El govern de la Generalitat ha donat llum verda a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) perquè ampliï la concessió d’aigua per a futures centrals hidroelèctriques reversibles fins a un màxim de 75 anys. Fins ara l’ACA només podia atorgar concessions d’aigua de 25 anys; ara en podrà donar de fins a 50 anys que es podran allargar excepcionalment fins als 75 quan sigui imprescindible per amortitzar les obres.
Amb el moviment, el govern vol donar impuls a l’emmagatzematge d’energia renovable i, a la vegada, equiparar els terminis màxims de les conques internes de Catalunya amb els de les conques de l’Ebre i el Xúquer.
Així, l’ampliació de terminis vol incentivar el desenvolupament de nous projectes de reversibles, que necessiten un llarg període de funcionament per amortitzar les grans inversions que requereixen per alçar les infraestructures. Actualment, la Llei estatal d’Aigües (Reial decret legislatiu 1/2001) dona preferència a la concessió per a aquesta mena de centrals per sobre d’altres usos no prioritaris, com ara els industrials i els recreatius.
Un escull menys per a la central de la Baells
A Catalunya hi ha en funcionament des del segle passat dues centrals reversibles, les d’Estany Gento-Sallente (Pallars Jussà) i Montamara (Pallars Sobirà), amb una potència instal·lada de 534 megawatts (MW) en conjunt. També hi ha en funcionament la central de Moralets-Baserca, de 246 MW, que descarrega al riu Noguera Ribagorçana i està situada a l’Aragó, però participa de la gestió del sistema elèctric català.
A les conques internes, l’ACA ha iniciat el tràmit de concessió d’aigües per a un projecte de central reversible al riu Llobregat, que preveu aprofitar l’embassament existent de la Baells com a bassa inferior i construir-ne una de superior, al pla de Clarà, a la Nou.
De moment, qui promou la central és l’empresa austríaca Verbund, però la Generalitat —a través de l’Energètica, l’operadora pública d’energia verda— ja té sobre la taula una proposta per passar a formar part del consell d’administració. L’Energètica ha posat tres condicions per acceptar l’oferta: poder revisar el projecte tècnic, el sí dels alcaldes de Cercs, Vilada i la Nou i que almenys un alcalde pugui ser als consells d’administració.
En paral·lel, el Grup de Defensa de la Natura al Berguedà s’ha consagrat en els últims mesos com a principal front opositor al projecte, que qualifiquen com «una destrossa». I en clau política, des de fa uns mesos ERC —el grup més gran del ple comarcal actual— ha canviat de postura: del no rotund del 2022, ara s’avenen a parlar-ne.
Tot i això, el projecte no es materialitzarà, si s’escau, fins d’aquí a uns anys. Els promotors calculen que les obres començarien entre el 2029 i el 2030.
