La Llar denuncia que la Generalitat encara no ha pagat ni un cèntim dels ajuts per fer front a nòmines del 2025

L'entitat exposa que la situació per als Centres Especials de Treball (CET) d'arreu del país és crítica i quantifiquen que, a ells, els deuen uns 400.000 euros. Els han rescatat dels seus estalvis, però això els ha obligat a aparcar millores en infraestructures.

Servei de bugaderia del Centre Especial de Treball de La Llar. FUNDACIÓ LA LLAR

El departament d’Empresa i Treball de la Generalitat no ha pagat ni un cèntim dels ajuts d’aquest 2025 perquè els Centres Especials de Treball puguin fer front al pagament de les seves nòmines. És una queixa que des de fa setmanes està fent ressonar Dincat, la principal federació d’entitats dedicades a l’atenció de la discapacitat intel·lectual. Aquest dimarts, des de Berga, s’hi ha afegit la Fundació La Llar.

La gerent de la fundació, Ester Comellas, ha detallat que estaven acostumats a rebre els ajuts cada cop més tard, però enguany la situació passa de taca d’oli: amb el desembre encetat, la Generalitat no ha liquidat ni un sol pagament dels ajuts i —el que els preocupa més— «no s’acaba d’entendre els motius amb els quals ho justifiquen».

Una treballadora del servei de gestió de residus de La Llar. FUNDACIÓ LA LLAR

Anys enrere, fundacions com La Llar estaven habituades a cobrar la primera part dels ajuts cap al mes d’abril. L’any passat aquesta primera liquidació no es va produir fins al juliol. I enguany, a aquestes alçades d’any (2 de desembre), el departament ha tret la convocatòria de subvencions, però ni tant sols l’ha resolt —el pas indispensable per fer la liquidació.

A tot això, diu La Llar, s’hi suma una retallada d’un 20% en el finançament dels sous dels tècnics que donen suport a les persones usuàries del a fundació.

La demora en els pagaments de la Generalitat també afecta a altres departaments relacionats amb el tercer sector, com el de Drets Socials, si bé en aquest cas les queixes de La Llar se centren en les accions que tenen a veure amb el departament d’Empresa i Treball.

El servei de neteja de la Fundació La Llar, un altre dels afectats pels endarreriments de la Generalitat. FUNDACIÓ LA LLAR

400.000 euros de deute

El cas que exposa La Llar és extrapolable a tots els centres de treball del país. Al Berguedà, a banda del de La Llar, n’hi ha un altre: el de la Fundació Horitzó. En el cas de La Llar, Ester Comellas ha quantificat que els deuen uns 400.000 euros des de l’1 de gener d’aquest any.

I com s’ho han fet, per subsistir? Doncs, segons la gerent, han hagut de tibar d’estalvis. «Vam ser cauts», ha admès. Això sí, ha recalcat que els recursos no són infinits i que la manca de finançament del CET posa en perill la viabilitat de tota l’entitat.

Treballadors i tècnics del servei de jardineria de La Llar. FUNDACIÓ LA LLAR

De fet, per fer front al pagament de les nòmines, La Llar ha hagut de treure recursos de calaixos que, d’entrada, es reservaven per fer inversions en infraestructures de la fundació. Aquestes millores han hagut de quedar aparcades, com a mínim, fins que arribin els ajuts de la Generalitat.

Si no ho cobren, hauran de demanar un crèdit

El CET de La Llar té una setantena de persones contractades. Inclou els serveis de bugaderia, neteja, jardineria, gestió de residus, bustiades, destrucció de documents i l’elaboració dels lots de Nadal.

L’entitat preveia pagar totes aquestes nòmines amb els diners que li havien d’arribar de la Generalitat i amb els ingressos que fa amb totes aquestes activitats. La Generalitat, per la seva banda, té dues línies d’ajut: per a les nòmines dels treballadors; i per a les nòmines dels professionals que els acompanyen. Aquest 2025 no ha pagat ni un cèntim de cap de les potes.

El servei de destrucció de documents, una altra pota del Centre Especial de Treball de La Llar. FUNDACIÓ LA LLAR

La gerent de la fundació ha alertat que, si la situació no es resol aviat, La Llar es veurà obligada a demanar un crèdit —amb els seus interessos— per poder pagar nomines. Comellas tampoc descarta sumar-se a accions de país que pugui liderar Dincat.