El mercat municipal de Berga fa dècades que apareix en programes electorals i, de moment, cap equip de govern ha trobat el desllorigador per revertir la decadència del recinte. Només hi queden dues parades obertes, de les més de 100 que hi ha, i pel regidor d’Urbanisme, Aleix Serra (CUP), no hi ha punt de retorn: «Per més renovacions que s’hi facin, no ens imaginem que torni a ser un lloc amb molta activitat comercial».
«No podem fer volar coloms»
La CUP, històricament, ha estat la principal defensora de mantenir el model tradicional al mercat, però ara obre la porta a trobar-hi altres usos, des d’oficines, fins a sales d’activitat o lleure. «Tenim sobre la taula diferents propostes, també per part dels grups de l’oposició i hem de veure com es finançar i també com es pot mantenir. No podem fer volar coloms, muntar infraestructures i que després no ho mantingui ningú», avisa el regidor Serra.
I les parades que hi queden?
Aleix Serra assegura a l’Agència Catalana de Notícies que l’Ajuntament no té cap intenció de fer-les fora: «Són les que han fet resistir el mercat i el que no pretén l’Ajuntament és expulsar-les».
Això sí, no descarta que hagin de canviar de lloc: «Si es volen quedar, haurem de trobar la solució, sigui aquí o no, potser s’hauran de reubicar en una altra zona de l’equipament, però no volem foragitar ningú, ni molt menys les parades que han aguantat i que han mantingut viva l’activitat al mercat».
Serra assegura que el govern s’ha marcat l’objectiu de definir com ha de ser el projecte del futur del mercat municipal en aquest mandat. Ara bé, deixa clar que ho faran «d’acord amb les parades» que encara estan obertes.
«Era vida, però s’està morint»
«Al mercat hi trobaves de tot. Era vida, però ara s’està morint». L’Elena Venturós és una de les dues paradistes que queden al mercat municipal de Berga.
Havien arribat a tenir porter i servei de neteja, però ara les dues úniques paradistes que queden al mercat s’han de fer càrrec de tot. Són les que han d’obrir i tancar les instal·lacions cada dia, i les que han de netejar els diumenges «perquè la gent vulgui continuar comprant». L’Elena Venturós, responsable de la parada Casa Madriles, lamenta que «cap equip de govern ha fet res per seguir mantenint viu el mercat» i critica que els han deixat «de la mà de Déu».
L’altra propietària que manté parada al mercat és l’Anna Maria Capdevila, de la fruiteria La Valenciana, la protagonista de la peça central de la revista Aquí Berguedà del desembre.
Tant Casa Madriles com La Valenciana es consideren «la resistència» i asseguren que poden continuar aixecant la persiana perquè, de moment, s’hi guanyen la vida. «Fa molts anys que estem al sector i tenim un nom. La gent ens coneix i prefereix venir a comprar aquí», explica Venturós. Tot i això, són conscients que és «dur» anar a treballar cada dia a un equipament que té capacitat per a 103 parades i només en té dues d’obertes: «És bastant tètric i trist».
«És una llàstima que es perdi perquè es perd el comerç petit i ara tot se’n va a les grans àrees comercials«, lamenta Anna Maria Capdevila. Les llicències de les dues parades que queden s’acaben d’aquí a quatre anys, i temen que l’Ajuntament no els hi renovi. De fet, tal com està ara, ni la instal·lació elèctrica ni les mesures contra incendis no compleixen la normativa i, per això, l’Ajuntament no pot donar llicències noves.
«És trist, fa molta pena»
És una activitat que molts clients troben a faltar. És el cas de la Maria Àngels Fornell, que continua anant al mercat setmana rere setmana. «És molt trist veure el mercat així, fa molta pena». També és el cas del Joan Bernat. La seva dona havia tingut parada al mercat quan, recorda, «aquí hi havia de tot el que us pugueu imaginar: venda de diaris, sabates, carn, quatre polleries… tècnicament, era el supermercat de Berga quan a la ciutat no n’hi havia cap», assegura.
«Tornar a donar-li vida»
Des de la Unió de Botiguers i Comerciants de Berga, la seva presidenta, Sandra Subirana, veu difícil que el mercat pugui tornar a ser el que era. Per això, la UBIC proposa «donar-li una nova vida» i creu que es podria convertir en un equipament «cultural, social o de fires». «La nostra idea és reinventar-lo i transformar-lo en una peça per als veïns, que sigui una peça més del projecte de rehabilitació del barri», subratlla.
