Al Sergi, la fal·lera per la Patum li ve de família. El seu avi, Joan Rafart, va fundar, sense ser-ne conscient, la Patum Infantil. El Sergi explica que a l’avi li agradava veure la canalla feliç i era habitual que els veïns s’apleguessin sota casa, al barri de Cal Corneta, per fer Patum. Amb poc temps, la Patum del Rafart va anar creixent fins que l’alcalde Noguera va proposar-los de fer-la a la plaça de Sant Pere divendres de Corpus, que era un dia que quedava força buit d’activitat.
La primera Patum Infantil a la plaça va ser l’any 57 i des d’aleshores no ha parat de créixer. Rafart va morir l’any 2016 i des de fa anys és el seu net qui lidera l’organització de la festa. Ho fa perquè ho ha mamat des de petit, perquè l’apassionen els valors que transmet l’escola patumaire i, en certa manera, també com a homenatge a l’avi. I aquest any, a més, encara un Corpus amb un doble al·licient: és l’autor del disseny de la samarreta oficial de la Patum.
Quin és el primer record que tens de la Patum?
Crec que la primera imatge que tinc al cap és ser al costat del meu avi, mirant la Patum Infantil. També recordo que em van comprar un mono de ple molt petit i que la primera vegada que vaig poder-hi participar va ser quan devia tenir tres anys, que em van assignar un tros de cua de la guita.
Des de llavors, sempre hi has estat lligat, d’alguna manera o altra.
Sí. Amb el meu cosí vam fer de guita junts, vaig passar pels turcs i cavallets, pels gegants i vaig ser cuidador. Tot això a la Patum Infantil. Però a mi la Patum gran sempre m’ha agradat molt i, sobretot, m’interessava molt tot el que tenia a veure amb els plens. Hi vaig començar a anar, vaig aprendre a vestir i vaig acabar entrant a la comparsa. Després, hi va haver tot aquell merder, vaig ser expulsat i he hagut de tornar a aprendre la Patum per estimar-la d’una altra manera.
I com l’estimes?
És difícil parlar-ne. Jo sempre m’havia considerat una persona privilegiada per poder viure la Patum des de dins. Havia treballat molt per aconseguir-ho, però em sentia un afortunat. Vam intentar proposar canvis i no ens va sortir bé. Des de llavors he après a viure-ho des de la distància, sense fer cap polèmica. I m’ha costat tornar a veure un salt de plens.
Per què?
Perquè és la meva passió. I quan tens una passió i no la pots fer, et costa. Ha estat una travessia en un desert, però he intentat seguir fent la meva vida. I he seguit a la Patum Infantil, que m’aporta altres coses.
Quines?
És l’essència de la Patum. És una Patum justa, igualitària, sense cap tipus de sexisme i que aporta molt a la ciutat. A través de la Patum Infantil, torno a enamorar-me de la Patum.
Sempre heu intentat anar introduint canvis a la manera de gestionar la Patum Infantil.
I cada vegada és més difícil millorar. Abans era apuntar-ho tot en una llibreta i au. Ara hi ha normatives de tota mena, la llei del foc que és una cosa absurda que ens va tocar molt fort, els sortejos igualitaris perquè tothom s’hi pugui presentar. I la idea és que sigui una Patum oberta, sortegem 176 places i cada any les fem totes de nou. Ara funcionem com una petita empresa que es mou amb il·lusió i ganes, no amb diners.
De què et sents més orgullós?
Doncs que, segurament, si avui ho veiés l’avi, estaria content. Tenim una salut important en tots els aspectes. Em sento orgullós d’haver obert la festa. Hi ha molta gent a la plaça que ha passat per la Patum Infantil. Hem fet una escola i estem fent les coses molt bé. La Patum Infantil és com un tatuatge que et queda gravat per sempre més.
I aquest any, nous caps de nans nous i vestits de gegants.
Cada any reclamem a l’administració un bon tracte econòmic. Aquest any l’hem tingut; altres no tant. Si tenim una bona qualitat a la Patum Infantil, la gran ho notarà. Ho estem veient amb el Barça: si es fan les coses des de baix, acaben donant fruits a dalt.
I ara, queda algun repte pendent a nivell de comparseria?
Ens agradaria fer els caps nous dels nans vells, també. És un problema: el cap dels nens no passa, van molt estrets, pesen molt… Més enllà d’això, res. Tenim uns artesants espectaculars i unes peces úniques, molt boniques. No volem canviar-les totes, ni de bon tros.
Cap a on pot créixer la Patum Infantil?
Fa anys que treballem per una oferta educativa, per contingut que puguem portar a tot arreu, tant a escoles de Berga com de fora. I també volem donar sortida als tallers que vam preparar fa anys per poder explicar la Patum Infantil i exposar-la en condicions.
Aquest any també ets el dissenyador de la samarreta.
Fa molts anys que faig d’il·lustrador i dissenyador, però molta gent de Berga no ho sap. Tinc la feina fora i quan vinc, el cap de setmana, vull descansar. Però està clar que als berguedans que dibuixem ens agrada fer-ho sobre la Patum. Tinc calaixos plens de dibuixos, però fins ara mai no havien sortit al carrer.
Per què el tabal?
Perquè és l’anunciador i em porta a la meva infància. El dia que sortia el tabal i passava per davant de casa és com si tingués el Messi allà. M’impressionava molt veure el tabaler tocar amb aquella força, i sentir el so dins meu. Notava que estava passant una cosa grossa.
Hi veus Patum Infantil, a la samarreta?
Una mica, perquè em transporta a quan era un nen. El que veig (i ja ho he dit a l’alcalde) és que hem de fer també la samarreta de la Patum infantil, potser més adaptada a nens. De la mateixa manera que hi ha cartell per la Patum gran i per la Infantil.
