El projecte per fer una central hidroelèctrica al pla de Clarà, a la Nou, que bombejaria aigua de la Baells, continua avançant, i el document inicial ja ha superat la primera «fase d’actuacions prèvies», segons el ministeri per a la Transició Ecològica.
Però la central, que promou l’empresa Capital Energy, encara és lluny de ser una realitat. Ara, cal redactar l’informe d’impacte ambiental en una segona fase de la tramitació, que pot durar mesos.
La Generalitat estudia sumar-se al projecte
Al mateix temps, ha tingut lloc un moviment important: la Generalitat estudia sumar-se al projecte i ha començat a temptejar el territori.
A través de l’empresa pública L’Energètica, el govern ha tingut contactes en els últims mesos amb els ajuntaments afectats i amb representants de diferents forces del Consell Comarcal del Berguedà per veure com respiren davant de la idea. També s’han reunit amb el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, que hi està en contra.
Fonts de L’Energètica diuen a l’Aquí Berguedà que només són contactes preliminars, però reconeixen l’interès per impulsar plantes generadores d’energia com la de la Baells i, si no hi ha grans resistències, contemplen entrar al projecte com a socis inversors.
Com funciona una central hidroelèctrica reversible
El projecte que promou Capital Energy és un tipus de central hidroelèctrica anomenat reversible o de bombeig.
Les centrals hidroelèctriques tradicionals aprofiten la força de l’aigua que baixa d’un riu o d’un pantà per fer girar una turbina i produir energia, i un cop generada, l’aigua continua riu avall.
Les centrals reversibles o de bombeig es caracteritzen per tenir dos embassaments, un a dalt i un altre a baix: l’aigua es bombeja des del de baix fins al de dalt, d’on es torna a alliberar, i es produeix l’energia, amb el mateix sistema de la turbina.
El gran problema d’aquestes centrals és que necessiten electricitat per bombejar l’aigua. El gran avantatge és que poden emmagatzemar energia en forma d’aigua: quan la xarxa té molta demanda, deixen anar l’aigua i poden produir electricitat.
Com funcionaria la central hidroelèctrica reversible de la Nou i la Baells
Si es fes el projecte de Capital Energy, el pantà de baix ja estaria fet —seria el de la Baells—, i el de dalt caldria construir-lo. Després d’estudiar diferents alternatives, l’empresa creu que el millor emplaçament seria el pla de Clarà, al terme municipal de la Nou, a la carretera que va cap a Vilada.
Actualment, al pla de Clarà, hi ha prats de pastura de vaques, camps de conreu i bosc, i hi passa una carretera.
El pantà del pla de Clarà tindria 5 hm3 de capacitat. Per comparar-ho, la Baells té 109 hm3. Per això, es calcula que, quan s’omplís la bassa de dalt, el nivell de la Baells baixaria al voltant de 5 punts.
La subestació elèctrica i la sala de màquines de la central se situarien al peu de l’aigua del pantà de la Baells.
Caldria condicionar més de 3 quilòmetres de camins ja existents, i construir-ne 2 de nous per fer els accessos a la bassa i a l’edifici de la central.
Quin impacte tindria sobre el medi ambient
El document inicial, que ha fet l’estudi d’enginyeria ambiental Ecafir, de Barcelona, conclou que «l’impacte del projecte sobre el medi ambient és compatible per a la majoria de vectors ambientals».
Ara bé, adverteix que la central tindria un impacte «moderat» pels «moviments de terra«, i que hi hauria un perjudici per a la vegetació, ja que «afectaria hàbitats d’interès comunitari», i per a la fauna, sobretot per l’efecte de les línies elèctriques sobre les aus.
També contempla un impacte sobre el paisatge i risc d’incendi forestal i de lliscaments de terres durant la construcció.
Qui és Capital Energy, l’empresa que promou la central
El projecte, l’impulsa l’empresa Amaranta Energy, que és una filial de Capital Energy, un dels gegants de les energies netes a Espanya. Té una cartera de 21,9 GW d’energies renovables, dels quals 9 GW estan ja connectats a la xarxa, i la resta estan en projecte.
Té plans d’expansió en energia eòlica, solar i hidroelèctrica per tota Espanya, però també ha patit les turbulències del sector de les renovables: es va haver de vendre la cartera de clients particulars que tenia, i va haver de suspendre l’operació per sortir a borsa, el 2021.
L’empresa és propietat de la família Martín Buezas, la fortuna número 119 d’Espanya, amb un patrimoni net de 535 milions d’euros. L’hereu, Jesús Martín Buezas, va estar casat amb Cuchi Pérez Sandoval, filla de Florentino Pérez. El 2021, el logotip de Capital Energy va lluir a la samarreta de l’Atlètic de Madrid, com a patrocinador oficial.
Què hi pinta l’empresa número 1 d’energia d’Àustria
L’abril passat, Capital Energy va anunciar un acord amb l’empresa energètica número 1 d’Àustria, Verbund, per impulsar dues centrals hidroelèctriques de bombeig a Espanya. Una podria ser la de la Baells.
Verbund, una empresa amb majoria de capital públic, ja opera a tota Europa amb 130 centrals hidroelèctriques, i en té 7 de reversibles, com la que es planteja al Berguedà.
Segons l’acord, Capital Energy s’encarregaria de la tramitació dels projectes, i Verbund construiria les dues centrals i les gestionaria un cop estiguessin en marxa.
Quin paper hi tindria el govern de la Generalitat
A finals del 2022, la Generalitat va crear l’empresa pública L’Energètica, que té l’objectiu de donar compliment al compromís de reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle un 55% l’any 2030, mitjançant la promoció d’energies verdes.
L’energia hidràulica és una de les grans apostes de L’Energètica. Té dues centrals pròpies al barri de la Trinitat, a Barcelona, i s’ha fixat recuperar la gestió de les hidroelèctriques que ara estan cedides a empreses privades, a mesura que acabin les concessions. El 31 de juliol, ja va agafar el control d’una central a Sant Quirze de Besora, a Osona.
A més, vol impulsar projectes nous com el de la Baells: «Estem fent estudis per implantar centrals hidràuliques reversibles que, a diferència de les fluents, no necessiten abocar aigua per funcionar», explica la companyia.
Què hi diuen l’Ajuntament de la Nou i el Consell Comarcal
Fa dos anys, quan l’empresa va presentar el projecte, l’alcalde de la Nou, Josep Maria Peixó, es va limitar a manifestar els pros i els contres de la central, però va preferir no decantar-se.
Ara, consultat per l’Aquí Berguedà, diu que, «encara a dia d’avui, els promotors no han entrat res per escrit a l’Ajuntament«, i tampoc té coneixement «que hagin començat a fer res sobre el terreny».
Al Consell Comarcal del Berguedà, ERC i la CUP es van manifestar en contra del projecte, mentre que Junts, el PSC i els grups independents es van abstenir en el debat l’any 2022 d’una moció del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà.
Reunió informativa a la Nou
Arran dels últims moviments, el Grup de Defensa de la Natura ha convocat una xerrada informativa a la Nou el pròxim dissabte 12 d’octubre.
