Es menciona el mot del títol i sorgeixen angoixes amb disputes. A Berga n’hi ha quatre d’emergència per acollides temporals, però dos estan “okupats” amb pràctiques delinqüencials. Un món subterrani apropiant-se’ls per fer diners. Hi entren i els “venen” en una mena de mercat negre.
Més avall, a Gironella, se’n construiran de socials amb un lloguer màxim de 400 euros al mes. Avui, un regal. Vint pisos per edificar en dues fases per a persones joves o jubilats. Excepte si un “club” alegal de fatxendes com als de Berga hi accedeixen abans.
A Barcelona, trobar-ne un per viure-hi és una quimera i un sindicat planteja fer vaga de pagaments. Aquí potser hi ha menys drama llevat d’aquestes accions il·lícites més enllà dels que ho fan desesperats. Els dels barris vells s’ofereixen regalats, però sense condicions modernes i amb l’entorn endurit: hi ha “okupes” i alguns es carreguen la convivència veïnal.
A la Constitució hi ha drets en articles centrals topant entre ells. En aquest àmbit del dret a l’habitatge i el dret a la propietat privada es confronten. La gent amb pocs recursos (abans se’n deien pobres) es converteixen en moneda barata i llancívola. Culpar a algú és sempre el més fàcil. En aquest cas als grans tenedors i als fons voltor. Però la realitat continuarà sent dura. I últimament més cara.