nit, l’aigua es bombejaria des del pantà de la Baells fins a la bassa que es construiria a la Nou, que es troba a més altitud. I, de dia, quan hi ha més demanda d’electricitat, s’obririen les comportes de la Nou, i l’aigua baixaria amb força fins a la turbina, que produiria energia i la traslladaria a la xarxa elèctrica.
L’aigua que pujaria a la Nou faria baixar el nivell de la Baells fins a 5 punts, i això podria ser crític en moments de sequera. Per això, les empreses promotores es comprometen a parar la central si la Baells baixa del 20% de la capacitat.
Reunions amb alcaldes i Consell Comarcal
Molt discretament, en els últims mesos, Verbund, Capital Energy i L’Energètica s’han reunit amb els ajuntaments afectats, que són els de la Nou i Cercs, i també amb representants del Consell Comarcal del Berguedà.
