L’ACA prova les 12 sirenes que han d’alertar la població en cas que es trenqui la presa de la Baells

El so s'ha sentit a nou municipis del Berguedà i el Bages i tècnics de l'ACA han aprofitat per fer mesures amb sonòmetres.

Tècnics de l'ACA comprovant el funcionament de les sirenes, a la presa de la Baells. MAR MARTÍ / ACN

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha fet aquest dijous una prova tècnica per comprovar que funcionen correctament les 12 sirenes que s’han instal·lat a la presa de la Baells i als entorns del riu Llobregat per alertar la població en cas que es produeixi un trencament de la infraestructura. El so s’ha sentit a nou municipis del Berguedà i el Bages i tècnics de l’ACA han aprofitat per fer mesures amb sonòmetres.

«Volem comprovar que la cobertura acústica que tenim prevista realment és efectiva i serveix», ha explicat el cap de la Unitat d’Embassaments de l’ACA, Xavier Fernàndez. El pla d’emergències de la Baells és el quart que s’implanta a les conques internes del país, després del dels pantans de Sau, la Llosa del Cavall i Darnius Boadella.

La presa de la Baells. MAR MARTÍ / ACN

Abans de la prova d’aquest dijous, l’ACA va fer sessions informatives a Gironella, Cal Rosal i Navàs per detallar a la població i a les institucions les mesures d’autoprotecció que cal prendre en cas d’activació del sistema d’avís. Per la seva banda, des de Protecció Civil s’ha demanat a la població que no es truqui al telèfon d’emergències 112, ja que no es tracta d’un simulacre sinó d’una prova.

«El risc zero no existeix»

Xavier Fernàndez ha explicat que totes les preses que pertanyen a la categoria A o B —com la de la Baells— han de tenir associat un pla d’emergència. «Tot i que les preses són molt segures i no ha de passar absolutament res, el risc zero no existeix, i per minimitzar les conseqüències d’allò que pugui arribar a passar disposem de diferents sistemes, com ara les alarmes», ha exposat Fernàndez.

L’ACA destaca que la presa és molt segura, però que «el risc zero no existeix» i cal associar-la a un pla d’emergència. MAR MARTÍ / ACN

El pla d’emergències de la Baells ha comportat la instal·lació d’un total de 12 sirenes acústiques repartides per nou municipis del Berguedà i el Bages: Cercs, Berga, Avià, Olvan, Gironella, Casserres, Puig-reig, Gaià i Navàs. Les sirenes tenen l’objectiu de protegir la població davant del risc d’inundació per un hipotètic trencament de la presa. Amb tot, Fernàndez ha explicat que l’activació de les sirenes seria «l’últim escenari», ja que el pla d’emergències preveu abans tres escenaris previs per evacuar la població amb seguretat i en coordinació amb els cossos de seguretat i emergències.

Les sirenes que s’han instal·lat a la Baells emeten dos tipus de sons. Un d’estrident i repetitiu, que té per objectiu demanar a la població que s’evacuï, i un altre de sostingut i sense alteracions, que serveix per donar per finalitzada l’alerta i anunciar que ja no hi ha perill.

Tècnics de l’ACA fent mesuraments acústics a Cal Rosa, aquest dijous. MAR MARTÍ / ACN

El cap de la Unitat d’Embassaments de l’ACA ha avançat que la idea és que es facin proves de so de les sirenes almenys un cop a l’any i s’estudia la possibilitat de fer simulacres en coordinació amb Protecció Civil i altres cossos de seguretat més endavant.

El quart pla d’emergències a les conques internes

El de la Baells és el quart pla d’emergències que s’implanta a les conques internes, després del de l’embassament de Sau, el de la Llosa del Cavall i el de Darnius Boadella. L’ACA informa que està previst que durant el 2026 s’implanti el pla d’emergència a la presa de Sant Ponç. Aquestes instal·lacions s’aniran incorporant al Pla Inuncat i a la planificació de protecció civil municipal per garantir una resposta coordinada en cas d’emergència.

Una de les infraestructures que s’han instal·lat recentment al Berguedà per emetre el so de les sirenes d’emergència de la Baells. RICARD CODINA

El desplegament dels plans d’emergències a les preses de les conques internes preveu una inversió de 3,8 MEUR, cofinançats pels Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea.