L’Ajuntament de Berga ha aprovat aquest dijous per unanimitat la licitació del concurs públic que servirà per adjudicar les obres d’urbanització dels Pedregals. Són uns treballs que van quedar a mig fer fa més d’una dècada, malgrat que desenes de propietaris dels terrenys havien avançat diners per a l’actuació amb la intenció de construir-s’hi la casa, després.
Unanimitat amb condicions: l’oposició exigeix seguiment exhaustiu
L’alcalde, Ivan Sànchez, ha celebrat la unanimitat i l’ha atribuït a la importància del punt. Sànchez també ha demanat disculpes als propietaris dels terrenys «i a totes aquelles famílies que un dia van tenir el somni d’anar als Pedregals i que, per A o per B, el van veure troncat». Per la seva banda, el regidor d’Urbanisme, Aleix Serra, ha detallat els passos que s’han seguit en els últims anys, n’ha destacat la complexitat i ha defensat l’aposta, malgrat la demora: «Era al programa de la CUP, al pacte amb ERC i també als acords amb l’oposició per tirar endavant el pressupost, però fins que no hem disposat dels diners, no hi podíem ser«.
Des de Junts, Ferran Aymerich ha anunciat el vot favorable del grup, però hi ha posat una condició: que l’Ajuntament creï un pla de contingència per al projecte, és a dir, una bossa de diners d’on tibar en cas que hi hagi impagaments o desajustos econòmics. «No podem permetre’ns que torni a passar quelcom similar al que ja va passar anys enrere, no podem tornar a quedar encallats», ha dit.
Des del PSC, Marc Ortega ha celebrat l’aprovació de la licitació i ha assegurat que «avui comencem a arribar al final del túnel». Això sí, ha exigit al govern que vetlli perquè es compleixin els terminis i l’obra s’executi correctament, «per tal que no passi com en altres obres que hem fet a la ciutat».
Des de BeGI, Judit Vinyes ha excusat l’absència de Lluís Minoves, el regidor de l’oposició més insistent de l’actual ple en relació amb els Pedregals. Vinyes també ha reivindicat que, des que són a l’Ajuntament, els dos regidors de BeGI han intentat desencallar l’assumpte i s’han reunit múltiples vegades tant amb tècnics de la casa com amb propietaris de la zona. Vinyes també ha exigit un seguiment exhaustiu de l’obra per «evitar increments que no ens podem permetre», i ha assegurat que això és molt més que una licitació: «Reactivem l’activitat constructiva a Berga. Tornarem a veure grues a la ciutat, que costa».
ERC també ha volgut prendre la paraula, com a grup minoritari del govern. Moisès Masanas ha coincidit que cal un pla de contingència, però ha assegurat que, ara, l’Ajuntament té capacitat per fer-ho: «Els ratis d’endeutament són molt millors que anys enrere i, si hem de posar múscul, estem en una situació molt millor que anys enrere». Masanas també s’ha compromès a estar-hi a sobre: «No ens podem permetre una altra encallada».
Els veïns demanen celeritat en les llicències d’obra
Al final del ple, el president de l’Associació de Veïns dels Pedregals, Marc Travé, ha pres la paraula per fer una sèrie de reflexions. Travé ha assegurat que els anys d’espera han suposat «un procés molt dur per a molta gent» i ha expressat que «són moltes les emocions que em passen pel cap avui».
Tanmateix, el president veïnal ha recriminat manca d’informació cap a molts veïns i veïnes i ha exigit a l’Ajuntament que, d’ara en endavant, la comunicació sigui molt més fluïda: «Estem molt orfes». A banda, Travé ha demanat a l’Ajuntament que, un cop es liciti, s’accelerin els permisos d’obra. I ha acabat amb un prec: «Ara que hi hem ficat la banya, no ho deixem escapar. No ens deixeu a l’estacada perquè aquí hi ha hagut gent que ha perdut molts diners i molts somnis de vida».
Al calaix sistemàticament durant anys
«Avui és un dia important«, hi han coincidit tots els representants dels grups polítics de l’Ajuntament durant el ple extraordinari d’aquest dijous. I és que la represa de la urbanització era un tema que feia anys que es perseguia i que havia quedat sistemàticament en un calaix l’última dècada.
