El Grup de Defensa de la Natura del Berguedà i el moviment Pla de Clarà Viu critiquen amb contundència les promeses que van fer la setmana passada els promotors de la central de la Baells, en plena campanya per les consultes populars del dia 28 a la Nou de Berguedà i Vilada. El front contrari no hi veu més que fantasmes: «Són escorrialles d’un projecte que tindrà uns beneficis enormement superiors i un intent de suborn per comprar el silenci dels veïns».
El president del Grup de Defensa, Hèctor Aranda, i Martina Marcet, del moviment Pla de Clarà Viu, han defensat en una roda de premsa que «molts dels beneficis que publiciten no són aportacions que fan al territori, sinó obligacions que tenen». En aquesta línia, parlen dels impostos que hauran de pagar o de l’eixamplament de la carretera entre la Nou i Vilada: «Estan obligats a fer-la nova perquè la destruiran amb la bassa al Pla de Clarà».
De fet, sobre els impostos, es mostren estupefectes amb el fet que es promocionin els 12 milions d’euros que s’hauran d’aportar: «Amb l’entrada de la Generalitat a través de l’Energètica, estaríem parlant d’una presumpta exempció d’impostos encoberta».
Acusen els promotors de mentir
Els opositors també són molt crítics amb les promeses de generació de llocs de treball, que veuen com «falses expectatives». Consideren que «la màxima aspiració de les empreses berguedanes serà la subcontractació per obres menors». I assenyalen que E-Storagy pertany al grup Capital Energy, vinculat a l’òrbita de la constructora ACS, propietat de Florentino Pérez, que donen per fet que és qui s’emportarà la majoria del pastís: «Qui cregui que la central la construiran emprese d’aquí s’equivoca totalment».
També qüestionen els 30 llocs de treball que els promotors garanteixen per fer funcionar la central. I assenyalen que centrals com la d’Estany Gento «estan totalment automatitzades» i que a Flix n’estan projectant una que serà tres cops més gran que la de la Baells i «Endesa ja ha anunciat que donarà feina com a màxim a 20 persones». Per tot plegat, asseguren que «la màxima aspiració serà entrar a treballar de manteniment, de vigilant o de neteja per passar l’escombra de tant en tant».
També pronostiquen que «amb l’evolució de la intel·ligència artificial, és segur que l’any 2033 el control es farà des d’un despatx de Viena o des de Madrid«. I això entenen que no va en la línia de la sostenibilitat energètica que reivindiquen.
«La llum hauria de ser gratis»
Els opositors tampoc volen empassar-se la promesa de la reducció de la factura de la llum als veïns dels tres municipis i, de fet, la veuen com «una falta de respecte». Consideren que és «surrealista» que els veïns hagin de pagar-ne un 60% i que, a sobre, el percentatge de descompte pugui ser menor, si la població de cada municipi creix. «Amb la destrossa que suposarà, el que hauria de passar és que fos de franc», assenyalen.
A banda, encoratgen els veïns dels tres municipis afectats a crear una comunitat energètica que cobreixi les seves necessitats: «En poc temps hauran recuperat la inversió i no hauran de pagar l’energia. No necessiten la central hidroelèctrica reversible per res; al contrari, els surt més car que muntar una cooperativa pròpia».
De fet, apunten que «les dades demogràfiques demostren que el despoblament és un problema cada cop més greu» i la central de la Baells ho agreujarà: «Amb les obres que s’hi faran, aquí a dalt no hi voldrà viure ni Déu».
«Menyspreu» cap als veïns
El Grup de Defensa i Pla de Clarà Viu recrimina que el pla d’inversions dels promotors és «un greu menyspreu envers els veïns dels tres municipis i, per extensió de tota la comarca». I en aquesta línia són especialment crítics amb el tarannà de les empreses: «Creuen que som quatre arreplegats morts de gana que necessitem d’un inversor que ens vingui a salvar?».
I alerten que dir sí al projecte és «sembrar un precedent i posar preu a la natura». El front contrari recalca que «la natura és el penúltim recurs que ens queda a l Berguedà» i insisteixen en la importància de negar-s’hi per evitar una nonada de macroprojectes: «Si ho acceptem, quan en vinguin més no ens hi podrem oposar».
El desmantellament de la tèrmica, «cosa del propietari»
Una de les grans promeses dels promotors és el suport tècnic i econòmic en el desmantellament de la central tèrmica de Cercs. De fet, aquest és l’argument que ha fet decantar l’Ajuntament de Cercs pel sí, sense ni tan sols passar per consulta popular, com els altres dos pobles.
Els opositors es posen les mans al cap. «Ni l’Ajuntament ni cap de les empreses impulsores ho ha pactat amb el propietari i sense el seu permís no es pot tocar ni una pedra del recinte». A més, apunten que ha de ser el mateix propietari qui n’ha d’assumir el manteniment: «És cosa seva».
També assenyalen que «cal obrir una investigació» sobre el desmantellament parcial, l’abocament il·legal i incontrolat i l’abandonament: «És greu i cal determinar l’abast de les responsabilitats, tant del propietari com del mateix ajuntament, que hauria d’haver incoat expedients sancionadors per la situació actual».
«Han tingut tres anys per fer els deures»
Als opositors els dol que els promotors es comprometessin a arribar a la consulta havent posat totes les cartes sobre la taula, i no ha estat així. Retreuen que no s’han fet els informes geològics pertinents i que el risc és evident: «Qui se’n farà responsable si la muntanya baixa?».
També matisen que l’ACA no ha respost favorablement als permisos que les empreses han demanat per poder fer servir l’aigua de la Baells per a la central. I assenyalen que «han tingut tres anys per fer els deures».
En la mateixa línia, recalquen que la portada de l’electricitat a la promesa subestació d’Olvan «no està escrita enlloc», i això afebleix l’argumentari dels promotors: «Falta una línia fins allà i això ho ha de fer la Generalitat, amb diners públics».
La consulta: el primer pas per incrementar la pressió
El front contrari veu les consultes a la Nou i Vilada com «un primer pas» per certificar l’oposició del territori al projecte. Assumeixen que, si surt que no, els promotors seguiran fent el seu camí i no descartaran en absolut el projecte, però també garanteixen que ells seguiran oposant-s’hi, sigui quin sigui el resultat.
Són optimistes i creuen que guanyarà el no: «Si surt que sí, voldrà dir que no hem sabut transmetre prou bé el missatge, però no defallirem». Asseguren que un no a la consulta no canviarà el guió dels promotors, però sí que els donarà un argument molt potent per seguir plantant-los cara i avisen que es reserven la via judicial per combatre el projecte, en última instància, si les empreses no es fan enrere: «Ens preparem per obrir contenciosos penals».
El Grup de Defensa i Pla de Clarà Viu faran l’última xerrada informativa de la campanya pel no, aquest dissabte, 21 de març, al centre cívic de la Nou de Berguedà.
