Una de les meves dèries d’infantesa era passar per davant del que jo en deia “la casa encantada”. Un xalet cobert de vegetació, els milions de fulles que el recobrien deixaven albirar un edifici únic i especial. El que jo no sabia quan feia volar la imaginació sobre aquella casa és que, d’adolescent, l’enyorada Dolors Santandreu em descobriria un nom i uns cognoms, la signatura del qual buscaria en caixes i més caixes de l’Arxiu Comarcal del Berguedà.
La casa era la Torre Porta, situada al carrer Gran Via de Berga, a tocar del passeig de la Pau. Dissortadament, va ser enderrocada el 1995. El nom i els cognoms, els de l’Emili Porta i Galobart (Berga, 1886–1963) qui, el 1924 va ser nomenat arquitecte municipal de Berga, càrrec que va exercir durant gairebé quatre dècades, essent el gran urbanista i arquitecte de la ciutat al segle XX.
Aquest 2025 viurem l’Any Porta i tindrem una altra joia: un exhaustiu estudi, vida i obra, de l’arquitecte Porta fet per Màrius Rubiralta. No us perdeu cap dels actes de l’any Porta ni cap dels edificis que ens va deixar per la posteritat. Berga seria diferent sense els plànols amb la seva firma “E. Porta”, Berga seria una altra sense el seu traç.