La Generalitat demana el desmantellament de la central tèrmica de Cercs: urgència o «canvi de cromos»?

La consellera Paneque ha demanat al ministeri que s'hi impliqui, a la vegada que els convida a visitar el Berguedà per conèixer el projecte de la central reversible de la Nou. El Grup de Defensa hi veu "xantatge". I l'alcalde de Cercs afirma que són expedients diferents i que, en el desmantellament, hi treballa des de fa gairebé un any.

Pla general de la central tèrmica. ESTEFANIA ESCOLÀ / ACN

La Generalitat ha demanat formalment al ministeri espanyol per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic que desmantelli la central tèrmica de Cercs. La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha enviat aquesta setmana una carta a la ministra Sara Aagesen en què defensa «la conveniència» del desmantellament i proposa «la intervenció de totes dues administracions».

En la carta, Paneque apunta que «la urgència del cas ens exigeix determinació i un compromís compartit» i també deixa caure, a la part final del text, una invitació a Aagesen a visitar el Berguedà per conèixer els detalls de la central hidroelèctrica reversible que s’està estudiant fer a la Nou.

Ecologistes hi veuen «xantatge»

Això últim ha encès el Grup de Defensa de la Natura i reforça l’argumentari dels que veuen el desmantellament de la tèrmica com una estratègia per amansir el territori de cara a la construcció de la central de la Nou. L’entitat ecologista denuncia que el que fa la Generalitat és «xantatge» i avisen que el projecte de la Nou «no es pot convertir en la moneda de canvi per resoldre un problema que fa anys que s’arrossega: el cadàver de la central tèrmica».

El Grup de Defensa entén que «és evident que en el deplorable estat actual de la central, i després de catorze anys del seu tancament, és absolutament necessari que es realitzi el desmantellament» i afirmen que és «una qüestió de seguretat» i, a la vegada, ha de servir per «restituir l’entorn natural malmès durant els quaranta anys d’explotació». Ara bé, temen que, veient l’escrit de la consellera, l’actuació sigui «una contrapartida» i s’hi oposen frontalment.

Pel que fa al projecte de la Nou, l’entitat ecologista -la més important de la comarca- insisteix que «pretén acabar amb un paratge singular» i «mercantilitzar l’ús de l’aigua del pantà per fins especulatius, sense prioritzar els usos de boca i el cabal ecològic». I retreuen també que, a parer seu, és un procés que s’està fent «completament d’esquena a la població dels municipis afectats, sense garantir cap procés de consulta i privant els habitants del seu dret a decidir sobre les afectacions al seu municipi».

La Generalitat «ha posat el projecte a l’agenda»

Fonts de l’Energètica, l’operadora d’energia verda de la Generalitat que ja ha rebut una oferta per participar en el projecte de la central de la Nou, defensen que són dos projectes diferents. En aquest sentit, neguen que la materialització del desmantellament vagi lligada a la construcció de la central reversible, però admeten que l’inici dels tràmits a la Nou ha servit per «posar a l’agenda» el desmantellament de la tèrmica.

En les primeres converses amb el territori, l’Energètica va copsar que des de la comarca (i especialment, des de l’Ajuntament de Cercs) el desmantellament de la central tèrmica era una necessitat i una urgència, i han intentat intermediar per accelerar tràmits. Ara bé, matisen que l’Energètica no té competències al respecte i que qui ha d’actuar són la conselleria i el ministeri.

Apunten que el que caldrà resoldre en els pròxims mesos és esbrinar quina de les empreses que ha estat titular dels terrenys de la central de Cercs en els últims anys s’ha de fer càrrec del desmantellament. Els terrenys han passat per diverses mans i, d’entrada, cap de les empreses se’n vol fer càrrec. I és aquí on ha d’entrar l’administració, per ordenar a qui pertoqui l’actuació i, en cas de no obtenir resposta, assumir-la amb fons públics i, després, repercutir-ne el cost a la part privada.

L’alcalde de Cercs diu que fa un any que hi treballa

Preguntat per l’Aquí Berguedà, l’alcalde de Cercs, Urbici Malagarriga, ha explicat que les negociacions amb la Generalitat i el ministeri espanyol van iniciar-se el juny de l’any passat: «Aleshores ni tan sols teníem constància de l’existència de la central reversible de la Nou». Per tant, d’entrada «no es va plantejar com a cap contrapartida ni canvi de cromos». En aquests mesos, Malagarriga afirma que ha parlat amb la consellera Paneque en diverses ocasions, amb el secretari general de Transició Ecològica, Jordi Sargatal, i també amb la delegada del Govern a la Catalunya central, Èlia Tortolero. L’alcalde també va anar al ministeri a demanar el desmantellament.

Amb la irrupció del projecte de la central de la Nou, Malagarriga reconeix que «pot ajudar bastant a desencallar-ho», però matisa que ell ho percep com dos expedients diferents, i manté que, més enllà del que passi a la Nou, el desmantellament de la tèrmica «s’ha de fer tant sí com no».

Sobre el projecte de la central reversible, l’Energètica ha deixat clar que només entrarà al consell d’administració si els tres ajuntaments implicats ho veuen amb bons ulls. Des de Cercs, l’alcalde assegura que d’entrada tot el que li han explicat li sembla bé: «Les empreses em van assegurar que tots els tubs quedarien tapats, les turbines també, i que no hi hauria impacte acústic. Ens preocupen les línies elèctriques, s’haurà de plantejar i debatre a fons, però la resta em sembla bé».

Ara bé, insisteix que el que passi a la Nou no ha d’anar lligat al desmantellament de la tèrmica: «Si és una oportunitat per accelerar-ho, no la desaprofitarem, però és una cosa totalment al marge de l’altra».