La d’aquest dijous no ha estat una Patum completa senzilla de viure. Els forts ruixats que havien descarregat durant tota la tarda ja deixaven entreveure que caldria paciència per, com a mínim, encetar el primer dels quatre salts a la plaça. I així ha estat, però l’espera ha durat molt menys del que molts temien: el Cant dels Segadors ha sonat per la megafonia a tres quarts de 10, només un quart d’hora més tard del previst.
Ja a aquesta hora, l’Ajuntament ha deixat clar que la intenció era mantenir el programa, però preservant la conservació de les comparses. El bestiari patumaire només sortiria a la plaça en els moments de treva de la pluja i tornaria a cobert quan tornés a descarregar.
L’alegria patumaire ha durat ben poca estona. Turcs i cavallets, maces, guites i aturada. A un quart d’11 de la nit, només mitja hora després del sentit Cant dels Segadors, el mateix alcalde, Ivan Sànchez, ha baixat als baixos de l’Ajuntament per donar l’ordre a l’àliga de continuar a cobert. Els membres de la comparsa, que ja estaven a punt de sortir, han posat l’impermeable a l’emblema patumaire i han restat a l’espera als baixos mentre a fora els geganters posaven sota el porxo les dues parelles de gegants, també amb impermeables.
Les guites també s’han buscat la vida quan la pluja s’ha intensificat, just després del seu salt. En aquest cas, han trobat aixopluc a la Berruga. Tampoc no ha estat una Patum completa senzilla pels músics de la Cobla Pirineu, que han hagut de fer mans i mànigues per protegir els instruments de les inclemències. Sota el tendal vermell dels músics, no hi cabia ni una agulla.
I el balcó també s’ha buidat en un tres i no res. La cinquantena de persones que l’ocupaven han trobat cobert entre la Sala d’Agermanaments, la Sala de Plens i el passadís que les connecta. El personal de l’Ajuntament ja havia fet una tasca ingent, a corre-cuita, per eixugar els bancs del balcó, just abans de l’inici de la Patum completa. I en poc més d’una hora, s’hi han hagut de tornar a posar.
Tres quarts d’hora d’espera
La Patum ha estat aturada més de tres quarts d’hora. Fins a les 11 de la nit, no s’ha anunciat per megafonia que es reprenien els salts. L’organització ha defensat que, tot i que la pluja no havia acabat completament, sí que havia afluixat. Els nans vells, els gegants i els nans nous han sortit amb impermeable a fer els seus balls al centre de la plaça, malgrat la pluja suau que queia en molts moments. A la plaça, l’escena era de les que queda en el record: amb comparses al mig de la plaça i paraigües als extrems.
El primer salt de la Patum completa ha acabat a dos quarts de 12 de la nit, una hora i 45 minuts després del tret d’inici de la festa. En una Patum completa sense interrupcions, a quarts de 12 el segon salt sol enfilar la recta final perquè els plens acostumen a sortir a la plaça entre les 12 i quarts d’1 de la matinada. Aquest dijous, a les 12 encara no havia sortit l’àliga. Feia tot just cinc minuts que les dues guites havien sortit del seu cau d’emergència: la Berruga.
Grans dificultats per fer lloc a la plaça
Per si amb la pluja no n’hi havia prou, l’àliga tampoc no ho ha tingut fàcil per fer-se lloc a la plaça en el seu segon salt. La megafonia ha hagut de demanar col·laboració als patumaires per fer lloc a la comparsa. A més, ha costat especialment fer callar la plaça, fins al punt que una patumaire ha fet un crit despectiu cap a l’àliga que ha provocat que els músics comencessin a tocar entre xiulets.
Als nans vells, els ha passat el mateix. Els quatre caps ja eren de camí cap al mig de la plaça, quan la comparsa ha decidit fer marxa enrere. «Era impossible, és la primera vegada que tornem a enrere quan ja som a la plaça», explicava just després del salt el cap de colla, Òscar Guijarro. També ha estat bonic veure el que ha passat just després que la comparsa tornés a cobert: alguns patumaires han intentat organitzar des del centre de la plaça el passadís i el cercle perquè els nans ballessin. L’esforç ha servit per facilitar una mica l’entrada que s’ha fet esperar uns minuts, però que ha precedit un ball magnífic al so dels Nans Vells Primitius.
«Posa’m-hi llum, a la foscor!»
El balcó ha estat especialment protagonista dels primers salts de Patum completa. No només per l’entrada i sortida dels convidats cada vegada que la pluja els feia la guitza, sinó pels càntics que la plaça ha verbalitzat constantment. Sílvia Orriols, la líder d’Aliança Catalana, hi era, convidada per Judit Vinyes, i això ha provocat xiulets, càntics i un vendaval de cartells contra el racisme i el feixisme.
Però no ha estat l’únic focus d’atenció al balcó. Entre els gegants i els nans nous del segon salt, una part important de la plaça s’ha dirigit a un altre dels convidats: el periodista Carles Porta, el director del Crims de 3Cat. «Posa’m-hi llum, a la foscor!», ha estat el primer càntic que, ràpidament, ha sumat adeptes per tota la plaça. Alguns patumaires han acabat titllant el periodista de «president», i Carles Porta ha respost alçant-se del banc, alçant els punys i agraint els càntics.
Missatge afinat, abans del salt de plens
Una de les principals novetats de la Patum completa d’aquest dijous era l’estrena dels canvis en el missatge que sona per la megafonia abans del salt de plens. L’estructura del missatge és la mateixa, però s’hi han fet afegitons per reforçar que «el salt de plens no és un correfoc» i «un cop iniciat, no és possible sortir-ne». També un fragment que insisteix en la necessitat de «cobrir totalment el cos i les extremitats» i portar calçat «adequat i suficientment resistent».
El salt de plens ha estat un èxit. No ha calgut aturar-lo en cap moment i ha servit per començar a sanar la ferida de fa un any, quan la comparsa va haver d’aturar dos dels quatre salts de Corpus. De fet, una altra de les novetats del missatge previ és que es reforçava la idea que, en cas d’haver d’aturar el salt, la comparsa es guardava l’as a la màniga d’encendre una bengala verda per poder-lo reprendre, pocs segons després i amb l’incident resolt. Aquest cop, però, no ha fet falta perquè el salt ha sortit rodó.
