Pas important de la Generalitat per implicar-se en la materialització de la central hidroelèctrica de la Baells. L’Energètica, l’operadora d’energia verda de la Generalitat, encarregarà una auditoria preventiva preceptiva, que és necessària perquè el govern català pugui autoritzar la inversió en el projecte.
Fonts de l’Energètica han confirmat a l’Aquí Berguedà que és un pas imprescindible perquè el calendari no s’aturi i la decisió d’invertir-hi es pugui prendre aquest mateix any. Això sí, el moviment no implica una decisió ferma encara, sinó únicament un pas més en tot el procés per acabar-ho fent.
Les tres condicions que l’Energètica va posar sobre la taula, intactes
Fa uns mesos, al març, l’Energètica va explicar que els promotors de la central ja els havien fet una proposta formal perquè s’impliquessin en el projecte.
En aquest punt, l’Energètica va ser clara i va posar tres condicions per dir que sí: poder veure el projecte tècnic definitiu abans de signar; comptar amb el sí dels tres ajuntaments afectats pel projecte (Cercs, Vilada i la Nou de Berguedà); i pactar que almenys un dels alcaldes dels municipis pogués ser a les reunions del consell d’administració de la central.
El sí definitiu encara no ha arribat, però les negociacions amb els promotors, l’empresa austríaca Verbund, van per bon camí, segons l’Energètica.
Els austríacs no posen cap problema amb la participació local a les reunions. L’Energètica insisteix que només s’hi implicarà si els tres ajuntaments hi estan a favor, si bé defensen que la relació amb els municipis és fluïda i se’ls informa de tots els moviments nous que es fan. I també insisteixen que el sí definitiu es donarà quan hi hagin tots els serrells de la central polits i tinguin el projecte definitiu sobre la taula.
«Una infraestructura estratègica»
En un comunicat, l’Energètica defensa que encarrega l’auditoria preventiva perquè considera la central reversible de la Baells «una infraestructura estratègica per augmentar la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya».
L’operadora catalana apunta que serà la primera central reversible projectada a les conques internes de Catalunya i estima que els promotors començarien la construcció d’aquí a tres anys, el 2028, i posarien la central en funcionament al cap de cinc anys, el 2033.
Sobre el funcionament, recorden que la central preveu aprofitar l’embassament ja existent al riu Llobregat i la construcció d’un altre, vint vegades més petit, a la Nou de Berguedà, per tal de generar un circuït d’aigua que permeti bombejar-ne i turbinar-la aprofitant el desnivell.
A més, apunten que la iniciativa vol dotar de més solidesa el sistema elèctric i també contribuirà al procés de transició cap a un nou model energètic més net, sostenible i participatiu que viu Catalunya: «Permetrà acumular energia d’origen renovable les hores del dia que n’hi ha sobreproducció per després proveir-la a la xarxa en les hores de menor generació i més demanda. Aquestes característiques la faran actuar com una bateria natural, de manera que facilitarà l’abastiment d’energia neta les 24 hores del dia, ajudarà a dotar de més estabilitat el sistema elèctric i a equilibrar el preu de l’energia, tot consumint-ne quan n’hi ha més oferta i aportant-ne quan n’hi ha més demanda».
Moviment en sincronia del govern
La Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT) 2050, que estableix el model energètic de Catalunya a llarg termini, atorga un paper fonamental a les centrals hidroelèctriques reversibles o de bombament. Preveu que la potència d’aquesta tecnologia s’incrementarà al nostre país en com a mínim 3.200 MW en les pròximes dècades.
A Catalunya ja hi ha en funcionament des del segle passat dues centrals reversibles, les d’Estany Gento-Sallente (Pallars Jussà) i Montamara (Pallars Sobirà), amb una potència instal·lada de 534 MW en conjunt. També hi ha en funcionament la central de Moralets-Baserca, de 246 MW, que descarrega al riu Noguera Ribagorçana i està situada a l’Aragó, però participa de la gestió del sistema elèctric català.
