Dels Jocs Olímpics a la Patum: Ot Ferrer s’estrena en una Patum de Lluïment després de 10 anys als nans nous

El berguedà olímpic està vivint una Patum inoblidable, quatre mesos després de ser cinquè als Jocs: dissabte va rebre el títol de patumaire i diumenge s'ha estrenat en una Patum de Lluïment.

Ot Ferrer, durant el seu primer ball de nans nous de la Patum de Lluïment. PAULA SOLDEVILA

El 19 de febrer quedarà marcat per sempre més a la memòria d’Ot Ferrer i gravat amb lletres d’or a la història de l’esport berguedà perquè va ser el dia que va aconseguir el diploma olímpic d’esquí de muntanya. Però, per a l’Ot, aquest any també hi haurà una data que quedarà gravada a foc, i és el 7 de juny. Avui el berguedà olímpic ha viscut el seu primer ball de Lluïment amb els nans nous, fent ballar la jove.

Té només 24 anys, però és un històric de la comparsa. De fet, és d’aquests exemples que demostren la importància de l’escola patumaire perquè va començar ballant els nans nous de la Patum Infantil. Amb 14 anys, es va estrenar en una Patum completa dels adults i des de llavors ho ha fet sempre que ha pogut: «He intentat saltar gairebé cada any, excepte quan alguna lesió no m’ho ha permès».

Fins ara, però, mai no ho havia fet en una Patum de Lluïment. El privilegi ha arribat en un any especial, no només per l’experiència olímpica, sinó perquè just ahir l’Ot també va rebre el títol de patumaire. «Normalment, a la comparsa, qui rep el títol també té el privilegi de poder fer Lluïment», explica el jove.

Ot Ferrer, just abans de sortir a la plaça i estrenar-se en una Patum de Lluïment. MARC CANTURRI

«Gaudir al màxim, això és el més important»

Tot i l’excepcionalitat del dia, minuts abans de sortir a la plaça parlava i s’abraçava amb els seus, però no estava gens nerviós. De fet, recomana a tothom que salta per primera vegada que deixi els nervis en un calaix: «Que gaudeixi al màxim, el més important és això, i que no tingui por per si s’equivoca o fa alguna cosa malament. Si se centra en gaudir, segur que li sortirà un gran ball«.

Ferrer admet que «el més complicat és fer la cadena del final, perquè ja vens molt cansat i portes molta estona saltant». Reconeix, això sí, que es cansa molt més en una cursa d’esquí de muntanya, però el ball de nans nous també té la seva explosivitat: «Tot té el seu què».