Primer, perquè hi havia un contracte vigent amb una empresa que ja va advertir que no tenia cap intenció de finalitzar els treballs. Anys més tard, el 2019, es va aprovar una modificació del projecte, necessària per actualitzar-lo a la realitat del moment. Al cap d’uns mesos, va esclatar la pandèmia i els Pedregals van tornar a quedar relegats a la piràmide de prioritats, tal com ha reconegut el regidor d’Urbanisme, Aleix Serra.
Fins al 2022, que s’incorporen al projecte algunes de les al·legacions que havien presentat els veïns, com ara que s’hi mantingui (i, per tant, s’enllesteixi) el pont que ha quedat a mig fer al capdamunt de la Rasa del Canyet i que, inicialment, l’Ajuntament havia descartat.
Mig milió d’euros de les arques municipals, el desllorigador final
L’últim moviment va ser fa tot just dos mesos. El ple de l’Ajuntament va aprovar a l’octubre destinar uns 560.000 euros del pressupost municipal a la urbanització dels Pedregals.
El regidor Serra ha explicat que, durant molts anys, el govern va donar per fet que aquests diners no serien necessaris a l’inici de les obres i que es podrien invertir més endavant. La tàctica inicial de l’Ajuntament era vendre, primer, la desena de parcel·les que té a la zona que s’urbanitzarà i, amb els diners, pagar la part que li pertoca. En els últims mesos, però, els tècnics han assenyalat que la via no és possible legalment i que cal que els diners es posin d’entrada i no a posteriori.
Per tot plegat, l’Ajuntament ha hagut de rescatar els diners d’altres bandes del pressupost municipal. En concret, els ha tret de l’oxigen que ha aconseguit amb el refinançament del deute —que permet pagar els diners que es deuen en quotes menors que les previstes inicialment— i també gràcies a una liquidació de diners per part de l’Estat.
L’Ajuntament, però, continua tenint la intenció de vendre les seves parcel·les dels Pedegals. Són terrenys on, urbanísticament, només s’hi permet la construcció de xalets. Per això, el govern confia que podrà vendre’ls a famílies que s’hi vulguin establir, un cop s’hagi fet la urbanització, i aprofitar els diners que obtindrà de les vendes per impulsar polítiques d’habitatge en altres zones de la ciutat.
La història: què ha passat als Pedregals?
La urbanització dels Pedregals es va iniciar el febrer del 2009. Sobre el paper, havia d’acabar un any més tard, però va quedar a mig fer per manca de finançament. Alguns dels 26 propietaris afectats per les obres no van pagar mai les quotes que els pertocaven, i això va fer que la resta —els que sí que havien pagat— no veiessin els resultats i, encara ara, no s’hi hagin pogut establir.
En aquests anys, l’Ajuntament ha vetllat per cobrar els impagats i, ara, també haurà de posar la part de diners que li correspon, atès que una part de la zona també és de titularitat municipal.
En la primera fase dels treballs (la que va quedar a mig fer), hi van haver dues empreses executores. La primera va ser Emcofa, que va presentar suspensió de pagaments i que, abans, ja havia advertit que abandonava l’obra abans d’acabar-la perquè no cobrava el que pertocava. Després es va subrogar a Àrids Romà.
Al cap d’uns anys, el 2017, el ple de l’Ajuntament va aprovar liquidar el contracte amb l’empresa, atès que la constructora no tenia cap mena d’intenció de reprendre els treballs. El moviment era imprescindible per poder licitar el que quedava pendent i atorgar-ho a una altra empresa. Aquesta fase final, però, ha tardat uns set anys més a arribar. En aquest temps, l’Ajuntament ha modificat el projecte i ha resolt els embolics tècnics que s’associaven a la urbanització.
Tot plegat s’exemplifica sobre el terreny a dia d’avui. Al capdamunt de la rasa del Canyet, un colossal pont ha quedat a mig fer. L’escola de La Llar es va fer quan la urbanització va quedar penjada, i l’accés al centre també ha quedat a mitges. L’artèria de la nova urbanització està asfaltada, però plena de forats i tapes que sobresurten, i té vegetació creixent en voreres discontínues. També hi ha vegetació descontrolada als vials que pengen de l’artèria principal, que estan pendents d’arranjar.
