Crit al cel de les empreses de jardineria del Berguedà. Lamenten que la feina que històricament tenien en gestió de zones verdes públiques ha caigut en picat, i això és una soga al coll que els estreny cada vegada més. No passa a tots els municipis, però sí en la majoria dels principals nuclis de població de la comarca, i econòmicament l’impacte està sent molt important per al sector. De fet, apunten que abans feien el 80% de les feines que els ajuntaments licitaven i ara veuen com tots els diners van a parar fora de la comarca.
El desencadenant de tot plegat és la contractació, ara fa uns mesos, d’un tècnic de verd urbà que treballa per a vuit ajuntaments de la comarca. Són Berga, Puig-reig, Cercs, Vilada, Olvan, Casserres, Saldes i Guardiola de Berguedà. Els ajuntaments van demanar disposar d’aquesta figura en un Consell d’Alcaldies, i el Consell Comarcal es va espavilar a buscar la manera de contractar-lo i posar-lo a disposició dels governs locals que havien aixecat el dit.
Es va poder contractar gràcies a un ajut de la Diputació de 80.000 euros —dividit en dos anys— i amb el finançament de cada poble que se’n beneficia. I des d’aleshores el nou tècnic treballa a jornada completa, repartida entre els vuit ajuntaments que el demanaven.
Canvis en els criteris de poda
La missió del nou tècnic de verd urbà en aquests municipis era ordenar els serveis i la gestió dels recursos públics, i això ha acabat xocant amb les realitats de cadascun dels jardiners externs que, amb freqüència, donaven servei als municipis implicats.
D’entrada, el tècnic ha establert un nou criteri en les podes de l’arbrat. Alguns dels ajuntaments, consultats per l’Aquí Berguedà, han admès que se’n fan menys i que el servei s’ha ordenat, seguint criteris per millorar la salut del verd urbà.
Aquest ha estat el primer dels canvis que ha fet enfilar la mosca al nas al sector. Les nou principals empreses de jardineria del Berguedà han signat un manifest, al qual ha tingut accés l’Aquí Berguedà, en què critiquen que se’ls ha exclòs de la gestió del verd públic i consideren que és un error: «Es prenen decisions només des d’àmbits administratius o polítics, sense tenir prou en compte l’experiència tècnica de qui coneix directament l’estat dels arbres i del sòl i les condicions del medi urbà». Apunten que «és imprescindible» escoltar-los. És més, asseguren que no fer-ho «és tenir mirada curta».
El consum de proximitat, sepultat
L’altre gran problema per al sector privat, com a conseqüència del cop de timó de les polítiques públiques, té relació amb la compra d’espècies.
Fins fa uns mesos, era habitual que els ajuntaments licitessin les actuacions de plantació o de compra d’arbrat i que s’hi presentessin empreses de la zona. Amb la nova figura tècnica, l’administració passa a tenir eines per escollir pel seu compte quines espècies planta sense necessitat de contractar una empresa externa. A la pràctica, el que ha acabat passant és que l’ajuntament compra directament l’espècie en vivers —de fora del Berguedà— i assumeix les tasques de plantació amb els efectius de la brigada. Les empreses de jardineria externa queden fora de l’equació.
També hi ha altres casos en què l’administració local compra espècies a empreses de fora de la comarca (i, fins i tot, del país) amb l’argument que no hi ha cap proveïdor de proximitat que en disposi. Això també ha incrementat el malestar del sector, que assegura que en molts casos és fals.
A Berga, per exemple, fa cosa d’un any, la regidora del PSC Ariadna Herrada va posar sobre la taula, en un ple, que l’Ajuntament havia comprat espècies a una empresa holandesa i que no s’havien valorat altres opcions perquè les empreses d’aquí no en disposaven. La mateixa Herrada va exposar que ho havia consultat a empreses de la zona i que sí que en disposaven. El regidor d’Urbanisme, Aleix Serra, va replicar que el tràmit s’havia fet seguint els criteris tècnics i va refermar la decisió.
La recerca d’un equilibri
Els jardiners se senten exclosos del sistema de gestió del verd urbà. I asseguren que les polítiques que està aplicant l’administració xoquen amb el concepte de consum de proximitat que tant reivindiquen en altres àmbits.
En aquest sentit, els professionals del sector defensen que «comprar arbres i plantes de proveïdors locals redueix l’impacte ambiental associat al transport» i «contribueix a una gestió més sostenible dels recursos i a reduir la petjada ecològica dels projectes de jardineria urbana«.
Les empreses que signen el manifest són Agrocaser Jardiners, Alpex Jardí, Curriu Serveis de Jardineria, Jardineria Eric Valle, Jardineria Fid, Jardineria Freixa, Jardineria Santacreu, Jardineria Teixidor i Arrels Arboricultura. A més de fer pinya en la defensa dels arguments, tenen el suport de l’Associació Comarcal d’Empresaris i la Cambra de Comerç de Barcelona al Berguedà.
Per la seva banda, els ajuntaments consultats per l’Aquí Berguedà han defensat que els nous criteris han millorat el servei de manteniment, si bé han admès que cal buscar la fórmula per dinamitzar, en la mesura del possible, el sector. Des de Puig-reig, per exemple, l’alcaldessa, Eva Serra, entén que les empreses es queixin perquè tenen menys feina, però defensa que com a administració estan optimitzant els recursos i estan sent més eficients. Això sí, defensa que sempre que és possible intenta que, quan cal fer compres, es tibi de proximitat, però s’avé a reforçar-ho.
Fonts del Consell Comarcal del Berguedà han complementat que el paper del Consell en aquesta carpeta ha estat merament tècnic: «Nosaltres no direm mai a un alcalde quin criteri ha d’adoptar per licitar un servei. Ens agradaria que tot anés encarat al consum de proximitat, però al final qui té la competència per fer-ho és l’ajuntament i nosaltres l’únic que hem fet és respondre a una petició de diversos alcaldes i buscar la fórmula per poder contractar el tècnic que feia falta».
